GenTMB

Estrella León Rivero és agent d'atenció al client, AAC, de la L1 des del 2011. Va entrar a TMB com a AAC d'estiu el 2008 i va estar durant tres anys treballant a Metro els estius fins que el desembre del 2011 va passar a formar part de la plantilla de TMB.

L'Estrella és una dona polifacètica en el món de les arts. És ballarina de dansa llatina, contemporània, polinèsia, aèria i actriu de teatre, així com coreògrafa i coproductora del seu propi xou.

─I a part de tot això, treballes al metro d'AAC de tancament. Com t'ho muntes per fer tantes coses?
─Dormint poc, ha, ha! T'has de sacrificar si vols arribar a tot. El que té de bo treballar de tancament és que ho fas a temps parcial, i per tant, tens més hores disponibles. Ho tinc tot molt ben encaixat. Entre setmana als matins vaig a classe, després de dinar tinc algun assaig i a les 19h ja sóc a la feina. Dissabtes i diumenges també assagem, que és quan podem coincidir la majoria ─entre setmana jo no puc assistir als assajos generals perquè solen ser en hores en què estic a la feina─. Aquest horari de treball, però, té també un gran inconvenient, i és que justament al vespre-nit és quan tenim les actuacions. I és aquí quan puc presumir orgullosa dels meus companys. Sempre estan disposats a canviar-me els dies perquè pugui tenir festa en aquests casos. I quan m'ha sorgit alguna cosa urgent, el meu cap de zona sempre m'ha ajudat, també.

─Quan i com vas començar en el món de la dansa?
─De petita, als 4 anys. Els meus pares em van apuntar a ballet, primer com a extraescolar del col·legi on anava i després a l'escola de dansa i música que va obrir el meu professor, Ramón Muro. Aquí vaig completar la meva formació artística amb solfeig, piano i guitarra. Als 12 anys, però, ens vam traslladar i ho vaig haver de deixar tot perquè al nou poble era molt més car i no ens ho podíem permetre. Fins als 26 que no vaig tornar a entrar en contacte amb el món del ball, concretament amb la salsa, i des de fa 2 anys he començat a formar-me més professionalment a Àrea Espai de Dansa i Creació i des de fa uns mesos també a Onair.

"La dansa aèria em té molt motivada. Un dels reptes que tenim és ballar a les façanes de diversos edificis emblemàtics de Barcelona"

─De les quatre danses que practiques, amb quina t'identifiques més?
─Bé, porto més a la sang el ball llatí, no us ho he dit, però sóc de Canàries. A més és la disciplina que més he practicat; tot i que des que vaig començar al metro de tancament ja no vaig poder continuar amb la formació, per l'horari. La veritat és que em fa bastanta ràbia haver perdut el nivell que tenia fa 3 anys. En aquell moment donava classes d'iniciació de salsa i ritmes llatins i estava a la Compañía de Danza Latina Juan Manuel Pérez, amb la qual vam estrenar "Train to Hollywood", el musical. Així mateix, l'any passat vaig estar formant part de Ladies Touch Barcelona, companyia femenina de "bachata".
Però la dansa contemporània la vaig descobrir fa 2 anys en un intensiu d'estiu, i em va remoure tantes coses que me'n vaig enamorar. Converteix el teu cos en un autèntic missatger d'emocions. Així que estic en ple festeig amb ella. La dansa polinèsia tot just l'estic coneixent i és molt més complexa que aprendre només un ball. El que aprens és cultura, en concret, amb el meu grup Tahonga, cultura rapa nui, de l'illa de Pasqua. Les cançons les cantem en aquest idioma i interpretem amb els balls les històries que conten. A més fem tallers per confeccionar roba i instruments amb els materials propis d'ells. És molt místic. I la dansa aèria em té molt motivada. Hem fet un grup molt bo i acabem d'ajuntar-nos com a formació: Air_project 1. Queda moltíssima, moltíssima feina per fer, però un dels nostres reptes és ballar a les façanes de diversos edificis emblemàtics de Barcelona.

─Què és la dansa aèria?
─Són totes aquelles modalitats de dansa on balles allunyat del terra. Es combina en molts casos la dansa contemporània amb les acrobàcies, així que és necessari agafar una bona forma física, elasticitat i fer un treball continu per adquirir una bona tècnica. Fa uns mesos vaig descobrir Onair, la primera escola de dansa vertical d'Espanya, i vaig flipar. Aquí vinc 4 dies a la setmana per formar-me en dansa amb arnès (penges amb un arnès d'una corda, i balles a l'aire o arran de terra), en dansa vertical (també penges amb arnès d'una corda, però balles sobre la paret) i en acrobàcies de terra.

─Què sents per la dansa?
─Amor, amor de veritat. La dansa li dóna sentit a la meva vida, em fa molt feliç, em millora com a persona, em fa més humana i sensible al món. I quan estàs en un escenari tens l'oportunitat de transmetre-ho a la gent. Estàs oferint sentiments. No és meravellós?

