GenTMB

En breu, l’Àngel Bernal portarà tres dècades treballant a TMB, gairebé sempre en horari nocturn. És una persona calmada, un tret de caràcter que segur l’ajuda en la voràgine de la nit a una cotxera de bus (és el responsable d’aquest torn a Zona Franca). Però, per desconnectar i temperar els nervis, també utilitza el seu hobby: el modelisme, la creació de maquetes i diorames.  

Va començar de ben jove reproduint vehicles i escenes militars. Arrel de la seva feina a TMB, va ampliar la temàtica a vehicles i instal·lacions, com un pati de cotxera, el Tilling Stevens o un camió grua. En aquesta entrevista, ens descobreix alguns secrets del món del modelisme.

Ángel, primer de tot, felicitats per les teves maquetes, són molt fidels a la realitat. Des de quan tens aquesta afició?

Des de ben jovent. Tot va venir per les pel·lícules de la II Guerra Mundial que veia quan era petit a la televisió, i també al cinema Súper 8 que ens passaven els divendres al col·legi. També del fet que no hi havia massa distraccions en aquella època, era molt diferent d’ara. El meu pare, o l’avi, em portaven a una botiga que hi havia prop de casa a comprar unes bosses que portaven figuretes de soldats. 

Després, a la mili, m’anava fixant en els vehicles militars, i matava el temps mort mirant revistes de Todo Modelismo. Abans de marxar a la mili ja havia fent una maqueta i a la tornada vaig continuar. Des de llavors, faig tan maquetes (el nom genèric a qualsevol reproducció de la realitat en miniatura) com diorames (representació d’escenes). I, des de que treballo a TMB, a més del tema de guerra he afegit el civil, inspirat en la nostra empresa.

Com és el procés que segueixes: com esculls el tema, com et documentes, com selecciones els materials...

En modelisme no comences de zero. Utilitzes uns kits on ja trobes unes determinades peces amb les quals treballaràs. De vegades, descobreixes un kit i decideixes utilitzar-lo per representar alguna cosa que tenies en ment. En altres ocasions, veus en una botiga un model ja muntat i penses com el podries utilitzar en una escena determinada. En el meu cas, igual és un fotograma d’una pel·lícula de guerra el que m’inspira i decideixo reproduir-lo. 

Sí que és cert que aquest procés ha canviat amb el temps. Al principi, tothom comença fent algun model senzill, un ‘clàssic’. En el meu cas, va ser un jeep Willy americà. A mida que vas fent models (no sé quants porto, però tants com m’ha permès el temps que hi puc dedicar; i tinc materials per construir-ne unes 30 més), acabes buscant alguna cosa diferent, que no hagi fet ningú abans. 

És una afició cara? Demana molt temps? 

No és cara, depèn del que vulguis construir i de la qualitat que busquis. Pots deixar-te més o menys diners, però es troben kits bé de preu a les web de les botigues, a pàgines genèriques de venda per Internet o de segona mà... Al kit les peces venen juntes en una làmina, i després has d’anar separant les figures, muntant, dissenyant l’escenari, pintant, recreant... Els materials (els estris, les pintures...) prefereixo comprar-los en botiga.

Quant al temps, també depèn del que hi puguis dedicar i de la teva manera de treballar. Jo no m’entretinc tant com altres modelistes. Si, per exemple, poso un autobús en una escena i sé que apareixerà amb el motor tancat, no treballo el motor, perquè no es lluirà. Això sí, intento tornar al model que estic fent, al menys, una vegada per setmana. Si vols (i pots) gastar-hi temps, no s’acaba mai. Jo estaria bona part del dia. Potser quan em jubili.

Què consideres que t’aporta el modelisme?

Per a mi, és un alliberament. Com un ‘reseteig’. Quan estic amb la maqueta, no penso en res més, el temps s’atura i em concentro només en el aquí i el ara d’aquell projecte. En aquesta època on tot va tan ràpid i tot és tecnologia, ho recomano moltíssim. De fet, algun dia espero poder constituir una associació per compartir l’afició i ajudar d’altres a introduir-se en aquest món, especialment a la gent jove.

Com s’aprèn aquesta afició? Com va ser en el teu cas?

Jo vaig ser autodidacta. De sempre he estat molt ‘manetes’. A casa meva faig totes les reparacions i millores. A més, de professió soc mecànic, que també m’ajuda molt en la part dels mecanismes, dels motors...

També hi ha algun curs, vídeos a Internet... Tot i que molts maquetistes són gelosos dels seus trucs i no els agrada explicar-los. No és el meu cas.

Què en fas de les maquetes que has anat construint aquests anys? 

Algunes les tinc a casa, altres a la feina, algunes les he fet per encàrrec d’altres, hi ha que estan exposades a botigues especialitzades, o me les han comprat... Algun dia m’agradaria exposar-les si trobo un espai on fer-ho.

Has rebut algun reconeixement pels teus diorames?

Sí, he obtingut premis en concursos de modelisme, com un que vaig obtenir amb un vehicle militar amb el qual vaig recrear una escena de la II Guerra Mundial al Nord d’Àfrica.

Deies que tens alguns models al despatx a la feina. Ens pots explicar com és un torn de nit al CON Zona Franca?

Són unes hores que has d’aprofitar per poder treure el màxim partit a la flota de bus al dia següent. Es fa la recepció, s’omplen dipòsits, es neteja, repara... També es controla la pissarra de la nit, on s’assignen cotxes i línia als conductors. I mil coses més. Has de tenir en compte molts aspectes: si tens serveis especials, si hi ha entrat nous vehicles o s’han donat de baixa d’altres, si algun ha d’incloure publicitat, etc. Tot això implica la coordinació de més de 100 treballadors interns i la coordinació amb les empreses externes. Això, la gestió de persones, és sempre el més complicat. És important que et coneguin, que donis exemple, que tinguin clar que poden venir a tu, però també has de saber delegar.

Dues coses per acabar: on podem saber més de tu i de les teves maquetes els companys i companyes i què li recomanaries a algú que estigui iniciant-se en aquesta afició?

Em trobaran a Instagram (@abo083). I a qui vulgui començar, li recomanaria que vagi a un botiga, que s’estigui una estona, que compri un primer kit, senzill, i també els útils bàsics (pegament, cúter, alicates...) i que comenci sense més. Després pot recórrer a vídeos a internet o a fer un curs. Como quasi tot, s’aprèn amb l’assaig-error.