GenTMB

Gorka va entrar a TMB l’any 2007, com a responsable d’estació i conducció del telefèric. Va fer els estudis de peritatge cal·ligràfic, professió a la qual també es dedica.

Segons el metge psiquiatre José Miguel Gaona Cartolano, “quan s’escriu, es deixa veure, mitjançant mecanismes inconscients, un veritable retrat de com som, del que s’amaga darrere de la pròpia personalitat, fins al punt de reflectir característiques que ni els autors d’aquesta escriptura coneixen de si mateixos”.

─Ara que escriuré les teves respostes, començaràs a analitzar la meva escriptura?
─Per fer una anàlisi cal·ligràfica o grafològica és necessari seguir unes pautes, tenir un sistema, aplicar els coneixements amb serietat. No es pot fer una anàlisi grafològica en dos minuts, però no et negaré que a molts grafòlegs se’ns en hi va la vista quan algú escriu...

"El cal·lígraf és la persona que certifica i dictamina l’autenticitat o falsedat de l’escriptura"

─Cal·lígraf o grafòleg?
─Segons el diccionari, la grafologia és la ciència que estudia el grafisme, ─"grafs", escriptura, "logos", ciència─ però, en el context actual, el grafòleg és la persona que estudia la personalitat a través de l’anàlisi de la lletra manuscrita i la signatura. El cal·lígraf és la persona que certifica i dictamina l’autenticitat o falsedat de l’escriptura, en determina l’origen gràfic.

─Què és un pèrit cal·lígraf?
─El pèrit cal·lígraf està reconegut àmpliament en l’àmbit judicial. Dictamina i elabora informes com a pèrit en judicis. També en l’àmbit empresarial, per a temes com anònims o contractes. En el cas del postgrau pel qual em vaig decantar ─títol de postgrau de pèrit cal·lígraf judicial, grafística, documentoscòpia i sociolingüística forense─, no tan sols ens basem en el grafisme ─en la lletra─, sinó també en el suport documental ─el paper, el bitllet, la targeta de crèdit, el document, el tovalló de paper─ i en la lingüística ─com escriu i com ho diu.

─Des de quan ets pèrit cal·lígraf?
─Des de finals del 2012. Fa poc em vaig inscriure a les llistes de pèrits judicials d’ofici de l’àrea de Barcelona i sóc membre de l’Associació Professional de Pèrits Cal·lígrafs de Catalunya.

─Per què vas escollir estudiar això?
─Va ser quan estudiava criminologia a la universitat. Per casualitat, ni tan sols era una de les assignatures de la carrera. Em vaig comprar un llibre i vaig començar a investigar pel meu compte.  Era molt escèptic. Primer em vaig apuntar a un curs a l’Autònoma de grafopsicologia en recursos humans per veure com era, i quan vaig acabar em  vaig matricular en el postgrau de pèrit cal·lígraf.

─Què és la grafopsicologia en recursos humans? 
─És una branca de la grafologia especialitzada en els recursos humans. És molt important, ja que ens dóna informació sobre la persona que no hem pogut o no hem sabut rebre en una entrevista o activitat en grup, com la capacitat per treballar en equip, lideratge, treball sota pressió, planificació, extraversió, treball de cara al públic, honestedat, fiabilitat. No és solament una eina per triar el millor candidat, és una ajuda per situar un empleat en el lloc més idoni. Per exemple, a Metro no és el mateix treballar a Plaça Catalunya que a Vilapiscina, i no obstant això les funcions són les mateixes. Per exemple, a França qualsevol empresa important té un informe grafològic dels empleats que tenen molt en compte. No obstant això, en el nostre país les empreses no coneixen aquesta aplicació de la grafologia.

─Ara, amb els papers de Bárcenas, esteu de moda.
─Sí, la veritat és que gràcies al cas Bárcenas s’ha parlat molt de la nostra professió i també s’ha demostrat un gran desconeixement per part d’alguns mitjans, que no saben diferenciar entre grafologia i perícia cal·ligràfica, de manera que es confon l’opinió pública. El cas de Bárcenas és molt interessant. S’ha parlat de l’autoria ─els traços, la lletra─, el temps ─si es va escriure d’una sola vegada o durant anys─, del suport documental ─la fotocòpia─, de les tintes utilitzades. Finalment Bárcenas ha declarat que són seus i d’aquesta manera ha donat veracitat al dictamen dels pèrits cal·lígrafs. No obstant això, la importància de l’autoria d’aquests documents era mínima davant de les dades contrastades que s’hi exposen.

─Evoluciona molt ràpidament, aquesta feina?
─Cada dia surten nous estudis, noves tecnologies que ens ajuden en la nostra feina, sobretot en l’àrea de la grafologia.

"L’accés a noves tecnologies sempre augmenta els mètodes de falsificació"

─Suposo que amb les noves tecnologies us deveu trobar amb més falsificacions... 
─L’accés a noves tecnologies sempre augmenta els mètodes de falsificació, com en la falsificació de bitllets, targetes de crèdit i documents. Però també ens ajuda molt en la nostra feina, per exemple, la utilització d'impressores de nova generació deixa una marca especial, i les càmeres digitals faciliten molt la nostra feina.

─Quina tècnica utilitzes per saber si un escrit, document, etc. és una falsificació o no?
─Observació, observació i observació. En el cas de documents o bitllets sempre utilitzarem un document original, nosaltres l’anomenem “espècimen” per comparar. En el cas d’un manuscrit es requereix un document fidedigne, el qual anomenem “cos d’escriptura”, que normalment ens fa arribar el jutjat, però és preferible ser-hi present mentre es redacta. A partir d’aquest document, anomenat “indubitat” fem l’anàlisi de la lletra o signatura tenint en compte aspectes com l’ordre, la dimensió, la pressió, la forma, la rapidesa, la direcció, inclinació, etc.

