GenTMB

Ens presentes l’Elisa? 

Doncs és una persona molt senzilla i treballadora. Curranta al 100x100!, molt de casa seva i dels seus. Fa 32 anys que comparteixo la vida amb un home fantàstic. Tenim dos fills, una noia de 21 i un noi de 18 que va néixer amb espina bífida i que lluita cada dia per ser un més.  T’he de dir que tenir un fill amb una discapacitat et canvia el món, et fa molt més humà i et permet valorar coses que d’una altra manera no valoraries.  Però, com t’he dit, és un lluitador, i això em fa sentir molt orgullosa. 

Quants anys fa que treballes a TMB i què t‘hi va portar?  

Vaig entrar al novembre del 1991, quan s’estava reclutant personal per a les olimpíades.  Tenia 23 anys i ganes de fer un canvi, ja que des de molt jove treballava com a perruquera, i estava molt cremada per les condicions de treball, que habitualment eren treball en negre i molt mal pagat. El meu pare, que treballava a la casa, em va dir que estaven buscant personal i m’hi vaig presentar, i en poc temps em vaig trobar de matinada al pati de Boixeres. Per resumir, podríem dir que vaig passar de posar rul·los a fer agulles de matinada, al pati de Boixeres. Això sí que va ser un canvi radical!

En tots aquests anys sempre has treballant de mosso d’estació a AAC. No t’has interessat mai per sortir de l’explotació? Per què?  

Sí, vaig seguir l’itinerari professional que hi havia a explotació. Primer com a mosso d’estació, després vaig créixer a cap d’estació de segona, i ara soc agent d’atenció al client. La veritat és que agraeixo haver viscut tot aquest camí, passar del manual a l’automàtic, cosa que m’ha aportat molta experiència i m’ha ajudat a valorar les coses. La feina d’ara m’encaixa a la perfecció. Em permet mantenir el contacte amb el públic, cosa que m’agrada molt, i alhora conduir trens, que abans em feia molta por, i per contra ara, quan no tinc servei de trens, el trobo a faltar.  

Què és el que més valores de la teva feina i de l’empresa?  

La companyonia que hi ha entre els companys. Som com una família; de fet, acabes passant més hores a la feina que amb la teva família, i per tant els companys passen a ser una part molt important de la teva vida.  

T’has sentit recolzada per l’empresa?

Sí! No et negaré que com a tot arreu hi ha moment bons i altres que no ho són tant, però molt especialment des que va néixer el meu fill, TMB m’ha recolzat i fet costat sempre que ho he necessitat, ja sigui amb necessitats ateses pel FAS, torns de treball, visites mèdiques... en tot.  

Cadascú rep el que dona, no creus?

No sé pas si jo dono tant, però si més no, ho intento. Provinc d’una família modesta, però he après a casa que cal ser agraït, quan vas a treballar has d’estar al 100x100, i quan acabes has de sentir que has fet tot el que has pogut, i que ho has fet bé.  I això és el que faig.