GenTMB

Olga Cerezo és llicenciada en ciències econòmiques i màster en direcció de recursos humans i consultoria de les organitzacions per la Universitat de Barcelona. Es va incorporar a TMB ara fa 24 anys, a l'àrea de Recursos Humans, i posteriorment va passar a l'explotació de Metro, on ha estat responsable operativa de la L5, ha treballat a Serveis Centrals en la coordinació del projecte de la L9 i des de l'any 2008 és gerent de les línies automàtiques 9, 10 i 11. 

─Què suposa per a vostè capitanejar un projecte tan important con és la L9/10?
─La magnitud del projecte de la L9 fa que sigui impossible gestionar-lo des d'un únic entorn o per una sola persona. Per tant, ha estat clau la implicació de la direcció de Línies Automàtiques, dels tècnics i especialistes de tota l'àrea de Metro, del Centre de Control de Metro, que operen amb nosaltres la L9; de l'àrea de Tecnologia ─ja que les comunicacions són molt importants a la L9─; de Recursos Humans; de l'àrea de Comunicació, i fins i tot de la direcció de TB, amb els quals hem estat treballant les possibles incidències del servei i les alternatives que ens poden oferir. Per tant, el projecte de la L9 és de tot TMB.
A títol personal puc dir-te que me'n sento molt orgullosa, ja que és un projecte que ha passat per moltes etapes. Som molts els que fa més de deu anys que estem implicats en aquest projecte per la part d'operacions, que és per la que em sento més responsable, i havíem de definir un model teòric del que pensàvem que havia de ser l'operació a la L9. Veure-ho implementat i que és una realitat, i que tant els nostres clients com els nostres empleats estan molt satisfets amb el resultat, em produeix un sentiment de feina ben feta.

─Amb l'entrada en servei de la L9 Sud s'han posat en servei gairebé 20 km de metro automàtic, una fita mai abans assolida a Europa. Quins avantatges suposa l'explotació automàtica per sobre de la convencional?
─Les línies automàtiques es caracteritzen per ser línies molt segures. El sistema d'explotació té un nivell de seguretat molt elevat, però alhora és molt versàtil. Si tens un tren disponible i veus que hi ha una aglomeració, pots injectar-lo al carrusel d'una manera molt senzilla en comparació amb l'esforç necessari a les línies convencionals. Si tens el teu pla de circulació ben definit, només prement un botó, pots fer bucles, trens exprés, saltar-te estacions. Per tant, les possibilitats que s'obren explotant una línia automàtica són molt més grans.
Una altra característica important que estan aplicant altres operadors és que, amb la mateixa infraestructura, guanyes molta capacitat de transport, ja que la línia automàtica et permet apropar molt més els trens. 

"Fer arribar el metro al Prat, com ha passat amb el tram sud, canvia la vida de les persones"

─L'any 2009 es va inaugurar el primer tram de les L9/10, el ramal nord. Era la primera vegada que TMB posava en marxa un metro totalment automàtic. Què n'han après i els ha servit per aplicar al tram recentment inaugurat? 
─L'any 2009, quan vam inaugurar la L9 Nord, teníem molts coneixements teòrics, però a BCN no sabíem què era operar una línia automàtica. Aquests 6 anys ens han permès conèixer en profunditat els sistemes que fan que la línia funcioni, no només la circulació, sinó també les estacions, ja que el grau d'automatisme és molt elevat. Ens ha permès consolidar el model, que els nostres tècnics d'operació i els operadors de LA del CCM estiguin més i millor formats, que coneguin molt bé tots els sistemes amb un grau d'experiència que ens ha permès minimitzar els temps de resposta i afrontar aquest gran repte de posar en marxa 20 km i 15 estacions amb una seguretat que abans no teníem.

─Tot i que la conducció dels combois sigui driverless ─sense conductor─ la L9/10 té un equip de professionals de primer ordre. Quin paper assumeixen les persones a les línies automàtiques? 
─L'equip de tècnics d'operació de línies automàtiques ─que nosaltres anomenem TOLA─ i que és el que podem veure per la línia, movent-se dins dels trens o a les estacions, tenen bàsicament dues responsabilitats: l'atenció al client, que és primordial, ja que és el personal visible al qual el client pot accedir en qualsevol moment, i l'atenció als trens i a les instal·lacions en el seu sentit més ampli. Des de supervisar la neteja i la il·luminació fins que tots els equips estiguin funcionant correctament. Estan formats per actuar davant tota mena d'incidències que siguin visibles pel client: des de rescatar un tren i portar-lo al taller, canviar un intèrfon, supervisar les portes d'andana, fer un rescat dels ascensors, fins a petites actuacions de manteniment de primer nivell a les línies de peatge i a altres sistemes. En definitiva, tenen una intervenció tècnica a l'alçada de les expectatives que tenen els clients d'una línia altament tecnològica com és la L9. 