─Qui sol·licita un pèrit cal·lígraf?
─Particulars i empreses amb problemes amb testaments manuscrits, xecs falsos, compravenda amb documentació falsa, anònims.

─Quina és la teva especialitat?
─L’estudi del traç. El manuscrit és la meva passió, qualsevol document susceptible de falsificació. No obstant això, em fascina el tema dels anònims en documents impresos, és a dir, trobar l’autor de documents escrits amb ordinador. Per fer-ho, utilitzem, entre altres coses, la sociolingüística, que estudia el llenguatge en el context sociocultural, com la persona diu les coses i com les exposa en el paper i què no diu.

─Explica’ns algun cas dels que has portat.
─A la universitat, una falsificació d’una signatura on hi havia una estranya marca enmig de la signatura que no coincidia ni amb els traços del falsificador ni del falsificat. Finalment va resultar ser la marca de la creu que havia fet el treballador del banc per indicar on s’havia de signar. El primer cas que em va arribar va ser una vegada finalitzats els estudis de psicografologia, quan encara no era pèrit. Un nen que no agafava bé el llapis i tenia serioses dificultats per escriure i, encara que no era la meva espcialitat, em vaig oferir a fer un estudi grafològic. El noi va realitzar una redacció davant meu. Naturalment, l’informe és confidencial, però et diré una cosa: el nen no agafava el boli tan malament, això sí, d’una manera diferent,  ni tampoc escrivia tan malament com em van exposar al principi. No hi ha lletra lletja ni bonica, hi ha lletra llegible o il·legible. Per exemple, Bárcenas té la lletra llegible, i mira, Bretón també té la lletra llegible. Això sí, nens i nenes, a l’escola i a la universitat és millor fer bona lletra al exàmens.

─El que diu un pèrit cal·lígraf va a missa?
─El pèrit presenta un dictamen al jutge, que té l’última paraula. En algunes ocasions hi ha dos pèrits amb diferents dictàmens. Recordo un cas en el qual el pèrit cal·lígraf va fer una anàlisi de la signatura. Era autèntica. L’altra part va fer un dictamen de tot el document incloent-hi el suport ─el paper─. Finalment va resultar que el document s’havia imprès amb la signatura ja feta anteriorment ─la víctima va signar un paper en blanc que després va ser omplert pel falsificador amb una impressora─. Cap dels pèrits va mentir ni es va equivocar en el seu dictamen. La signatura era autèntica.

─És molta responsabilitat, no et fa por?
─Sempre fa respecte. El millor per a aquests casos és fer bé la teva feina, ser minuciós i honest.

─Quina fiabilitat té? 
─Tinc per norma no donar un valor a la fiabilitat de l’estudi, ja que si estic segur al 99%, la part contrària s’agafarà a l’1%. Quan es fa un informe, se li exposa al jutge el dictamen i es motiva exposant totes les dades i el perquè del nostre dictamen. El jutge decideix després donar-nos aquesta fiabilitat. Sempre s’ha d’explicar en què ens basem. Al meu entendre, tant la perícia cal·ligràfica com la grafologia tenen total fiabilitat, sempre que aquesta estigui motivada i estigui feta des de la imparcialitat i l’honestedat.

─Quina és l’activitat més habitual d’un pèrit cal·lígraf?
─Testaments fets a mà, signatures falses, contractes, bitllets falsos o passaports, documents oficials, així com els grafits, feines que, normalment, fa la policia científica.

─Quina titulació es necessita per poder exercir de pèrit cal·lígraf a Catalunya?
─Perit cal·lígraf judicial és la més important. L’Autònoma té un títol molt complet, com ja he dit abans, igual que la Universitat de Barcelona, però, com en tots els estudis, no n’hi ha prou tenint el títol, una vegada has acabat cal seguir formant-se. Sempre va bé tenir altres estudis com psicologia, criminologia, antropologia...

─Quins estudis tens, tu?
─Sóc graduat en criminologia i política criminal per la Universitat de Barcelona, postgraduat de pèrit cal·lígraf judicial, grafística, documentoscòpia i sociolingüística forense per la Universitat Autònoma de Barcelona; he fet grafopsicología aplicada en RRHH per la Universitat Autònoma de Barcelona i estic a punt de finalitzar investigació privada.

─Té alguna semblança amb la feina que desenvolupes a TMB?
─La veritat és que no, però com a encarregat en el Telefèric tinc molta més seguretat per acceptar o denegar un bitllet de dubtosa reputació així com els documents d’alguns grups turístics quan els companys de caixa em pregunten.

"Cal fugir de la gent que vol fer-te una anàlisi de la teva signatura en tres minuts"

─Segur que t’has mirat la signatura d’algun director de la casa. 
─Segur. Sempre. Cada dia que en tinc l’oportunitat! Per fer un perfil de la persona són necessaris un escrit d’aquesta persona en un foli en blanc i la signatura i, sobretot, no conèixer la persona a la qual estic analitzant, ja que si ho faig buscaré inconscientment en l’escrit els trets que conec. Cal fugir de la gent que vol fer-te una anàlisi de la teva signatura en tres minuts.

─Finalment, també ets escriptor, has guanyat diverses vegades el concurs de relats curts de TMB. Què estàs escrivint ara?
─He parlat amb una revista per fer algun article o  conte online, però encara n’he d’aprendre molt. També estic a la meitat d’una novel·la de ficció ambientada a la baixa Edat Mitjana, però no és feina fàcil.

─I segur que surt un grafòleg a la novel·la!
─No, a la novel·la,  de grafòlegs no en surt ni un, encara.