GenTMB

A les instal·lacions del CON del Triangle donem servei conductors, mecànics, agents…, però la gent desconeix, sovint, que hi ha altres col·lectius, entre els quals es troben el CRT (Centre de Regulació del Trànsit), el CST (Centre Suport Tecnològic), l’OTT (Oficina Tècnica de Telecomunicacions), Enginyeria de Bus, AIR (Assistència Integral en Ruta)…

D’aquest últim col·lectiu, us n’explicarem una mica la història i el funcionament amb l’ajuda d’Antonio Serrano, que és AIR (mecànic de línia).

La seva història

Ja des del començament de l’empresa (Tramvies de Barcelona) hi havia una assistència mòbil (versions de tramvies auxiliars) per a aquests primers transports. El T1, conegut entre els treballadors com El Rolls, estava preparat com a cotxe taller i remolc, i hi havia altres versions, com ara netejavies, llimavies, engreixadors de línia… Aquests van ser els inicis de l’assistència en línia.

Unitat d’Incidències (1966-1985)

L’agost de 1966 el subdirector tècnic de la companyia, el senyor Guix, va encarregar a Santiago Benito Casafont l’estructuració —la creació al cap i a la fi—, d’una secció nova. Va ser el mateix senyor Guix qui va suggerir el títol: Unitat d’Incidències. En realitat, aquesta unitat ja existia, però en seccions que operaven independentment. La tasca que es va dur a terme va ser la fusió de les seccions de mecànics de línia, línia aèria, pals, parades i senyalitzacions, guàrdia elèctrica, vigilància central i emissores; a més, s’hi va afegir la tramitació d’accidents i d’incidents.

Els mecànics de línia tenien la missió d’assistir els cotxes avariats i fer petites reparacions. Per això s’utilitzaven els serveis de dos Pegasos remolc i set cotxes, aquests últims estaven equipats amb un emissor-receptor. La labor i l’eficàcia d’aquells mecànics de línia quedava ben patent, en observar que l’octubre de 1966 van fer 2.513 intervencions en vehicles.

Continuant la història, el 2002 es van unificar els col·lectius que fins ara havien estat separats (mecànics de línia i remolquistes) i es van convertir en una sola figura que va passar a anomenar-se AIR (Assistència Integral en Ruta).

El centre d’operacions era Ponent, que en aquell moment no era una cotxera d’explotació, i compartia instal·lacions amb la secció de telecomunicacions.

Durant un període curt de temps es va prestar el servei des de les diverses cotxeres, es va tornar a Ponent quan es va convertir en CON i ja, a partir del 2007, es van ubicar al CON del Triangle.

Estem amb Antonio Serrano, membre del col·lectiu AIR, que va entrar a TMB l’any 1992 com a conductor i el 2002 va passar a formar part del col·lectiu AIR.

—Antonio, com està constituïda la unitat?

—El nostre col·lectiu està format per 21 operaris amb un comandament intermedi de Material Mòbil i un responsable de la unitat, la qual depèn del CRT.

Prestem servei amb nou furgonetes taller, anomenades ALFA, i amb tres camions grua, anomenats ROMEO.

La prestació del servei es reparteix al llarg de les 24 hores del dia en 20 franges horàries (similar al servei d’explotació).

—Avui dia, com han evolucionat els AIR?

—L’evolució va en paral·lel a l’evolució tècnica de la flota: ha passat de ser, al principi, un servei d’intervencions mecàniques purament, fins avui, que ha incorporat més electrònica de l’autobús, vehicles de gas i tecnologies híbrides.

—Com és un dia de feina?

—La meva jornada laboral comença a les 7.30 h, quan contacto per emissora amb el Centre de Regulació i Operacions (CRO), si hi ha alguna incidència m’ho comuniquen i em desplaço a resoldre-la, en cas contrari, vaig a la zona que tinc assignada. Les zones estan definides per acumulacions de finals de línia, ja que la majoria d’intervencions es fan en aquests vehicles, llevat que siguin fortuïtes (per exemple, pl. Catalunya, pg. Marítim, pl. Espanya…). La meva feina és variada, des de petites avaries, bombetes, miralls… fins a gestionar un remolc, que es pot donar a causa d’una avaria important o d’un accident.

—Explica’ns alguna anècdota o curiositat.

—Com a anècdota, podem recalcar la figura de l’aguadero, que era el personal d’assistència, distribuït en punts estratègics, amb una regadora i una boca de reg, que s’encarregava de posar aigua als «antics vehicles».

Moltes gràcies per explicar-nos una mica la història i el present de TMB.