GenTMB

El dia 7 de gener, el Miguel Franco Zamorano, conductor de bus de la línia 46, la que va a l'aeroport del Prat, es va trobar una bossa amb un passaport i un sobre amb 3.800 euros.

—És molt normal trobar-se tants diners al bus?
—No, no és normal trobar-se diners, però sí altres objectes personals que la gent s'oblida al bus, com són mòbils, càmeres fotogràfiques o bosses amb objectes personals.

—Explica'ns com van anar els fets.
—Quan arribo al final de línia, si tinc temps intento revisar el bus per si algun client s'ha deixat algun objecte, si hi ha alguna cosa trencada o bruta o si s'ha quedat algun client adormit; això passa sovint quan treballes en el torn de primera hora del matí. En aquest cas va ser al revisar el bus que vaig trobar una bossa amb un aspecte brut, i com que venia de l'aeroport, vaig pensar que seria la bossa d'algun treballador. Quan la vaig obrir vaig veure que hi havia un passaport algerià, alguns medicaments i un sobre amb molts bitllets de 50 euros.

—Què vas pensar quan vas veure el que hi havia a dins del sobre?
—El primer que vaig pensar és com algú es pot descuidar una bossa amb aquesta quantitat de diners a sobre, el segon que vaig pensar és l'ensurt que tindria en el moment que s'adonés que l'havia perdut.

—I què vas fer amb la bossa, on la vas entregar?
—De seguida vaig trucar al Centre de Control de Bus, CCB, per ràdio per informar de la troballa i perquè em donessin instruccions. 

—I què et van indicar al Centre de Control de Bus, CCB, quan els vas trucar?
—Que ho entregués a la cotxera de Ponent i que sobretot comptéssim bé els diners i identifiquéssim bé la resta d'objectes que contenia la bossa. La xifra de diners era de 3.800 euros, 76 bitllets de 50 euros.

—Qui es va posar en contacte amb aquesta persona?
—Pel que em va explicar un company de línia, el propietari de la bossa va estar tot el matí preguntant a tots els conductors d'autobús que es trobava per la seva bossa i què havia de fer. El problema és que ell només parlava francès i això no va facilitar la comunicació, però a la tarda es va presentar a la cotxera de Ponent i allà li van donar les seves pertinences. 

—Què us va dir el propietari dels diners?  
—En aquest aspecte he de ser crític amb aquesta persona, a dia d'avui no m'ha dit res i no sé res d'ell. Si m'hagués passat a mi, jo hauria buscat la manera de fer arribar un agraïment a la persona que havia fet possible la recuperació de la meva bossa. En canvi la meva empresa, TB, sí que em va fer arribar una carta d'agraïment.

—Quant de temps fa que treballes a TB?
—Vaig entrar a l'empresa l'11 de juliol del 1998, ja hi porto més de 20 anys. 

—En aquests 20 anys de conductor, t'havia passat alguna cosa similar? 
—Com he dit al principi de l'entrevista, m'he trobat moltes coses molt diferents al bus, però la més important va passar més o menys l'any 1999, quan vaig trobar una cartera amb targetes de crèdit, d'identitat, passaport i 80.000 pessetes d'una turista suïssa. Se la va deixar a l'autobús de la línia 64 i vam quedar, amb el Centre de Regulació de Trànsit —CRT, actualment CCB— que la turista s'esperaria en un punt concret de la línia per recuperar la cartera. En aquest cas la turista va ser molt agraïda i em va voler donar 2.000 pessetes que no vaig acceptar.