"Vaig néixer artista, ho tinc claríssim. Per temes de la vida no he decidit ficar-m'hi de cap fins fa uns dos anys i és evident que no tinc la formació ni el nivell que podria haver tingut. Però no m'importa"

─A nivell artístic, com et definiries?
─A nivell artístic: “Estrella León, artista i productora”. A nivell personal: “Estrella León, artista apassionada per l'art”. Vaig néixer artista, ho tinc claríssim. Per temes de la vida no he decidit ficar-m'hi de cap fins fa uns dos anys i és evident que no tinc la formació ni el nivell que podria haver tingut. Però no m'importa. No pujaré la cama fins a la orella, ni faré unes piruetes perfectes, ni tinc un títol de l'Institut del Teatre, però això no em limita, sinó que em dóna més força per superar-me. I és aquesta energia la que m'està obrint molts projectes en molt poc temps. Aquesta és la meva recompensa.
Fa 1 any vaig tenir l'oportunitat de participar en la producció i comunicació del musical en què actuava, "Fantasmas", i vaig guanyar moltíssima experiència en molt poc temps. De fet, al final vaig acabar com a responsable de producció. Gràcies a aquesta experiència, em van oferir participar en la producció i comunicació d'espectacles d’altres companyies. Actualment col·laboro amb 3 companyies i un parell d'actors. Aquesta és la feina que em demana més temps, ja que suposa hores d'ordinador, trucades i visites. De matinada, quan arribo a casa, em toca continuar treballant en tot allò que no he pogut fer durant el dia.

─Estàs produint el teu propi espectacle.
─Sí. Arriba un punt en què penses: si ningú em dóna feina, m'ho faré jo. Així que durant aquest mes d'agost vaig estar creant diferents formats i els anava provant a l'Spank the Baby, l'escola-local d'uns amics. Un d'ells va funcionar bastant bé i és en el que estic treballant actualment ─molt amb comptagotes per la falta de temps─. Es diu "Music in livfe" ─fa un joc de paraules entre “music in live”, música en directe, i “music in life”, música a la vida. És un espectacle musical on comparteixo escenari amb la cantant, pianista i amiga Cristina Rabell. Ball, música i veu en directe que et fan viure diferents sentiments i etapes de la vida. Ara estem en la fase de modelatge i millora de la “versió beta” que vam provar a l'agost. Esperem estrenar aviat.

─Quan va ser l'última vegada que vas anar al teatre a veure una peça de dansa?
─Doncs, la veritat és que treballant de nit poca opció hi ha d'anar al teatre, més quan les teves festes les necessites per assajar i/o actuar. L'últim que vaig veure va ser a l'octubre, “Jo:6”, de la companyia emergent La Jove de la Galeria, un espectacle que fusiona la dansa, el circ i la narrativa.

─La tècnica de ball s'ha de conèixer, aprendre i assimilar per descobrir finalment el teu propi estil personal. Ja l'has descobert?
─Com a ballarina crec que tinc un estil bastant energètic i de connexió amb el públic; tot i que a partir d'aquí vull continuar fent-lo créixer i evolucionar gràcies a la formació que vaig rebent i a les vivències personals.

─També col·labores voluntàriament amb el Banc de Sang i Teixits. En què consisteix la teva col·laboració?
─Vaig entrar en contacte amb el Banc de Sang i Teixits quan estava a "Fantasmas". Sempre he pensat que amb l'art es pot ajudar les persones. Així que els vaig proposar la nostra col·laboració voluntària en allò que poguessin necessitar. Justament ells anaven a participar per primer cop a la Festa dels Súpers i necessitaven dinamitzadors, així que la connexió va ser immediata. A partir d'aquí em van encarregar "flashmobs" per a campanyes de donació de sang i per a la 1a Marató de Donants de Sang de Catalunya 2.0. Aquest any vam ser un dels guardonats pel conseller de Salut durant el Dia Mundial del Donant de Sang. Ens va enorgullir moltíssim. L'última col·laboració va ser aquest mes d'octubre, dintre de la campanya “Mou-te per les malalties minoritàries”. Durant una setmana la gent va poder donar sang al vestíbul d'Universitat. Era el primer cop que es feia una campanya de donació de sang al metro de Barcelona i va ser tot un èxit. Jo vaig estar amb ells de voluntària un parell de dies i va ser supergratificant.

─Quins són els teus somnis com a ballarina i com a actriu?
─El meu gran somni és poder viure d'això. És un somni, però no deixaré de lluitar. Almenys vull apropar-m'hi al màxim possible. Els de la companyia de teatre en què estic, Peixospeixeres Teatre, comprarem un número de la grossa de Nadal i tot a veure si ens toca i podem llogar els teatres que faci falta per poder actuar. Només volem això: que ens deixin actuar. Costa molt que un teatre confiï en el teu producte i encara més si no tens nom. Els guionistes, Fanny i Ramon, són molt bons i han guanyat diversos premis, però tot i així costa moltíssim que et donin oportunitats. Ara estem en la fase de donar-nos a conèixer i això implica treballar molt a canvi de res. Estic convençuda que aviat ens arribarà el nostre cop de sort. A més amb el temps m'agradaria produir, actuar i ballar en un musical que tinc en ment i que seria el treball més intimista i sincer que hauria fet fins aleshores.