Entrevista a Miquel Mira, director del servei de salut, seguretat i benestar laboral
Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona, especialista en medicina del treball, diplomat en medicina d'empresa i màster en salut ocupacional i seguretat per la MacMaster University d'Ontario, Canadà.
Va començar la seva carrera professional a la Mutua Montañesa i el 1990 es va incorporar a TMB, on ha ocupat diversos càrrecs en l'àmbit de la salut i la prevenció de riscos laborals. Compatibilitza la seva tasca amb la de professor associat a la Universitat Pompeu Fabra.
Amb l'excepció dels primers anys, tota la seva carrera laboral l'ha realitzat a TMB. Com ha canviat l'empresa a la qual vostè es va incorporar l'any 1990 fins avui?
L'empresa ha anat canviant com també ho ha fet la societat. Fa trenta anys em vaig trobar amb uns centres de treball antics, que actualment ja són només un record per a alguns de nosaltres. Estem parlant de les cotxeres de Bus de Llevant, Borbó o Lutxana, o de Mercat Nou en el cas de Metro que, conjuntament, amb totes les ampliacions de la xarxa, han donat pas a uns centres de treball actuals i moderns on treballem en unes condicions molt més segures i agradables que anys enrere.
A part de la transformació, molt important, del espais físics, també s'ha produït un impuls tecnològic que ens ofereix uns recursos i una informació orientada a la presa de decisions que era impensable a finals del segle passat. Finalment, les persones, com a part, i molt important, de l'empresa, també hem canviat al llarg de tots aquests anys. El canvi generacional s'ha desenvolupat acompanyat d'un canvi dels valors de les persones davant del treball i hem passat d'una cultura de l'esforç amb recompensa a mig o llarg termini a una cerca de la compensació immediata o a curt termini.
Aquests darrers anys ha succeït un fet molt curiós; gairebé totes les converses inclouen referències a la salut i a la prevenció. Quina opinió en té, un professional que s'hi ha dedicat durant més de 30 anys?
Des del mes de març de l'any passat, amb l'arribada a l'Estat espanyol de la pandèmia pel coronavirus SARS-CoV-2, és cert que tothom parla de salut i de prevenció i això està molt bé. De fet, que jo recordi mai s'havia donat tanta importància als serveis de prevenció de riscos laborals ni als epidemiòlegs com en l'actualitat. També és cert que els serveis assistencials són els que estan patint la pitjor part de la pandèmia i que caldrà reforçar el sistema assistencial per fer-lo més robust, però de la mateixa manera, també m'agradaria que tots tinguem bona memòria i d'aquí un temps, quant poca gent encara parli de salut i prevenció, que mantinguem les inversions en els sistemes preventius de l'empresa perquè això sempre és molt bona inversió. Com m'explicava un professor meu de salut pública fa molts anys, si tenim un precipici és molt important tenir un bon hospital a sota del precipici per curar els que cauen, però potser és millor evitar la seva caiguda amb un bon servei de prevenció.
La Covid ens ha canviat com a persones i com a professionals. Com visualitza la “nova normalitat”?
No és una pregunta fàcil, perquè per desgràcia no soc un visionari i professionalment acostumo a prendre les decisions a partir de dades científiques, i si poden ser contrastades, molt millor. Per desgràcia no tenim antecedents propers a la situació que actualment estem vivint i es difícil saber com acabarà canviant la nostra societat al llarg del proper any, però si hagués de fer un pronòstic informal, diria que és molt probable que l'anomenada “nova normalitat” sigui un trànsit cap a una societat on es consolidin una sèrie d'hàbits adquirits durant aquesta pandèmia amb menys mobilitat professional, amb menys reunions presencials i amb més teletreball, però que, per altra banda, anirà acompanyada d'una recuperació dels costums anteriors a la pandèmia pel que fa a les relacions socials, però, això sí, amb més hidrogel que abans.
Malauradament a TMB hem hagut de patir la pèrdua de dos treballadors. Tot i que la pandèmia encara no ha acabat, quina valoració fa de l'impacte que ha tingut sobre la GenTMB? Permeti'm un símil ferroviari. Veu la llum al final del túnel?
Com bé dius, fins ara la pèrdua dels dos companys ha estat el pitjor d'aquesta terrible pandèmia. No obstant, i amb tot el que això ha significat, pel que fa a l'impacte sobre la gent TMB, des de l'inici de la pandèmia, ha estat una mica menor si ens comparem amb la població general de Barcelona tenint en compte únicament les persones que tenen una edat considerada com laboralment activa.
