GenTMB

La història de l’estació de Correus té el seu origen en la proposta de fer arribar el metro, que ja baixava per la Rambla, fins a l’estació de França.  Amb aquesta intenció es van fer projectes d'obres que passaven per la façana marítima, però l'Ajuntament va pressionar per tal d'aprofitar la infraestructura ja existent a la Via Laietana des de la seva construcció. D’aquesta manera, es van obrir les estacions que ocupen aquest espai en un traçat que durant molt de temps va ser un tram de la línia 3 conegut com el ramal Aragó-Correus del Gran Metro de Barcelona.

Així, el 20 de febrer de 1934 s’inaugurava oficialment l’estació de Correus, ubicada al final de la Via Laietana, entre el carrer d’Àngel Baixeras i la plaça d’Antoni López, justament davant de l’edifici de Correus. L’estació va estar en funcionament des del 1934 fins al 1972, quan la línia 4 es va perllongar fins a la Barceloneta.

Una estació d’una sola via

Com hem comentat, per construir aquesta estació i la de Jaume I es van aprofitar els túnels subterranis que s’havien fet l’any 1913 amb motiu de l’obertura de la Via Laietana, quan encara no s’havia projectat el traçat del metro en aquesta zona.  

L’estació de Correus només tenia un nivell a causa de la seva proximitat al mar, fet que ja va provocar molts problemes de filtracions durant la construcció. L'interior comptava amb una disposició molt peculiar, ja que disposava d'una sola via i de dues naus paral•leles de 60 metres de longitud. A la nau de l'esquerra hi havia la via i una andana molt estreta (1’84 metres), mentre que la nau de la dreta estava destinada exclusivament a andana, si bé l'accés als trens es feia a través de deu arcs de 3 metres oberts al mur que separava les dues naus.

En el seu origen, la decoració de l’estació era molt senzilla, amb les parets arrebossades, però el juliol de 1946 va ser dotada de llums fluorescents, i va ser la primera instal•lació pública que en va tenir de tot l’estat espanyol. Posteriorment, va ser remodelada en dues ocasions més, el 1949 per allargar les andanes i el 1956 per renovar la decoració de les parets amb rajoles de color gris “Metro”, terra de panot i sostre pintat de blanc. L'estació tenia un sol vestíbul al costat sud i disposava d'un accés a la plaça Antoni López, justament davant de l’edifici de Correus.

Les obres de construcció de la nova línia 4 van determinar el tancament de l'estació de Correus, ja que al principi de la dècada dels anys setanta es va decidir que caldria construir una nova estació, la de Barceloneta, més a prop de l’estació de França, que en aquells moments era un dels punts de connexió més importants de la ciutat.