GenTMB

Una de les imatges que deixa la crisi del coronavirus és la del metro i els autobusos totalment buits circulant per una ciutat deserta. Com la resta de la societat, a poc a poc recuperen el pols, però les limitacions i la por juguen en contra seu. 

El transport públic s'ha vist com a focus de propagació des del primer dia. Considera que surt estigmatitzat d'aquesta crisi? 

 Sí, i és una pena, perquè és del tot necessari. És necessari per complir els objectius de sostenibilitat de la Unió Europea. També en criteris de salut; si no s'utilitza, tenim un problema greu derivat de la contaminació. També hi ha factors com l'aportació que suposa per a l'economia local i la igualtat social que representa. És estratègic, i ho ha de continuar sent. 

Com es pot recuperar la con fiança dels usuaris? 

El transport públic ja era equivalent a salut abans, i segur que continuarà associat amb salut després d'aquesta crisi. Ara tenim una ferida recent, i tots estem molt sensibles, tant davant el transport públic com davant qualsevol altre lloc tancat, però s'acabarà recuperant la sensació que és una cosa sanitàriament segura i bona per a la salut de tothom. 

Hi ha alguna manera de demostrar que el transport públic és un entorn segur? 

Estem aplicant tots els protocols i elements de desinfecció perquè sigui així. L'usuari també se n'ha de responsabilitzar portant mascaretes i rentant-se les mans sovint. El transport públic és un dels més utilitzats i té molta visibilitat, però això passa en qualsevol altre lloc tancat de la ciutat. 

El preocupa veure com els nivells de trànsit privat es recuperen molt més ràpid que els de transport públic? 

Em preocupa com a empresa de transport, però ens ha de preocupar com a societat i com a ciutat. Malgrat que sembla que ha passat molt temps, fa tres mesos tots estàvem preocupats pels embussos i la contaminació; no hi havia més espai a la ciutat per al vehicle privat. Si ara incrementem el nombre de cotxes als carrers, això serà una catàstrofe, no per a l'empresa, sinó per a tothom. 

De moment s'utilitza menys,  però continuarà així? 

És una incògnita, perquè la societat i l'activitat econòmica seran diferents. La mobilitat, en general, disminuirà. Hi haurà menys moviments innecessaris, i el teletreball ha arribat com una eina interessant.

Quan espera recuperar el nivell de viatgers previ a la crisi? 

La recuperació total voldrà temps. Estimem que es pot arribar a un 70% al llarg de l'any, i serà un punt de certa estabilització. Després tornarà a créixer a mesura que la societat guanyi confiança. Per arribar al 100% passaran uns dos anys. 

Poden fer front a la demanda amb les limitacions de capacitat marcades?

La recomanació parla de dues persones per metre quadrat, i això suposa al voltant d'un 70% de l'ocupació. Com a mitjana, sí, complirem els límits. Una altra cosa és que hi pugui haver moments puntuals en què hi hagi més ocupació, però serà en trams concrets, en línies concretes, perquè la distribució no és homogènia ni en el temps ni en l'espai. 

Les aglomeracions, per puntuals que siguin, poden provocar por o un efecte rebuig. 

Des de dilluns tenim més de 300 persones que faciliten que això no passi. Tot i això, pot ser que hi hagi punts en què passi. I és evident: és transport col·lectiu  no pot ser de cap altra manera. 

La caiguda d'usuaris provo carà una pèrdua d'ingressos.

No sabem quin efecte tindrà la crisi en el nombre de viatgers, però una caiguda de viatgers d'un 50% significaria una disminució d'ingressos d'un 50% 

Així doncs, com quadraran  els comptes? 

És molt complicat perquè estem en un escenari en què hem de seguir donant l'oferta màxima. Se'ns demana fins i tot que la millorem, perquè hi hagi més espai en el transport. El cost global variarà poc, però cauen els ingressos. És el gran problema que hi ha en totes les grans ciutats europees, on el transport públic és vital. 

Hi pot haver una solució comuna a escala europea? 

S'està treballant a tots els nivells. La Unió Europea considera el transport públic un sector estratègic en el pla de recuperació, i promet que hi haurà ajuts i finançament econòmic. El Ministeri de Transport i la Generalitat també han anunciat que ho faran. Hi haurà, sens dubte, un gran suport de les administracions perquè el transport públic continuï sent l'eix de la mobilitat. 

S'esperen aportacions públiques o seran crèdits que tornaran a ampliar un deute que es va tardar anys a sanejar? 

 És la reflexió que s'està fent;  encara no està resolt. 

Les grans inversions previstes en infraestructures com el tram central de la línia 9 es veuran afectades? 

 La recomanació en tots els àmbits és que, considerant això com un parèntesi, caldria pensar en el reforçament del transport públic de cara al futur. El tram central de la línia 9 és necessari perquè hi hagi una mobilitat sostenible, però dependrà del que es vulgui fer.

 E L   T R À N S I T 

 "Si ara incrementem el nombre de cotxes al carrer, això serà una catàstrofe" 

 L Í N I A   E S T R A T È G I C A 

 "Cal recuperar inversions i pensar a reforçar el metro de cara al futur" 

I què voldran fer? 

A mi no em correspon, però a les principals ciutats europees es parla de recuperar nivells d'inversió i apostar pel medi ambient. És la línia estratègica d'Europa. Si el transport públic no és l'eix de la mobilitat, viurem situacions complicades des del punt de vista de salut. 

El coronavirus va frenar completament el procés d'implantació de la T-Mobilitat. Queda aparcat? 

No, és un projecte fonamental. 

Seria una de les maneres de guanyar confiança del viatger? 

I tant, la tecnologia ens ajudarà, i accelerarem processos perquè aviat puguem veure millores. Pel que fa al pagament en metàl·lic al bus, per exemple, és el moment d’analitzar què fem.