Aquesta menor incidència significa que en tot moment hi ha hagut un nivell molt alt de responsabilitat individual i també, per què no dir-ho, dins de l'empresa s'ha gestionat en tot moment seguint les indicacions de les autoritats en cada fase de la pandèmia. La combinació d'aquests dos factors estic segur que ha estat determinant per a la nostra protecció.
Respecte a la llum al final del túnel, anirà vinculada al ritme de vacunació que es pugui assolir. Personalment crec que a l'estiu podrem fer alguna cosa més a nivell social, però mantenint la prudència tota la resta de l'any, i segurament no assolirem una certa normalitat fins l'any vinent.
Tot i que encara no és operatiu al 100%, el nou centre mèdic és una realitat. Ens pot fer cinc cèntims de quines millores suposarà per als treballadors?
L'ampliació de serveis que ens ofereix el nou centre mèdic és una clara millora en termes de comoditat per a les persones que, per desgràcia, podem patir lesions per accidents de treball. La seva ubicació i els recursos propis de què ara disposem eviten pèrdues de temps associades a desplaçaments per anar a fer proves diagnòstiques, consultes amb especialistes o rehabilitació i fisioteràpia. El fet d'haver internalitzat alguns d'aquests serveis ens permet diagnosticar i tractar més ràpidament i més eficientment.
Amb l'obertura d'aquest nou centre, com quedarà configurada l'atenció mèdica als treballadors? (Quins centres funcionaran i quins serveis s'hi prestaran?)
El nou centre mèdic està fonamentalment orientat a l'atenció i assistència mèdica de les lesions per accident de treball i la gestió de les absències al treball per incapacitat temporal de les contingències comunes. Addicionalment, disposa d'un servei de diagnòstic per la imatge amb radiologia convencional, TAC d’alta resolució i ecografia. Aquest servei, a part de facilitar el diagnòstic de l’abast de les lesions laborals, també ens permet internalitzar la realització de les proves radiològiques del programa de vigilància de la salut específica de l'amiant.
No obstant, el servei de prevenció manté les unitats sanitàries de Sta. Eulàlia, Sagrera, Horta, Ed. Zona Franca i properament al ZAL pel que respecta a la pràctica de reconeixements mèdics periòdics dins del programa individual de vigilància de la salut.
Recentment s'han actualitzat els protocols preventius de l'assetjament moral i sexual o per raó de gènere a la feina. Què significa això per als treballadors/es?
Fonamentalment significa que disposem d'un canal de denúncia a l'abast de tots nosaltres en què, de manera senzilla, a través d'una trucada telefònica al número establert, serem atesos per un especialista extern que ens orientarà i ens ajudarà a prendre decisions respecte a la problemàtica concreta que li exposem en relació a la possible situació d'assetjament que puguem patir en el nostre treball.
Com es tracten i resolen els casos d'assetjament que es denuncien? Se'n produeixen gaires?
Una vegada establert el primer contacte i activat el canal de denúncia, en funció dels fets i la seva transcendència, es posen en marxa els mecanismes necessaris per a una ràpida intervenció si és el cas, per exemple quan es tracta d'un assetjament de tipus sexual. Si, en canvi, no existeix aquesta urgència, s'inicia una fase de recollida d'informació que serveix com a prèvia d'una convocatòria posterior de la comissió interna d'investigació del possible cas que, al final, acabarà determinant si es tracta o no d'assetjament i traslladarà la seva proposta a la direcció per tal que, si cal, actuï resolent el cas.
Respecte a si tenim gaires casos, la veritat és que no, i la majoria de vegades que s'ha activat el procediment d'investigació, el resultat és que la majoria de vegades es tracta de conflictes interpersonals mal resolts que es cronifiquen i, finalment, deterioren i molt la relació entre les persones.
El servei de salut, seguretat i benestar laboral de TMB ha estat reconegut en diverses ocasions per la seva tasca, i aquesta està absolutament lligada a la feina de vostè. Se’n sent orgullós?
La veritat es que sí, però l'orgull no és a títol personal, la satisfacció ve donada pel fet de formar part d'un equip de grans professionals amb la vocació de contribuir a millorar dia a dia les condicions de salut i seguretat de totes les persones que treballem a TMB i la professionalitat amb què ho fem en cada decisió que prenem.
La veritat és que estic molt satisfet dels anys que porto a l'empresa i les possibilitats que m'ha brindat de desenvolupar-me professionalment i poder fer-ho al costat d'excel·lents persones i professionals que directament o indirectament han contribuït perquè assolís les meves pròpies fites.
Finalment, no voldria acabar sense reiterar el meu agraïment a tot l'equip del servei, perquè sense ells res no seria possible, i també a la tasca dels Comitès de Salut i Seguretat per la seva contribució decisiva al bon funcionament de tot el sistema de salut i seguretat de l'empresa.