─La L9/L10 ha suposat la inversió més gran feta per la Generalitat de Catalunya, gairebé 2.900 milions d'euros, que prendran tot el sentit amb la línia totalment acabada. Té una previsió sobre quan es podrien iniciar les obres del tronc central?
─Malauradament, per manca de finançament no hi ha cap previsió per al tronc central de la L9. Nosaltres ho esperem amb expectació, ja que és el tram que dóna sentit a la L9 en el seu conjunt. A més de donar cobertura a zones amb un dèficit de transport i que per tant ens poden aportar més clients a la línia, el tram central ens permet cosir la resta de xarxa i unir els dos trams actuals, que ara estan aïllats l'un de l'altre, amb la ineficiència que això suposa. 

─La L9 Sud dóna resposta a la necessitat de mobilitat de barris residencials, polígons industrials, universitats, el recinte firal de Gran Via i les dues terminals aeroportuàries, i s'estrena amb el Mobile World Congress. Tot a punt?
─La veritat és que des que hem recepcionat la línia de part de la Generalitat, estem treballant sense parar en l'organització del Mobile. Braç a braç amb la Fira i amb l'organització del congrés, hem estat analitzant els fluxos de passatge, que podran ser molt elevats en moments puntuals. Tot i que l'estació de Fira és una estació gran i molt ben preparada, podríem tenir alguns colls d'ampolla, com són el passadís de la Fira o les barreres de peatge. És per això que el passat 30 de gener es va fer una prova d'estrès, en què el que volíem era analitzar els procediments que s'han preparat per a aquest esdeveniment, i veure com responien. L'oferta d'aquests dies incorpora un doble carrusel, que millora significativament la freqüència de trens, de manera que en determinades hores del dia hi haurà trens de l'aeroport a Fira i a la tarda de Fira a Collblanc, i es reduiran els temps d'espera, que passaran dels set minuts i vint segons als tres minuts i mig, i podrem satisfer millor les puntes de demanda. També es reforçaran les línies de peatge per facilitar l'entrada i sortida dels congressistes. 

"El projecte de la L9 és de tot TMB"

─Parlant de necessitats de mobilitat i de reinici d'obres, com valora l'anunci que recentment ha fet la Generalitat de Catalunya de reiniciar el tram del barri de la Marina? 
─Per a TMB és una gran notícia, perquè la demanda de metro per part dels veïns de la Marina és històrica. Nosaltres tenim una vocació de servei públic, i ja ens agrada arribar a l'aeroport i donar servei a fires o a d'altres esdeveniments, però el que més ens agrada és satisfer les necessitats de mobilitat de la ciutadania. Fer arribar el metro al Prat, com ha passat amb el tram sud, canvia la vida de les persones, i poder arribar d'aquí a ben poc a la Marina ens fa molta il·lusió. Afortunadament per aquest tram ja s'ha trobat el finançament i ara només falta acabar les estacions.

─Una de les novetats que apareixen amb la L9 Sud és una tarifa especial per arribar a l'aeroport. Com està rebent el client aquesta novetat i quines accions s'han fet per informar-lo? 
─No et negaré que inicialment hi ha hagut una mica de desconcert pel fet que no tots els títols permeten arribar a l'aeroport, i que hagi un títol específic, la  T-Aeroport, que suposa un cost superior a la resta de desplaçaments de metro. Però això no és una novetat i passa en d'altres ciutats i aeroports.
El desconcert inicial ha anat mitigant-se, ja que a poc a poc els clients s'han adonat que gairebé amb quasi tots els títols de transport actuals (T-Mes, T-50/30,T-4), amb els passis de treballador, de familiar i de jubilat no han de pagar cap suplement. 
Hem fet un fort desplegament de mitjans per donar-ho a conèixer, i dins de la L9 Sud els clients ho poden veure en multitud de suports: a les andanes i a l'interior dels trens, on també se n'informa per la megafonia. Ja al vestíbul de la T1 s'ha instal•lat una senyalització especial per facilitar la localització de les distribuïdores que subministren la T-Aeroport.  

─Per acabar, ens podria explicar les novetats que s'han incorporat en els sistemes d'informació al client?
─La flexibilitat que abans t'explicava del servei ha fet necessari treballar molt intensament en els sistemes d'informació al client. Com a novetat, les pantalles a l'interior dels trens i a les andanes del tram sud de la L9 incorporen, a més de la direcció i del temps d'espera, informació més específica sobre el servei, trens que no arriben fins al final de la línia (carrusel curt), trens que no s'aturen en alguna estació, que no admeten passatge, serveis parcials... i altres informacions, com per exemple l'horari de tancament de les terminals de l'aeroport... A més, s'incorpora el concepte de via 1 i via 2 per informar de la via per la qual circularan els trens, els temps d'espera dels combois següents i informació referida a si hi ha alguna estació fora de servei.