GenTMB

El Juan Antonio Rodríguez Galán és conductor del CON de Zona Franca i va entrar a TMB el juliol del 2019. El 29 d’abril d’enguany es va proclamar, per segon any consecutiu, campió de Catalunya de ciclisme en ruta, i així mateix, s’ha proclamat campió de Catalunya en la modalitat de contrarellotge. Tots dos campionats en la categoria màster 30.

Enhorabona. Il·lusionat?

Sí, molt.

Què vas sentir en el moment de guanyar?

En el mateix moment que vaig passar la meta en primera posició, vaig sentir molta eufòria, no m’ho podia creure. Un cop vaig tornar a la realitat, vaig sentir molta alegria, satisfacció i tranquil·litat de sentir que tot l’esforç treballat durant tants mesos m’havia recompensat en aquell moment.

Genera pressió ser el campió?

A diferència de l’any anterior, el qual també vaig ser campió, sí que m’ha generat pressió, ja que tot el món que envolta el ciclisme et coneix, els amics i la vegada contrincants, et pregunten constantment com estàs físicament, si et veus capaç de guanyar, si estàs tan fort com l’any passat, etc.   

En quina cursa et trobes més còmode, ruta o contrarellotge?

En ruta, perquè el tipus d’esforç és més prolongat, el recorregut és més llarg i és on em trobo més fort i on puc jugar més estratègicament. En canvi, en el contrarellotge, la carrera és completament agònica i solament estàs tu sol contra un rellotge. No et pots despistar ni un segon, ja que això et perjudica.

Quants anys fa que practiques el ciclisme i què et va motivar a fer-ho?

Realment tota la vida, perquè de ben petit anava millor en bicicleta que pels propis peus. Però no va ser fins quan tenia 26 anys, que em vaig ficar en el món de la competició del ciclisme fent triatlons. En aquella època treballava en la Unitat Militar d’Emergències (UME), on vaig competir en diverses ocasions i diferents modalitats, i vaig veure que tenia potencial en el món del ciclisme.

I com van ser aquests inicis en el ciclisme? Recordes la teva primera bicicleta?

Els meus inicis van ser de ben petit. La meva primera bicicleta me la van regalar amb 4 anys. No recordo com era, però sí que recordo a partir d’aquí, el meu pare i la meva mare queixant-se que trencava totes les bicicletes que em compraven, que no van ser poques. No sabia parar quiet ni un moment, sempre havia d’estar a sobre d’una bicicleta.

Tinc una anècdota que mai oblidaré: la primera vegada que el meu pare em va comprar un comptaquilòmetres, vaig estar donant voltes pel barri sense parar fins a arribar als 100 km.

Què t'aporta aquest esport?

De tot una mica, però es pot resumir en dues paraules: sacrifici i plaer. Hi ha moments en els quals et sents totalment ple, però, a vegades, hi ha moments de resiliència total.

Imagino que els entrenaments per a proves d’aquesta categoria implica sofriment. Com et prepares físicament i psicològicament, com són els entrenaments i quants dies a la setmana entrenes?

Els entrenaments van guiats a través d'un entrenador personal de ciclisme. Ell és qui mana a l'hora de dur a terme tota la planificació anual, descans, entreno, hores d'entrenament, etc. Ha de fer molt bé el seu treball i saber quan necessito descans o quan podem entrenar més.

Les hores d'entrenament varien en funció del moment de la temporada que em trobi, una setmana de càrrega d'entrenament estaria sobre els 600 km a la setmana. Entreno cada dia de la setmana sense descans: el dia més "light" és quan faig 1 hora o 1 hora i mitja de passeig. Psicològicament, la preparació ja és qüestió d'un mateix, del clar que tinguis els teus objectius, i de saber al 100% on vols arribar. No cada dia t'aixeques del llit amb ganes d'entrenar, però aquí és on entra el factor psicològic i saber fer el que toca quan no es tenen ganes per a arribar a la meta que vols.

Suposo que segueixes una dieta especial d'alimentació durant els entrenaments i abans d’una competició.

Efectivament, un dels pilars de l’èxit en el món del ciclisme es basa a seguir una dieta estricta. Per això, tinc contractat a un professional de la nutrició, qui m’elabora les dietes específiques. A més, a partir d’una aplicació on el meu entrenador posa els entrenaments, el nutricionista pot elaborar la dieta en funció del nivell d’exigència d’entrenament que tinc.   

I com fas per a compaginar la vida laboral amb la social i esportiva?

Organitzant molt bé els dies i la setmana, tot i que realment estar totalment implicat en el món del ciclisme, no et permet tenir molta vida social. La meva setmana es pot resumir en entrenar i treballar.

Fins a quina edat més o menys et veus competint o practicant el ciclisme?
No m’ho he plantejat encara, ja que mentre pugui competir en les diferents categories segons l‘edat, així ho faré. D’altra banda, mai se sap què pot passar ni els canvis que es poden donar al llarg de la vida.

Tens algun ritual o mania abans de començar una cursa?

M’agrada anar net en tots els sentits, tant de cos com de ment. El dia d’abans m’agrada depilar-me, tallar-me les ungles, que la meva parella em faci un massatge suau per activar la circulació, posar les cames en alt, fer estiraments, meditar i estar tranquil. També faig una última revisió a la bicicleta, un “checklist” de tot el que necessito i sempre porto els mateixos mitjons.

Per a acabar l’entrevista, quins reptes tens per aquest any i quina és la teva fita?

A principi d’any em vaig proposar diferents reptes en les diverses curses, dels quals alguns van anar bé i d’altres no van anar com esperava.

Actualment, el repte més important que em queda, és el campionat d’Espanya, que se celebrarà la primera setmana de setembre a la província de Jaén.

En l’àmbit personal, però no competitiu, tinc altres reptes en ment, ja que sempre m’agrada acabar la temporada amb alguna bogeria. L’any passat vaig organitzar una sortida amb 12 bojos més que es van voler animar, la qual consistia a anar en bicicleta fins a Andorra a comprar “toblerone” i tornar a Barcelona el mateix dia. En total vam fer 410 km aproximadament i, amb això, es va donar per finalitzada la meva temporada.

Gràcies i ja ens explicaràs la bogeria amb la qual tancaràs la temporada.