GenTMB

L’Enoc Domech Soto va entrar a Ferrocarril Metropolità de Barcelona l’estiu de l’any 2018 com a agent d’atenció al client, AAC i és cantant de hip-hop.

El passat 27 d’octubre l’Enoch.DMK, aquest és el seu nom artístic, va presentar a Razzmatazz el seu primer àlbum de hip-hop, Trimurti. Un disc que des del rap fa un homenatge a artistes com Nino Bravo, La Unión, Los Heroes del Silencio, Hombres G, Joan Manuel Serrat o Los Chunguitos.

Enhorabona! Presentació de l’àlbum en una de les sales de concerts més conegudes de Barcelona, Razzmatazz. Com va ser l’acollida del públic?

En ser uns dels primers concerts que cobraven entrada, el nostre públic no està acostumat, teníem una mica de nerviosisme al no saber què passaria, però un cop a l’escenari, quan vàrem iniciar el concert, el públic es va bolcar, tothom saltant, cridant, enviant gestos d’amor, en resum superbones vibracions i crec que es va reflectir en l’energia que els hi projectàvem.

No estaves sol a l’escenari, t’acompanyaven un grup destacat d’artistes. Són els que apareixen a l’àlbum? Què vincles tens amb ells?

Correcte, cada un dels artistes convidats que van venir a cantar amb mi, són tots i totes les artistes que apareixen en aquest disc de “TRIMURTI”. Els vincles són ben diversos, algun d’ells portem molts anys rapejant junts al barri de Poblenou, altres són artistes que ja havien treballat amb mi anteriorment en singles, o d’altres que han sigut rivals a les “Batalles de cançons” principalment, i em van agradar tant que vaig contactar amb ells/ elles.

I com està anant el disc?  Està superant les expectatives?

El disc va “viento en popa a toda vela”. Estem rebent molt missatges preciosos, molta gent desconeguda intentant contactar amb nosaltres, altres no diuen res per xarxes, però en creuar-nos pels carrers o inclús treballant en el metro, em diuen quelcom o em paren per donar-me una abraçada, són detalls que ens fan molt feliços als artistes. L’àlbum és un treball molt professional que m’està donant el reconeixement necessari per sentir-me valorat com a artista i no com a qualsevol persona que es dedica per hobby. Definitivament si està superant les meves expectatives.

El nom de l’àlbum és Trimurtí que significa, segons el diccionari “en l'hinduisme, tríada composta pels déus Brahma, Siva i Visnú”. D’on surt aquest nom i què tenen a veure els déus hindús, amb el rap i el hip-hop?

Aquest nom surt d’un viatge a Indonèsia que vaig realitzar a finals d’estiu del 2022, on em va fascinar la seva cultura. Tenen un deu per a cada cosa, no tenen un sol per pregar per totes les coses, sinó que depenent del que et manca, demanes ajuda a un déu o un altre. Això em va fascinar perquè pots empatitzar amb cada un dels déus, ja que el missatge que transporten és ben diferent. El fil conductor dels déus va lligat el missatge, sentiments o vivència que expressem en les nostres lletres, tant jo com totes les artistes que hi participen. En resum Trimurti i els seus déus i deesses no van units a cap missatge de rap i hip-hop sinó que cada déu va unit al que volem reflectir a cada cançó.

Dotze cançons que són un reconeixement a artistes espanyols dels anys 80. Versiones cançons com “Meditacraneos” de Joan Manuel Serrat; “Pica Pica” de Hombres G; “Lobos” de La Unión o “Niños Bravos” de Nino Bravo, entre d’altres. Per què aquest homenatge?

Aquest fil conductor era intentant lligar aquests records agradables o sentiments bonics de nostàlgia a l’escoltar inicialment el sample de cada cançó. Tots els homenatges són escollitsa dit, ja que formen part de cançons importants en la meva vida o a la vida dels artistes amb els quals he treballat cada cançó.

D’on treus aquestes lletres tan directes? Què vols transmetre en les teves cançons?

Les lletres de les cançons surten del cor, però la mà la dirigeix el cap. Molts cops les cançons són inclús més directes, però el fet de posar filtre en el moment que saps que seran escoltades, busques algun punt de misteri jugant amb les diferents tècniques lingüístiques, com dobles sentits, hipèrboles, comparacions, metàfores, anàfores etc. El que volem transmetre és que cadascú interpreti la lletra i melodia en una visió subjectiva, és a dir, que tothom que escolti la nostra música pugui sentir-se identificat amb la mateixa cançó, però en sentiments o perspectives molt diferents, tot marcat per les experiències personals de cadascú.

Tens més concerts a la vista?

De moment tinc tres festivals per l’any vinent, “El tinglado”, “Barnasants” i “Sons Solers”, i una blockparty amb l’Ajuntament de Mataró.

I projectes musicals?

Tinc entre mans una extender play, EP, un àlbum de 3 a 5 cançons, però no donaré més pistes.

Explica’ns quan i com descobreixes el hip-hop i que tens qualitats per rapear?

Vaig començar fent poesia, però amb quinze anys vaig marxar a viure a EUA i allà vaig descobrir el hip-hop i em vaig preguntar per què no cantava les meves poesies. Dos anys després vaig tornar a Barcelona i vaig descobrir les batalles de galls realitzant freestyle i així vaig començar. 

No tinc por d’expressar emocions i missatges quan rapejo. Tinc força i una finestra d’entonacions de veu bastant àmplia així com molta agilitat mental per fer freestyle i saber trobar rimes ràpides, bon coneixement dels recursos lingüístics tant del català, castellà com anglès i sobretot ganes, i molta posada en escena. 

Quin ha estat el teu recorregut musical fins a arribar aquí?

Poesia, batalles de galls, EP “Cartes quemades”, singles, batalles de cançons i vaig dir prou de perdre el temps i energia. Es va presentar el projecte professional de fer el disc TRIMURTI i fer concerts professionals per tot arreu on puguem.

Aquest és el primer àlbum musical que presentes al mercat, però quants discos tens editats?

És el meu primer àlbum LP (large file) i el meu primer disc, anteriorment havia tret un àlbum petit anomenat “Cartes quemadas” amb 3 cançons.

Té alguna cosa especial el Metro per sonar a rap? Inspira per compondre música o lletres?

Jo crec que sí. És un àmbit tan underground, amb un munt de persones diferents, amb històries diferents i, la majoria de les cançons, estan escrites just després de sortir de treballar, passejant a la meva gossa anomenada Shiva, com la cançó de Meditacráneos del disc.

Quins són els teus artistes o grup preferits? T’ha influït algun d’ells en la teva forma de fer rap i hip-hop?

RAP (USA): 50 cent, Eminem, Shaggy, The weekend, Notorious big, 2pac…

RAP ANTIC (espanyol): Canserbero, Zpu, Nach, Chojin, Zatu, Grimey…

RAP ACTUAL (espanyol): Hard gz, Space hammu, Saske, Lia kali, Anier, Acros, Herida abierta… i, òbviament m’han influït.

De tant escoltar les seves cançons t'adonaves com escrivien, quins recursos utilitzen, com fan la mètrica etc.

Quina música escoltes i quina et sedueix més?

M’encanta escoltar música de playlists aleatòries, ja que descobreixo molta música nova i artistes nous. També les veus femenines em fascinen, són les que em transmeten més.

Gràcies i molta sort Enoch.DMK!