GenTMB

Tranvías de Barcelona va posar en funcionament fa 50 anys el primer prototip del Pegaso Viberti-Monotral 6035. Es tractava d'un vehicle en proves, el qual va numerar amb la calca 1900 i va assignar com a servei de reforç a la Zona Universitària, on ja funcionaven diversos cotxes especials.

Després d'aquest prototip s'anirien incorporant nous autobusos d'aquesta tipologia per reformar el material mòbil de Barcelona i per anar substituint dels carrers els tramvies, que ja començaven a ser retirats de la circulació de moltes línies. Concretament, la primera subsèrie d'aquests Pegaso 6035 arribaria el setembre del 1965.

Vehicles de fabricació local

En el període comprès entre els anys 1960 i fins ben entrats els anys 1980 els vehicles adquirits eren majoritàriament, per no dir que únicament, de la marca Pegaso amb carrosseries Monotral. Eren autobusos de fabricació local, amb els quals es volia fomentar la indústria espanyola.

Pegaso era la marca amb què comercialitzava els seus vehicles l'empresa estatal amb seu a Catalunya Enasa (Empresa Nacional de Autocamiones, SA). Fundada a  Barcelona el 1946, l'empresa va mantenir la seu central al barri de la Sagrera fins al 1980, en què es va traslladar a la Zona Franca. Al llarg de la seva existència, Enasa va fabricar tota mena de vehicles, si bé és recordada principalment pels seus camions i autobusos. El 1990 va ser venuda al grup italià Iveco i el 1994 va cessar l'activitat. La seva història, i més concretament la dels seus autobusos, mereixeria sens dubte tot un altre apartat.

Un model més lleuger amb 3 portes

Pel que fa al prototip inicial Viberti-Monotral, era un vehicle de tipus estàndard que tenia un pes de vuit tones, dues menys que els autobusos que circulaven en aquells temps, i disposava de servodirecció hidràulica de resposta ràpida i de suspensió mixta per ballestes d'aire comprimit, les quals entraven en acció a mesura que el vehicle anava admetent passatge. Aquesta característica permetia que el nivell de pes es mantingués sempre a la mateixa altura respecte a terra.

La part frontal del prototip es va reformar perquè el seu aspecte fos més semblant al de la resta de la flota de la companyia. El frontal que es va triar va ser del mateix tipus que portaven els Seida, que eren els vehicles que més abundaven en aquella època. Posteriorment, quan van començar a arribar els primers autobusos de la sèrie li van tornar a canviar el frontal, de manera que va passar a tenir el mateix aspecte que els altres vehicles Monotrals. Coincidint amb aquesta modificació, li van canviar el número de sèrie 1900 pel 1901. Els seus continuadors, les sèries 2100-2450 i 2500-2862, circularien donant servei fins a l'any 1993.

Convé destacar que el model inicial d'aquest bus comptava amb tres portes de quatre fulles mòbils, finestres d'obertura vertical (després substituïdes en altres incorporacions per finestres d'obertura corredissa horitzontal) i seients de tub i plàstic distribuïts de manera que deixaven un ampli espai central per a viatjers drets, una innovació respecte al material anterior. Aquests i altres detalls de la sèrie es van anar modificant fins a l'any 1978 en succesives reformes i models dels autobusos Pegaso 6035.