“És una temptació imaginar les històries subterrànies que viatgen amb tu. O les que podrien arribar a passar”
La Carme, guanyadora de l'edició anterior del Concurs de Relats Curts de TMB, ens anima a participar en la nova edició del concurs que començarà en breu.
La Carme Becerra Fuentes és periodista del Gabinet de Premsa i l'any passat va ser la guanyadora del 14è Concurs de Relats Curts de TMB en la categoria treballador amb el relat Retrobaments.
Avui i des d'aquesta entrevista, la Carme ens vol animar a tots els treballadors a participar en la 15a edició del concurs de Relats Curts de TMB.
“…però la meva capacitat de badar, d'endinsar-me als meus pensaments, o a les pàgines d'un bon llibre, m'havien salvat tot sovint dels perills del món exterior”, extret del teu relat Retrobaments, guanyador del 14è Concurs de Relats Curts de TMB. Quins són, aquests perills del món exterior que t’envolten?
Tothom porta una història a dins. A vegades no ho descobrim fins que no mirem de posar-la sobre el paper. Jo m'ho passo molt bé escrivint, però a vegades em falten el temps o la inspiració, i aquest concurs és una oportunitat molt bona per agafar l'ordinador o la llibreta de notes.
I què en traurem?
Primer la satisfacció personal. I, si tens sort i guanyes, uns premis que estan molt bé. Aquest any eren una escapada de cap de setmana, tiquets per al telefèric, entrades del Grec i un curs d'escriptura a l'Ateneu.
Ja tens preparat el teu relat per a aquesta edició que comença avui? Perquè et presentaràs, no?
Encara no, però sí, tinc ganes de tornar-ho a provar.
L'any passat vas guanyar el primer premi en la categoria treballador i ho vas fer amb un relat íntim, molt bonic, felicitats! Què et va inspirar a escriure'l?
Moltes gràcies. Quan anem en transports sempre hi ha jocs de mirades. És una temptació imaginar les històries subterrànies que viatgen amb tu. O les que podrien arribar a passar.
El teu relat, Retrobaments, estava signat amb el pseudònim Baraka, que vol dir, segons la RAE, en primera accepció: “en Marruecos, protección divina de la que disfrutan jerifes o morabitos”, i en segona accepció “fortuna”. Quina és la teva, la protecció o la fortuna?
Una mica les dues coses. Em sento afortunada per molts motius. Alhora, crec en el paper que juga l'atzar en qualsevol vida, i com que pot jugar-nos a favor o en contra, una mica de protecció mai va malament.
Per què et vas presentar? Què et va impulsar a fer-ho?
Per espolsar-me les excuses per no escriure. En l'edició anterior no m'hi havia presentat i aquesta no la volia deixar passar.
Era la primera vegada que et presentaves a aquest concurs?
En la categoria de treballador sí, perquè porto poc temps a l'empresa. A la general m'hi havia presentat diverses vegades anys enrere, sempre en relat lliure i també en les categories Twitter i Instagram. En Relat i en Twitter havia quedat finalista un parell de vegades.
Tens alguna novel·la o conte escrit?
Contes, uns quants, perquè encara que no ho faig amb prou constància, fa molts anys que escric. Novel·la, ja m'agradaria...
Recomana'ns una novel·la o un conte.
La mujer justa, de Sándor Márai.
Quin és el teu escriptor/a preferit/da?
En diré més d'un: Almudena Grandes, Mercè Rodoreda i Lorrie Moore, una escriptora americana contemporània.
Sé que estàs fent el curs d'escriptura de l'Ateneu Barcelonès que vas guanyar com a premi, com va?
Molt bé. N'estic aprenent moltíssim, tant de la professora, la Laura López, com dels treballs dels meus companys.
Per tancar l’entrevista i com a xafarderia, també vas guanyar de premi una experiència de cap de setmana, on vas anar?
Encara enlloc, les restriccions per la pandèmia ho han posat difícil. Però no caduca fins l'any vinent i ja tinc un munt de pàgines marcades. Està al caure.