GenTMB

En Roque López, conductor de la línia 39, va començar la seva relació amb els autobusos de TMB molt temps abans de ser-hi al volant: el seu pare, qui també era conductor de TMB, el feia pujar a la plataforma de la part davantera dels Monotral i el portava a fer voltes. 

La manera de tractar el passatge (que li ha fet guanyar l’afecte d’infants i famílies que agafen la seva línia) té molt a veure amb les ensenyances del seu pare. Fa poc, un programa de televisió és va fer ressò d’aquesta bona relació. Avui, el Roque ens parla de com s’ha anat creant aquest bon clima.  

Primer, voldríem saber una mica més de tu: quant temps portes a TMB i què et va animar a fer-te conductor professional de bus?

Fa 32 anys que soc a TMB i aquest ofici el porto dins meu des de molt petit. El meu pare, que també era conductor de TMB, ja em portava a fer voltes amb a la línia 59 que passava prop de casa nostra. Abans de començar a TMB, treballava en una empresa d'aparells electrònics, però quan va esclatar la guerra del Golf ens vam quedar sense feina.

Jo, per aquella època, acaba de treure'm els carnets de camió i autocar, perquè m'agradava tenir-los i perquè no se sabia mai què podia passar. El meu pare em va dir que fes les oposicions de TMB i les vaig aprovar el 21 de octubre del 1991.

Portes quatre anys a la línia 39, que passa pel barri del Guinardó, i tens una relació molt maca amb els nens i nenes de les escoles de la zona. Com s'ha creat aquest vincle?

S’ha anat forjant en un trajecte diari de 20 minuts. La majoria de nens i nenes que van a les escoles del recorregut pugen a la parada de plaça Catalana i, com que allà estic més temps aturat, aprofito per parlar-hi: què bonic el nino que portes, que maques les cuetes que t’han fet... I quan es van afegint infants a la resta de parades, sempre saludo amb un “bon dia!”.

Interactuo amb tot el passatge, però hi ha alguns d’especials, com la Beth, que ja quan anava a l’escola bressol treia la mà per dir-me adeu, i ara ja té gairebé tres anyets. Després està l’arribada a l’escola Pau Casals. En arribar l’autobús, tenim com una norma no escrita que és que sempre toco el clàxon per saludar. Llavors tothom, mares, pares i infants, torna la salutació des de la porta. Es crea un ambient d’alegria que s’encomana a les persones que passen pel carrer i a la resta del passatge del bus.

Sempre has tingut aquest imant per als infants

Sí. Ja de jove treballava en una entitat fent extraescolars en un col·legi.

I de la teva infantesa, quins records tens relacionats amb els autobusos?

Molts, com ja he comentat, el meu pare treballava a TMB, hem viscut moltes circumstàncies bones i boniques. Ell em va inculcar que havia de tractar el client com m'agradaria que em tractessin a mi. 

A més, el veia a ell al bus sempre feliç, encara que tingués moltíssims problemes a casa, ja que havia de tirar endavant quatre fills. De manera que això comportava treballar en dos llocs i estar moltes hores fora. El meu pare tenia una norma: si el passatge et veu feliç i amb un somriure, et correspon amb un somriure; si et mostres enfadat o de mal humor, tens molts més números de tenir problemes al bus.

A ell sempre li deien que anava amb la mà aixecada, i era perquè estava saludant des del bus els passatgers que veia pel carrer. Tots aquests conceptes són els que em va traspassar i em porta a tenir aquells moments amb els infants i amb el passatge en general.

El dia abans de vacances d’estiu, els vas donar  una bona sorpresa portant-los gorres, dibuixos per pintar i... un equip de televisió. Com va ser l’experiència de sortir per la tele en companyia dels teus millors fans?   

Això és una llarga història. Jo, al maig, anava maquinant com podia fer que els nens i nenes no oblidessin aquests moments durant l'estiu. Vaig demanar al meu cap de línia unes carpetes amb dibuixos d'un autobús perquè els pintessin durant l'estiu i ell em va aconseguir també unes gorres. Aquesta petició va arribar a orelles de Comunicació de TMB que va voler posar-ho en valor fent que TV3 ho recollís. L'experiència va ser molt grata veient la cara de sorpresa que posaven els infants en pujar al bus. Van ser uns moments molt bonics per acomiadar-me fins al setembre dels nens i nenes.

No era la primera sorpresa que donaves al teu passatge infantil, crec que per Nadal va arribar a l'escola amb autobús un personatge molt especial...

Fa dos anys que em disfresso en aquest trajecte, amb una gorra i una barba del Pare Noel, i compro un barril de Chupa Chups per donar-los quan pugen i desitjar-los Bon Nadal. I quan arribo al col·legi, tinc un pare conxorxat que els reparteix allà. 

De tots els moments viscuts aquests quatre anys, recordes algun d’especial?

Sí. Aquest carnestoltes va venir un petit i, molt tímidament, em va dir que volia disfressar-se de Roque... Jo vaig quedar sorprès, no entenia perquè volia disfressar-se de mi, fins que ho vaig entendre: volia disfressar-se de conductor, i aquesta figura, per a ell, era jo. Al dia següent li vaig portar una camisa i una jaqueta i el dia de carnaval anava tot orgullós amb la seva disfressa de TMB.

Tenim totes les vacances escolars per davant. Els trobaràs a faltar? Com creus que serà la retrobada? 

És clar que sí, pensa que són minuts tan bonics que costen d'oblidar. Espero que tornin molts nens i nenes, tot i que alguns ja em van dir que canviaven de centre perquè ja havien acabat l’etapa d’escola bressol i agafarien un altre bus.

I als petits i petites que comencin aquest curs, miraré de fer-los gaudir el trajecte tant com ho fan fet els infants d’anys anteriors.

Segur que ho aconseguirà!

En aquest enllaç, podeu veure la notícia del Tot es Mou.