GenTMB

Marc Barceló Jiménez va entrar a TMB al novembre de 2014, és comandament d'explotació des de l’any 2019 i treballa al CON de Triangle. El Marc, com a amant dels animals que és i dels gossos en especial, col·labora com a voluntari a l’associació "Life4Pitbulls". L’associació, sense ànim de lucre, es dedica al rescat de gossos abandonats, maltractats o en risc de sacrifici i es centra, principalment, en races de gossos potencialment perillosos, PPP.

El Marc va ser una de les persones que va fer de pont de connexió entre Life4Pitbulls i l’associació AlPerroVerde en el projecte “Obrint portes” per la inclusió social, basat en programes de teràpia assistida per a gossos amb centres penitenciaris. Un projecte bidireccional de inclusió social en què, a més de millorar la qualitat de vida i treballar objectius terapèutics amb els interns, també s’aconsegueix rehabilitar i lliurar en adopció gossos en situació d'abandonament gràcies a la feina realitzada pels interns dels centres penitenciaris.

Quin projecte més interessant, explica’ns com arribes a col·laborar amb ells?

Amb el fundador d'AlPerroVerde, l’Albert Ayala, ens vam conèixer a les fires d’entitats animalistes i vaig veure que és un lluitador i que ha fet possible que el projecte traspassi fronteres. No volia que els gossos de Life4Pitbulls es poguessin perdre aquesta oportunitat i per això vam començar a col·laborar amb ells. És un benefici per a totes les parts.

Quants anys fa que col·laboreu amb l’entitat AlPerroVerde?

La primera presa de contacte entre gossos i interns va ser al final de 2019, però es va gestar a l’estiu d’aquell mateix any.

Què destacaries d’aquest programa de col·laboració?

Els presos es poden sentir exclosos de la societat pel seu pas per la presó. El fet que els gossos de la nostra associació siguin catalogats, crec que de manera injusta, de potencialment perillosos per la llei PPP fa que puguin veure-hi un reflex i sentir-s'hi connectats.

Passant a parlar de Life4Pitbull, parla’ns de l’associació, com us gestioneu? Quants gossos teniu al refugi?

Life4Pitbulls té una persona interna que és el Chesco i que, a més, va ser un dels cofundadors del refugi.  Funcionem mitjançant una junta que és qui pren les decisions. Tenim al voltant d’uns 50 gossos a més d’alguns animals de granja que venen de decomissos de la Cañada Real (Madrid).

A Life4Pitbulls prestem servei de residència canina i impartim seminaris d’educació canina amb l’objectiu de poder finançar part del projecte. També assistim a fires on venem marxandatge.

Tots els gossos que teniu són PPP?

No, de fet jo tinc adoptat dos pitbulls d’una altra associació i en tinc dos més que sí que són de Life4Pitbulls, una caniche de sis quilos i un podenc. Amb la caniche i el podenc la meva parella realitza intervencions assistides amb gos a residències geriàtriques, centres de salut mental, etc. Fem aquesta col·laboració amb l’associació It Can.

Com es pot col·laborar amb vosaltres?

Amb nosaltres i amb la gran majoria d’associacions es pot col·laborar evidentment adoptant, però hi ha moltíssimes maneres de fer-ho si no es té a l’abast aquesta opció. Comprar marxandatge a les fires o a la botiga web solidària (dessuadores, tasses, etc), compartir i difondre adopcions a les xarxes socials, fer acollides, teaming (1€/mes), donacions en casos greus. Si algú vol, pot trucar a la Clínica veterinària Poal i fer una donació al deute que té l’associació, és l’única clínica que ens fia els diners.

Algunes persones no volen adoptar perquè pensen que aquests gossos poden tenir un trauma o que no seran capaços d'integrar-se bé en la família. Això és realment així?

Evidentment que hi ha gossos que no estan preparats encara per viure en una llar, però no per la seva condició de PPP, sinó per la motxilla que porten a l’esquena de maltractament. Però això passa al nostre refugi i a tots.

Què es pot fer per fomentar la seva adopció?

Que no es comprin animals, qui vulgui una raça concreta pot clicar al web sospitbull i segur que hi ha alguna entitat vinculada. Si finalment es compra, que sigui a una persona entesa, que disposi de nucli zoològic que no creuarà sanguinitat. Tot i que no estic gens d’acord amb la cria de gossos, són els entorns més segurs.

El vostre objectiu final és el de donar un final feliç a aquests gossos. Ho esteu aconseguint?

A vegades, Life4Pitbulls té molts peluts que ja són avis i aquests malauradament acaben morint amb nosaltres, això sí, sempre acompanyats del veterinari i per un de nosaltres, mai estan sols en el seu viatge al cel.

Hi ha molts casos d’abandonament de gossos a Catalunya? En tenim xifres?

Segurament n'hi ha molts, no en tinc dades, però estic molt convençut que fora de Catalunya n'hi ha molts més. Aquí és on entrem en joc, el nostre objectiu es portar-los de comunitats on no hi ha una llei de protecció animal i estan en llistes de sacrifici. Per sort, els catalans junt amb els madrilenys som les comunitats al capdavant en adopció i protecció dels animals.

I per què són tants encara els casos d’abandonament?

Crec que quan s’aprovi la llei de protecció animal a escala nacional es farà un salt molt important. També s’ha de reforçar molt pedagògicament i, en això, l’Ajuntament de Premià de Mar n'és pioner, ja que a través de l’associació It Can fan tallers a totes les escoles del municipi. Amb les intervencions assistides amb gos s’està arribant a moltes més persones, el canvi està en marxa, s’està produint.

És més fàcil tractar amb gossos que amb persones?

Bé, és diferent, però no tant. Jo tinc la facilitat de tractar bé amb persones perquè tinc molta facilitat per comunicar-me i per mi és un no. En el cas dels gossos has de saber quins són els seus senyals i saber interpretar-los.

I què queda encara per fer?

Arribar i conscienciar més persones, però sobretot entitats i empreses per normalitzar els animals domèstics en la societat. Europa va per davant nostre, ja que els gossos poden accedir a tot arreu, comerços, transport públic, etc., però per donar aquest pas aquí hem de conscienciar la societat i castigar aquells amos que no respectin les normes de convivència i d'higiene.

Per acabar l’entrevista, si vull adoptar un gos, quin consell em dones?

Convido qualsevol persona que desitgi ampliar la família amb un pelut que s’apropi al refugi més proper i passegi o apadrini, que els conegui i que deixin caure la bena dels ulls. Hi ha molt amor per rebre i regalar dintre d’aquestes tanques.