GenTMB

A les 10.45 hores del matí, dins de la cabina del centre de gestió de l’estació de metro de Ciutadella-Vila Olímpica, naixia l'Ángel.

Quin moment més emotiu! Com us heu sentit i l’heu viscut?

Vanessa. La veritat és que va ser un moment molt especial, amb molts nervis i després molta felicitat perquè tot va anar molt bé.

Rubén. Mai havia viscut una situació com aquesta i la veritat és que va passar molt ràpid, en un primer moment em va sobtar i creia que donaria temps que arribés l’ambulància. Tot es va viure amb molta emoció i alhora amb molta tensió. Molt més quan era el meu segon dia d’habilitació per canvi de línia i havia d’agafar el tren per fer l’última volta.

Com van anar els fets? Què us va dir la dona quan es va acostar a vosaltres?

Vanessa. La dona va arribar al centre de control i ens va dir: “Estic de part, noto el bebè i tinc ganes d'empènyer”. Al principi ens vam quedar parats i veient-li la cara a la passatgera vam decidir actuar immediatament. Vam trucar a emergències demanant una ambulància urgentment. Vam fer estirar la dona a terra i ja es veia el cap del nadó. El metge ens va dir que la dona comencés a empènyer i en tres empentes l'Ángel va néixer.

Rubén. Es va apropar una passatgera demanant ajuda, el primer que vaig pensar era que estava marejada, jo ja estava anant a buscar una cadira quan les companyes van dir que truqués a emergències per demanar una ambulància perquè estava de part. Sense adonar-me'n, a la dona ja l'havíem estirat a terra. La Vanessa anava parlant amb el metge del 112 i la passatgera inspectora sanitària es va encarregar del naixement mentre jo estava en tot moment al costat de la Cristina agafant-li la mà perquè se sentís acompanyada. Aleshores va néixer l’Ángel. No m’ho creia, va ser un moment molt emocionant.

Vau tenir l’ajuda d’una sanitària que va ser qui va ajudar a néixer el nadó. Com apareix aquesta passatgera?

Vanessa. Es va acostar i ens va dir que el mòbil li havia caigut a la via. Li vaig dir que no podria ser atesa en aquell moment perquè teníem una dona donant a llum a la cabina. Es va identificar com a inspectora sanitària i va dir que ens ajudava. Ella li va fer un parell de preguntes a la dona i em va dir: està de part imminent.

Mentre arribava l'ambulància, també us anava orientant telefònicament un metge del SEM.

Rubén. La Vanessa estava al telèfon i el metge ens va trucar per ajudar-nos, però va anar tot molt ràpid.

Moltes felicitats, Vanessa! El 22 de juny de fa vint anys, i amb 5 minuts de diferència naixia el teu fill. Quin regal d’aniversari ser la primera persona a agafar el nadó en braços i tapar-lo amb la teva jaqueta per mantenir-li la calor!

Vanessa. Sí! Penso que va ser el destí. Quan vaig agafar el bebè vaig sentir una felicitat indescriptible.

Ha estat aquest fet el més impactant que us ha passat en els anys que porteu treballant a Metro?

Vanessa. Sí, si em preguntes per coses bones, sí.

Rubén. Soc de borsa d’estiu i aquest és el segon estiu que estic treballant al metro. Vaig començar a l'L5, però per un tall de la línia aquest estiu he canviat a l'L4. No porto tant de temps com les meves companyes a l’empresa i espero que aviat tingui l’oportunitat d’obtenir un contracte fix com tots els meus companys d’estiu, que som molts. Per la meva part, sí, aquest fet ha sigut el més impactant, amb diferència. 

I després, quan el SEM s’ha endut el nadó i la mare cap a l’hospital, heu pogut atendre la usuària tècnica sanitària que ha portat el nadó al món. Quin era el problema que tenia?

Rubén. Després del gran ajut que ens va oferir, ens va demanar si podíem agafar el seu mòbil. Vaig acompanyar-la fins a l’andana per localitzar el seu telèfon, vaig trucar al CCM per informar que havia de baixar a vies per aquest motiu i seguint les seves indicacions vaig poder baixar i recuperar-lo.