GenTMB

Ha participat en tres Jocs Paralímpics: Barcelona 92, Atlanta 96 i Sydney 2000, així com en diferents esdeveniments  esportius internacionals, i va aconseguir ser campiona del món dels 100 metres llisos l’any 1998. Activista de la discapacitat, ha ocupat diferents càrrecs representatius, tant a l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat com al Consell de Ciutat de l’Ajuntament de Barcelona i a l’ONCE, on des de fa nou anys és la secretària general adjunta de comunicació i seguiment del programa electoral d’Unitat Progressista, i actualment és la dona més jove del Comitè de Direcció de TMB.

En primer lloc permeti’m felicitar-la, ja que és la primera dona que ha accedit al Comitè de Direcció de la companyia des de la base. Orgullosa d’haver assumit aquesta responsabilitat?

Moltes gràcies. Per a mi és un veritable luxe formar-ne part i alhora un gran repte que la companyia m’ha posat davant. Poder tenir una visió global i poder conèixer els projectes estratègics de TMB en primera persona és francament enriquidor. I d’altra banda, més enllà de la meva persona, és tremendament positiu incorporar al principal òrgan de direcció de la companyia la vessant de responsabilitat social i de la diversitat i molt especialment la visió de la dona.

La seva discapacitat no ha estat mai un obstacle per assolir els seus reptes esportius, personals i professionals. Com ha compaginat aquestes tres facetes?

La meva ceguesa està provocada per un despreniment de retina que vaig patir fa més de 30 anys i, tret del tràngol lògic del moment, em vaig anar adaptant a les circumstàncies, amb el suport indispensable de la meva família i dels professionals de l’ONCE. Com a resultat, concebo la meva discapacitat com una característica més de la meva persona; conec les meves limitacions, però també sé molt bé com salvar-les; procuro sempre potenciar les meves capacitats i normalitzar el fet de no veure-hi; trobo que és la millor manera de no generar barreres amb els altres i de sentir-me bé amb mi mateixa. Sempre he estat una persona inquieta i amb ganes de superar-me dia a dia, de manera que només m’ha calgut marcar-me objectius i treballar molt per aconseguir-los. Al final, crec que el secret és saber identificar allò que et motiva especialment en cada moment de la teva trajectòria vital i procurar entusiasmar-te amb tot allò que facis.

El missatge que s’ofereix  col·locant la màxima responsable de les polítiques de responsabilitat social, dona i diversitat al Consell de Direcció és molt potent. Creu que per fi ha arribat el moment de posicionar aquests temes a la primera línia executiva?

Efectivament, és un pas decisiu que reflecteix la voluntat de TMB de donar valor estratègic a les polítiques de responsabilitat social, en consonància amb les tendències actuals i amb les orientacions internacionals consignades en essència a l’Agenda 2030. TMB sempre ha estat un referent en el desenvolupament d’actuacions i projectes amb valor afegit. Del que es tracta, en aquesta nova etapa, és d’entendre la responsabilitat social com una manera de gestionar indispensable per contribuir al desenvolupament més sostenible i més equitatiu de la societat. 

D’altra banda, referma el compromís total de l’empresa pel desenvolupament d’accions de potenciació i promoció de la dona i per l’impuls de polítiques d’igualtat i paritat que haurien de tenir resultats tangibles en un futur immediat. 

Quins objectius es planteja abordar des de la seva responsabilitat als propers anys?

Estem treballant en un Pla de responsabilitat social que descriurà el marc teòric i operatiu, així com les línies d’actuació a desenvolupar per acabar d’implantar a TMB criteris que contribueixin a una gestió responsable i coherent, en línia amb l’exigència creixent de contribució de la mobilitat urbana a la qualitat de vida de les persones i al desenvolupament sostenible de la societat. D’altra banda, ens plantegem com a objectiu el desenvolupament i implementació de projectes d’inclusió sociolaboral, de gestió de la diversitat humana i d’impuls de la dona a TMB mitjançant la potenciació de diferents línies d’actuació encaminades a garantir la igualtat d’oportunitats i la no discriminació. I, finalment, tenim l’encàrrec específic de gestionar la Fundació TMB, que sota el lema “mobilitat amb valors” aglutina els projectes culturals, educatius, socials i de patrimoni històric de les companyies. 

Ens podria concretar quines línies d’actuació es planteja TMB per materialitzar el seu compromís amb la promoció de la dona?

Per avançar en igualtat de tracte i d’oportunitats, és clau incorporar la perspectiva de gènere de manera trasversal a tota l’organització, aspecte que tindrà el seu corresponent desplegament en els plans d’igualtat que tot just estem començant a revisar i actualitzar d’acord amb les darreres normatives. Tanmateix, convé definir estratègies que permetin equiparar la presència de les dones a la plantilla en general, així com als òrgans de representació i de direcció, amb especial atenció a aquells llocs de treball tradicionalment més masculinitzats. D’altra banda, necessitem dotar-nos d’eines que facilitin l’aflorament del talent femení, generant oportunitats formatives i de promoció en tal sentit. Així mateix, cal avançar en pràctiques de selecció i promoció de persones que afavoreixin expressament el sexe menys representat, així com millorar en mesures de conciliació de la vida laboral i familiar. I un aspecte essencial i inexcusable, seguir implementant mesures de prevenció,  detecció, protecció i resposta contra l’assetjament sexual i per raó de sexe a l’organització. En definitiva, hem d’aspirar a generar entorns en els quals els criteris i principis d’actuació prioritzin els mèrits personals i professionals, per tal que tant les dones com els homes tinguin les mateixes oportunitats d’arribar allà on es proposin. 

