GenTMB

Barcelonina de naixement i saragossana d’adopció, la Montse Garcia Marco ja feia un temps que treballava a l’Aragó quan va veure l’oportunitat d’incorporar-se a TMB, però continuant desenvolupant la seva tasca des d’allà. Enginyera de Camins de formació, és coordinadora d’Assistència tècnica a l’Explotació al Tranvía de Zaragoza, on lidera un equip de treball. Allà, representa a TMB gràcies al contracte que el Tranvía manté amb la nostra empresa i l’enginyeria Ayesa. 

Des d’aquestes línies, ens parla de la seva trajectòria i de les responsabilitats que ha anat assumint al llarg de la seva carrera professional.

Montse, per conèixer-te millor, ens pots parlar una mica de tu mateixa? 

Soc una persona activa, amb aficions variades, des de la lectura i el teatre (on aprofito per anar-hi sempre que torno a Barcelona a veure la mare), passant pel muntanyisme i els esports, entre els quals destaco la natació (competia i entrenava diàriament en l’etapa de menor, fins que vaig començar la universitat) i el pàdel, que em té enganxada actualment.

En el meu dia a dia, i això m’ho permet la ciutat on visc, em desplaço amb la meva bicicleta o caminant. A Barcelona, els trajectes que no feia amb la meva bicicleta solia fer-los amb metro combinant-ho amb el servei de Bicing. 

Quin ha estat el teu recorregut professional fins arribar a TMB?

La meva primera etapa professional va ser a Barcelona de Serveis Municipals, lligada sempre a la mobilitat, participant en diferents serveis a la ciutat, en diferents etapes i responsabilitats: la viabilitat de nous aparcaments, la millora del servei de grues, el servei Bicing o la implantació de la primera aplicació ViaBicing.

Com a responsable del manteniment de les infraestructures de l’empresa, em vaig ocupar del parc d’aparcaments subterranis i de superfície, d’estacions d’autobusos i dipòsits de la grua municipal, i vaig participar també en noves construccions d’aparcaments subterranis i en obres de reforç estructurals.

Fa uns anys em vaig traslladar a viure a Saragossa, on vaig iniciar una nova etapa com a professional independent, realitzant projectes relacionats amb la mobilitat i la planificació del territori per a diferents entitats.

Ets enginyera de Camins, Canals i Ports, una de les carreres considerades STEM i on encara hi ha força més homes que dones. Què et va fer decidir per aquests estudis? 

Des de petita m’han agradat moltes coses diferents, l’elecció de la carrera no va ser vocacional, però sí m’agradaven les ciències i Camins oferia un ventall molt ampli de possibilitats i disciplines en el futur laboral. Però no tenia cap referent a la família ni entorn proper.

Desconec si actualment els percentatges entre l’alumnat de les enginyeries ha canviat, però quan hi era jo devia ser un 30-70 a favor dels nois. També es notava en el professorat, que era majoritàriament maculí. He de dir que en la meva trajectòria professional no he viscut cap situació en què hagi sentit menyscabada la meva autoritat en els diversos fòrums professionals en què he treballat, als quals sovint era jo la persona amb el perfil més alt, o bé qui dirigia o donava les indicacions.

Com va ser la decisió d’incorporar-te a TMB?

Feia alguns anys que treballava com a consultora independent en projectes des de Saragossa i vaig veure la possibilitat de fer-ho per a TMB en un projecte al tramvia de la ciutat. No vaig dubtar en aplicar al procés, era un oportunitat que no podia desaprofitar. Suposava liderar un equip en una assistència al transport estrella de la ciutat. A més, no cal ni dir que TMB és un referent del transport públic i la mobilitat urbana, dins i fora de Barcelona, i això era un gran al·licient.

Treballant des d’aquí, he pogut constatar la bona imatge que es té de TMB, pel seu bagatge, experiència i professionalitat, entre els diferents agents amb qui em relaciono professionalment, especialment entre el personal tècnic.

Com resumiries en què consisteix la teva feina? Ens pots ‘presentar’ el tramvia de Saragossa i la teva tasca allà?

TMB està present a Saragossa des del primer dia de la implantació de la línia 1 del tramvia, que va començar a operar al 2011 de forma parcial i des del 2013 amb la línia completa. Aquesta línia travessa la ciutat de nord a sud, passant pel centre i el Casc Històric, connectant barris poblats, amb els campus universitaris i els principals hospitals de la capital.

Supervisem i controlem la gestió de la línia 1 com a assistència tècnica a l’explotació en un contracte per a l’Ajuntament de Saragossa, contracte que vam guanyar amb el nostre soci, l’enginyeria Ayesa, amb qui formem una UTE a la qual TMB participa amb un 30%.

Hi aportem el lideratge del contracte amb el meu perfil com a responsable del projecte, coordinant l’equip humà per assegurar la integritat i la coherència del treball realitzat i la consecució dels objectius del contracte, fent d’enllaç amb el client, l’Ajuntament de Saragossa. La UTE Ayesa-TMB presta aquest servei des de febrer de 2011, de manera que disposa de personal, eines i dilatada experiència per al desenvolupament de les funcions requerides.

Com és el teu equip i com la teva relació amb ell? 

A l’equip som 5 persones: 4 persones de l’enginyeria Ayesa (adjunt a la coordinació, tècnic de suport i dos tècnics de camp) i jo dirigint el contracte com a responsable i enllaç amb el director del contracte, el Cap de Servei de l’Àrea de Mobilitat Urbana de l’Ajuntament de Saragossa i els diferents agents implicats. La nostra participació a la UTE és molt destacada, ja que aporta el pes de la cara visible i responem davant del client amb la marca TMB. La relació amb el personal de l’equip és excel·lent i destaco el profund coneixement que es té del projecte.

Quines assenyalaries com les principals fites que has aconseguit en la teva carrera?

Aconseguir resultats en equip, esforçant-me per treure el millor partit de cada perfil amb el que he treballat i, en primer lloc, mirant de donar el millor de mi mateixa. Com a última fita, i dins el contracte actual a Saragossa, liderar el seguiment de la incorporació de dues noves unitats tramviàries model Urbos 100 de CAF en la primera ampliació de la flota (passant de 21 a 23), des dels primer passos de la fabricació fins a les últimes proves a la línia.

Com a dona, has percebut a sobre el temut sostre de vidre? O t’has trobat amb algun entrebanc, prejudici, etc. que t’hagi dificultat la carrera professional?

El sostre de vidre, no. Sí és cert que, tot i que no ho he viscut com un entrebanc, el fet de ser mare suposa una càrrega afegida que cal aprendre a gestionar, però estic convençuda que, de ben segur, ens aporta també aprenentatge i millora d’habilitats que ajuden en el desenvolupament com a professionals.

I tu mateixa t’has posat ‘sostre’ alguna vegada? Has patit el síndrome de la impostora?

Penso que sovint nosaltres mateixes som la part més crítica en els processos vitals que ens requereixen canvis o noves projeccions, però cal treballar-ho i seguir millorant. 

Alguna cosa que vulguis afegir? 

Donar-vos les gràcies per difondre la feina que fem des de fora de l’àmbit natural de TMB, en aquest cas, des de Saragossa, on prestem el nostre coneixement i experiència des de febrer de 2011, quan es va iniciar l’explotació del tramvia.