GenTMB

Aquell primer conveni de col·laboració acordava que, una o dues vegades al mes, l'empresa posaria a disposició de l'Institut Guttmann un autobús especialment equipat per a persones amb mobilitat reduïda. L'objectiu era fer una sortida en què els pacients, acompanyats pels seus responsables, realitzarien l'entrenament necessari per a l'ús de les rampes i cinturons de seguretat. 

Vint anys després aquest servei solidari està més viu que mai, ja que es continuen realitzant activitats que permeten posar en valor el nivell d'accessibilitat de les xarxes de transport públic de TMB, i mostrar-lo a persones amb necessitats especials de mobilitat, ensenyant-los a utilitzar el bus i el metro, aportant-los confiança, seguretat i contribuint així a la seva autonomia en l'ús del transport públic.

GenTMB parla amb la Isabel León Montero, comandament d'explotació del CON d'Horta, que va entrar a treballar a TMB l'any 1991 i que va ser dels primers treballadors a fer un servei voluntari per a l'Institut Guttmann.

El 8 de febrer de l'any 2001 vas fer per primera vegada aquest servei voluntari. Com recordes aquell dia?

Recordo aquell dia amb molta il·lusió. Era un voluntariat nou, que no s'havia fet mai, i no sabíem com sortiria, però el que sí que sabíem era que teníem moltes ganes de col·laborar i ajudar.

Quant de temps hi vas estar col·laborant?

No ho recordo amb exactitud, però van ser molts serveis. Vaig col·laborar-hi fins que l'horari laboral m'ho va permetre.

Vau rebre alguna formació especial?

No, no vam rebre cap formació, era tot nou tant per a nosaltres com per als pacients i responsables que els acompanyaven. En vam aprendre tots sobre la marxa.

Què et va portar a implicar-te en aquest voluntariat?

Bàsicament, el fet de poder ajudar-los en l'entrenament a pujar i baixar de l'autobús, en la utilització de les rampes i cinturons de seguretat. No només en van aprendre ells, crec que tots els que hi vam col·laborar i els que hi col·laboren ara en vam aprendre molt. Col·laborar és important.

Què et va ensenyar el fet d'haver estat durant un temps en contacte amb els pacients de la Guttmann? Què destacaries dels pacients que vas conèixer?

A valorar el que tinc. Ens queixem per tot i no sabem valorar el que tenim per ser feliços. 

Dels pacients de la Guttmann en destaco el seu valor i coratge i l'ànim i les ganes que posaven en l'aprenentatge. 

Vas viure alguna situació que t'ha marcat o que recordis especialment?

Sí, vaig trobar-me amb un company de l'empresa amb cadira de rodes. No sabia què dir-li ni com parlar-li, vaig passar una estona molt incòmoda.

Vint-i-sis conductors de bus vau ser els primer d'apuntar-vos-hi com a voluntaris. Tots homes, i una única dona, tu. Per què creus que va costar que s'animessin les conductores? 

En aquella època érem molt poques les dones conductores de bus i tampoc teníem els mitjans de comunicació que tenim avui per estar en contacte entre nosaltres. Aquest servei de voluntariat que vàrem iniciar era molt nou i desconegut i no totes se'n van assabentar. Jo ho vaig saber perquè soc molt activa i m'agrada fer coses, i així que ho vaig saber m'hi vaig apuntar.

Què destacaries d'aquells anys de voluntariat a la Guttmann?

Que em va omplir molt, vaig aprendre a valorar molt més tot el que m'envolta. 

Per finalitzar: has participat o participes en altres activitats voluntàries dins de la companyia?

Sí, en la fórmula Studen amb el Francesc Balmas i a les Cavalcades dels Reis Mags.

L'Institut Guttman

L'Institut Guttman és el centre de referència a Catalunya per al tractament i per a la rehabilitació integral de persones afectades per lesió medul·lar, traumatisme cranioencefàlic o alguna altra discapacitat física de gravetat.

Des de la fundació, es duen a terme diverses accions dins del procés de rehabilitació dels pacients que pateixen aquest tipus de lesions. Entre elles, es programen diversos tipus de sortides urbanes: en cadira de rodes, marxa amb ajudes tècniques i sortides amb transport urbà. Totes tenen com a finalitat potenciar l'autonomia del pacient a l'hora de desplaçar-se per la ciutat, i està dirigida tant als pacients que utilitzen cadira de rodes com als pacients amb capacitat de desplaçament reduïda.