I com a empresa de servei públic que som, hem de seguir fomentant iniciatives orientades a conscienciar la ciutadania sobre la importància de mantenir un comportament cívic i responsable a les xarxes de transport públic, garantint el dret a la mobilitat segura, tranquil·la  i respectuosa de qualsevol persona, independentment del seu sexe, orientació sexual, expressió o identitat de gènere.

En la seva opinió, quines són les principals dificultats amb què es troben les dones per assumir llocs de responsabilitat a les organitzacions?

Malgrat que s’ha avançat força a nivell de conscienciació i que a més a més estem davant d’una matèria amb empara legal, la realitat és que podem constatar que, a les empreses, els llocs de lideratge i de responsabilitat estan pràcticament copats pels homes i, d’altra banda, la igualtat no és efectiva si no s’apliquen determinades mesures com les que ja hem comentat.

Val a dir que les dificultats o resistències amb què ens trobem les dones tenen una arrel social i estructural (estereotips de gènere, pràctiques tradicionals discriminatòries, estructures patriarcals, etc.). Per citar-ne algunes d’especial rellevància: preservar l’estil de direcció masculí (el que es coneix), el mite de la dedicació plena segons el qual les dones prioritzen la cura de la llar i la família i per tant no es dediquen plenament a la feina, la manca de motivació i estímuls per assumir responsabilitats a l’empresa, manca de recursos socials per conciliar vida personal i professional, etc. Totes són dificultats importants, però que s’han d’anar afrontant des de totes les perspectives, govern i administracions públiques, teixit empresarial i, en particular, les mateixes dones.

Si bé és cert que les accions fetes des de la companyia són imprescindibles, també ho són els comportaments i les actituds de les persones que conformen TMB. Han detectat si ens queda gaire camí per fer en aquest sentit?

La responsabilitat social és cosa de tota la plantilla i, afortunadament, la percepció general és que les persones que conformem TMB comptem amb una especial vocació de servei públic, i això té un clar reflex en la resposta que s’observa, per exemple, en iniciatives com la del voluntariat corporatiu. Actualment, comptem amb més de 600 persones que en formen part i que han mostrat el seu compromís social participant en les diferents propostes que s’organitzen. Menció especial mereix la col·laboració que vam establir recentment amb el Consorci Sanitari, Bombers de BCN i el SEM per traslladar persones afectades per la Covid-19 des dels hospitals als llocs habilitats per continuar amb el confinament, a la qual s’hi van presentar com a voluntaris més de 200 professionals de la conducció.

Sota la seva responsabilitat té un equip de professionals de diversos àmbits com el TMB Educa, Patrimoni Històric, TMB Cultura i Projectes Socials. Què n’espera?

Compto amb un equip de persones de les quals aprenc cada dia i que mostren un grau de compromís que va més enllà de la feina en si. M’agrada treballar en equip i que es generin sinergies que facin enriquir els projectes. Tenim al davant grans reptes, i encarar-los de la mà de bons professionals és vital per poder assolir-los amb èxit.

La tecnologia, una vegada més, és una aliada per a una persona invident. Ens pot explicar en quines ajudes tècniques es recolza?

Efectivament, la tecnologia ens ajuda a totes les persones, però si tens una discapacitat visual, és essencial per garantir l’accés àgil i efectiu a la informació. Faig servir un revisor de pantalla que em reprodueix en veu tot allò que apareix a la pantalla del meu ordinador i, alhora, puc llegir la informació mitjançant una línia braille. El meu mòbil incorpora una funcionalitat que verbalitza la totalitat de gestos per poder-lo utilitzar; per això, sovint em veureu amb auriculars. Certament, la tecnologia és molt bona aliada, però sempre que les solucions compleixin amb els criteris d’accessibilitat universal i disseny per a totes les persones, ja que, si no és així, poden convertir-se en una barrera infranquejable.

Quin missatge donaria a aquelles persones que han de fer front a una discapacitat sobrevinguda?

Una discapacitat sobrevinguda requereix un procés de rehabilitació rigorós per adaptar-se a la nova situació, de manera que és important comptar amb el suport tècnic i emocional adequat per poder familiaritzar-te amb la discapacitat, entendre-la, conèixer les teves limitacions i saber com solucionar-les i arribar a concebre-la com una peculiaritat més de la teva persona. Al cap i a la fi, en principi és una circumstància que t’acompanyarà durant tota la teva vida, i el més important és que la discapacitat no et torni incapacitat.