GenTMB

Jaume Perals Usarralde va entrar a l'empresa d'Autobusos l'1 d'octubre del 1963 com a aspirant a administratiu al departament de personal.

Va iniciar la seva etapa laboral a l'antic centre de treball de Campo Sagrado. Després es traslladà a les noves oficines de Lutxana fins a l'any 1987,  i va ser destinat, posteriorment, a les oficines de Zona Franca per treballar a l'oficina administrativa del primer Centre de Control de Tràfic, CRT, que s'acabava de crear. Es va jubilar el 27 de maig de l'any 2012 al Centre de Regulació d'Operacions de Sagrera, després de 49 anys de servei a TB.

─Et vas jubilar quan estaves a punt de complir mig segle treballant a TB.
─Sí, tenia quinze anys quan vaig entrar a Autobusos, però jo ja vaig néixer a l'empresa, el meu pare era treballador de Tramvies de Barcelona.

─Des de quan ets president de l'Associació de Jubilats d'Autobusos?
─En sóc el president des del 30 de gener de l'any 2012, que és la data de la celebració de l'Assemblea de la Junta General.

─Què et va impulsar a entrar en l'associació i quant de temps fa que hi pertanys?
─Fa cinc anys que en sóc soci. Em va impulsar a formar part d'aquesta associació el bon ambient existent entre els socis i las ganes de reactivar l'associació des d'un punt de vista cultural i lúdic.

“Fa dos anys que hem començat una corba creixent quant a nombre de socis”

─Quants socis teniu?
─Tenim 260 socis. Des de fa dos anys que hem començat una corba creixent quant a nombre de socis que ens està animant molt a fer coses i a buscar noves activitats. Està funcionant molt bé el boca-orella.

─En quin moment neix l’Associació i quins són el seus objectius prioritaris?
─L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Tramvies i Autobusos existeix des del 10 d'octubre del 1995 i tenia el domicili social al Clot, a la plaça Valentí Almirall. El seu primer president va ser Juan López Armengol, juntament amb els senyors Villarroya, Sastre, Peñaranda i García Mayoral. L'associació va néixer amb un aire totalment diferent del que és actualment. Es va crear perquè els treballadors que s'estaven jubilant en aquells anys es poguessin ajuntar per reclamar uns diners que no els havien abonat. Estem parlant d'unes 600 o 700 persones. Després l'associació es va quedar aturada fins l'any 2011, que es torna a reactivar. Aquesta segona etapa és una etapa lúdica i cultural.

─Quina és l'activitat principal que desenvolupeu?
─Com he comentat, la nostra activitat principal és la cultural i lúdica. Organitzem visites culturals, conferències, excursions, balls de saló, balls en línia, jocs de taula, tai-txi, etc. Vull mencionar una de les activitats, per nosaltres de les més importants, i és l'homenatge que cada any fem als nostres socis que fan 75 anys. Aquesta festa és un dinar on fem entrega al soci homenatjat d'un obsequi personalitzat commemoratiu. A la festa sempre convidem, i hi assisteixen, representants de la direcció de TMB. Vull mencionar molt especialment dos homenatges que hem fet en aquesta nova etapa. Al soci Joan Gali, que va fer 100 anys, i al soci García Mayoral, que va ser l'anterior president de l'associació.

─Quins projectes s'estan desenvolupant actualment?
─El nostre principal projecte és impulsar l'associació. No és prou coneguda entre els jubilats, alhora que tampoc és coneguda entre el personal actiu i el que està a punt de jubilar-se. Estem estudiant diferents vies per fer-nos coneguts. Quant a activitats, estem mirant d'estrenar-nos en el món dels viatges i provar-ho en algun de 3 o 4 dies.

─Feu o impulseu algun tipus d'activitat o programa que fomenti una vida activa i saludable?
─I tant que en fem. Com a activitats, les caminades que organitzem, el tai-txi, els balls en línia, els jocs de taula, tot això fomenta una vida activa i saludable, i no vull oblidar-me del cicle de conferències sobre sentir-se feliç i la felicitat.

“Hem col·laborat amb l'empresa en el Ral·li d'Autobusos Clàssics que organitzen cada any”

─Quina relació manté l'associació amb TMB?
─Mantenim una bona relació, però crec que es pot millorar. Ara fa poc hem col·laborat amb l'empresa en el Ral·li d'Autobusos Clàssics que organitzen cada any. 20 socis nostres hi van estar col·laborant com a voluntaris i 110 dels nostres socis van assistir a l'exposició d'autobusos. El que vull dir és que tenim mancances. Abans he comentat que volem impulsar l'associació, fer-la més coneguda entre els empleats de TMB, i per això necessitem que l'empresa ens faciliti un espai en els taulers d'anuncis per publicar les nostres activitats. A Comunicació Interna els estem agraïts perquè tenim el nostre espai a la revista GenTMB i a la intranet, però, com sabem, per a la majoria d'empleats d'Autobusos la seva eina de treball no és un ordinador i aquests treballadors passen per la cotxera, xerren amb els companys, miren i comenten el que està penjat als taulers.

─Manteniu alguna relació o col·laboració amb l'Associació de Jubilats de Metro?
─Sí, cada dia, i és una relació molt bona. Ara estem mirant de fer accions i activitats conjuntament.

─Quins records guardes de la teva vida laboral de TB?
─Molts records, no podria enumerar-te'n dos o tres perquè són molts i molts els bons records que tinc. He viscut excel·lents moments, he fet molts bons amics i he viscut la transformació d'aquesta gran empresa que és Autobusos de Barcelona. La meva vida laboral ha viscut la dictadura de Franco, la transició de Suárez i la democràcia. Ha canviat molt l'empresa, la tecnologia l'ha millorat molt. He nascut a TB i m'he jubilat a TB, i ha estat un gran orgull haver treballat 49 anys en aquesta empresa.