GenTMB

Francisco Javier Munuera Díaz va entrar a treballar a TMB el juny de l’any 2004 com a conductor de bus al CON de Zona Franca. El Javier és atleta i va ser campió del món en 3.000 metres obstacles.

S’han de fer moltes curses saltant per arribar a ser campió del món?
És una pregunta difícil de respondre. Existeixen moltes variables per aconseguir un títol de la importància del Campionat del Món, però el que segur que no pot faltar és constància, esperit de superació i un entrenament adequat a les teves aspiracions.

Des de quan ets atleta?
Des dels 15 anys.

Fins quan et vas estar dedicant professionalment a l’atletisme? O continues dedicant-t’hi professionalment?
Vaig estar en actiu, a nivell professional, fins al 2005. Un accident de moto in itinere va fer que m’hagués de retirar, perquè em vaig trencar la ròtula, el fèmur i la pelvis.

I estaves preseleccionat per als Jocs Olímpics.
Sí. L’any 2005, quan ja treballava a TMB i estava preseleccionat per a l’Olimpíada, ja que tenia la mínima per participar-hi, vaig tenir un accident de moto quan estava a punt d’arribar a la cotxera de Triangle. Vaig estar quasi dos anys de baixa, em van fer tres operacions i vaig haver de fer una rehabilitació molt feixuga, de manera que al final vaig quedar retirat de la meva carrera professional.

"És un esport en què els reptes són la superació personal i un esperit de lluita constant"

De petit, no preferies dedicar-te a jugar a futbol?
No, sempre m’ha agradat córrer. Vaig jugar molt a futbol de petit, però als 15 anys vaig veure clar que el que realment m’agradava era un esport en què els reptes són la superació personal i un esperit de lluita constant.

I quan vas començar a agafar-t’ho seriosament, a dedicar-hi més temps, a entrenar-te...?
Vaig començar a entrenar-me amb 15 anys, i el primer any vaig aconseguir quedar subcampió de Catalunya i quart d’Espanya. Aleshores em vaig adonar que aquesta era la direcció que havia de prendre. La temporada següent va ser la primera en què m’ho vaig agafar prou seriosament, i aquell mateix any vaig quedar campió de Catalunya i d’Espanya.

Has estudiat INEF?
No. Combinava els entrenaments amb ajudar els meus pares en el negoci familiar i amb els estudis. Però quan vaig aconseguir quedar subcampió del món vaig haver de triar, perquè era impossible combinar-ho tot ja a aquell nivell. I, tot i que vaig seguir estudiant, no vaig arribar a acabar del tot a nivell acadèmic perquè vaig seguir el meu somni.

Quants dies a la setmana t’entrenes?
Ara m’entreno sis dies, un cop al dia. Però en la meva època de professional m’entrenava 12 cops per setmana.
 
Segueixes alguna dieta alimentària?
No, el que és important és menjar de tot de manera equilibrada.

Quins objectius tens per a aquest any?
Doncs la meva gran il·lusió és poder començar a competir, ja que per culpa de l’accident no m’he pogut entrenar de manera continuada perquè el canvi de punt de suport em provoca sobrecàrregues.

És difícil compatibilitzar la feina i l’entrenament?
Jo mai he tingut problemes per fer-ho. El cert és que, quan vaig entrar, em van facilitar molt les coses perquè pogués anar a entrenar-me a Sant Cugat (al centre d’alt rendiment), fins i tot podia acabar la jornada laboral abans de les 16.00 perquè a les 17.30 ja pogués ser al CAR. Això tenint en compte que, per antiguitat, no ho hauria pogut fer. I ara també m’ho faciliten molt, ja que tinc la franja del matí i sempre ho respecten.

Quan vas començar a practicar, en algun moment vas pensar que podries ser campió del món?
El cert és que mai vaig pensar quin seria el meu sostre, ni quin podria ser el meu objectiu a nivell mundial. Però el que sí que no esperava era aconseguir-ho en el meu primer mundial de 3.000 obstacles. Vaig arribar a la posició 12, per marques, i ja vaig guanyar la meva semifinal, en què em vaig col·locar el 4t per marques. I, ja a la final, vaig tornar a fer marca personal i rècord de Catalunya.

El metro de Barcelona acollirà, la nit del 28 al 29 d’agost, la cursa Discovery Underground, una cursa de 10 quilòmetres pels túnels del metro de la L2. Només hi participaran 300 persones i tu has estat un dels seleccionats per córrer-la.  Què t’ha motivat a participar-hi?
La meva motivació en aquesta competició, a part del fet que és una prova molt curiosa, és poder tornar a competir. I... quin lloc hi podria haver millor que una cursa a casa, tant per la meva ciutat com per la meva empresa, ja que part de l’organització és a càrrec de TMB.

"La Discovery Underground serà la primera cursa, després de quasi 10 anys sense competir"

Què esperes aconseguir?
Això sí que ja és secundari. És la meva primera cursa, després de quasi 10 anys sense competir. I, a més, no fa gaire que m’estic entrenant. Així que és més a nivell emocional, el que espero aconseguir en aquesta competició. Tot i que, ja ho saps, els atletes com jo sempre sortim a guanyar, així que no descarto res...

El teu currículum esportiu
El més destacat de la meva carrera esportiva és, cinc vegades campió d’Espanya en diferents categories, diverses vegades segon i altres tercer. Subcampió del món júnior. Campió de l’Olimpíada de la Joventut júnior. 6è absolut als Jocs del Mediterrani. 3r absolut als Jocs Iberoamericans. Preseleccionat per a les Olimpíades de 1996, 2000 i 2004. A més tinc diversos rècords de Catalunya en les categories juvenil i júnior. El primer continua en vigor i va ser l’any 1989. I els rècords dels campionats d’Espanya del Trofeu de Federacions, i la lliga de Divisió d’Honor. Tots dos també continuen sent rècords des del 1999 i el 2001, respectivament.