GenTMB

El cap de setmana de l’11 i 12 de juny va ser presentat en societat l’autobús històric de l’any 1922 Tilling Stevens, patrimoni de la Fundació TMB. L’escenari triat per a la presentació de l’autobús històric, que ja forma part del patrimoni cultural i històric de la ciutat de Barcelona, ha estat l’exposició d’autobusos clàssics organitzada per la Fundació TMB, Sagalés i l’Associació per a la Recuperació i Conservació d’Autobusos (ARCA), que enguany ha celebrat l'11a edició.

Els Tilling Stevens van ser els primers autobusos a recórrer els carrers de Barcelona l'octubre del 1922. Eren autobusos importats d’Anglaterra, de dos pisos, pintats de vermell, amb imperial descobert i escala oberta situada a la plataforma posterior i, cent anys després, un d’ells, gràcies a la Fundació TMB, va tornar als carrers de Barcelona.

L’Antonio Vázquez, director del Centre Operatiu de Negoci de Ponent, ha estat la persona encarregada de dirigir, des de la vessant tècnica, les obres de restauració d’un dels vehicles més antics de la col·lecció de l’empresa i alhora més singulars, l'autobús Tilling Stevens model T/S 3A, amb imperial.

Recuperant el passat?

Sí, recuperar el passat, sovint, ens fa reflexionar sobre el present i sobretot qüestionar-nos el futur per millorar-lo des del màxim de perspectives. Les tecnologies es troben en el temps i agermanen moltes vegades, igual que ens ensenyen que “l’energia ni es crea ni es destrueix, només es transforma”. En aquest cas les tecnologies milloren i es transformen en el temps per raons econòmiques, tècniques o ambientals, però es basen en el mateix, aconseguir fer la missió de mobilitat conjugant el millor de totes les variables per fer-ho possible.

L'any 2011 la Fundació TMB va adquirir un camió, el vehicle 3247, format per dues parts: el xassís i una carrosseria, i amb motiu de la celebració aquest any del centenari de la Xarxa de Bus, ha decidit restaurar-lo. Felicitats pel resultat! Ens podries descriure com ha estat aquest procés de restauració?

Gràcies de part de l’equip! Estem molt contents del resultat. Òbviament, no ha estat senzill, teníem poca documentació tècnica, algun pla poc visible, algunes fotos d’època en blanc i negre, alguna ressenya en les xarxes i poc més. Amb tot això i amb tots els elements disponibles, els comprats i els guardats, es van anar completant les diferents seccions del cotxe, afegint-hi xassís, canviant i actualitzant components. Per exemple, la caixa de passatge comprada només ens va servir per veure acabats de la carrosseria en l’època, ja que tot era fusta, i vam haver de fer-ne una de nova seguint la mostra. Tots els problemes es van anar tractant des de la il·lusió i el bon fer de tot l’equip, això no es podria portar a terme sense tots els actors participants. Gràcies a tots!

Quines peculiaritats destaquen d’aquest bus històric?

És molt curiós que aquest vehicle, aparentment més petit que els actuals, tingués una gran capacitat de transport (48 seients). I tecnològicament el més interessant és que és un vehicle híbrid combinat amb un motor tèrmic cicló Otto (benzina), que mou un generador elèctric i aquest, al seu torn, mou el motor elèctric de tracció. Podríem dir que és el que avui dia en diem un híbrid de sèrie, lògicament sense acumuladors energètics de potència, per la qual cosa no té els avantatges actuals de recuperació d’energia en les frenades, que són purament mecàniques.

Aquest és un dels cinc vehicles més antics que formen la col·lecció de la Fundació TMB i és l’únic que existeix a Espanya. Per a l’assessorament, des de la vessant històrica, heu comptat amb l’historiador Albert Gonzàlez Massip, i la restauració l’ha fet l’empresa Consman. Ha estat fàcil compaginar les tres parts?

Sí, l’objectiu era comú, i gràcies a aquesta premissa, ens ha estat més fàcil arribar a entendre’ns cadascuna amb les seves particularitats i raonaments. Encara que no sense algunes discussions i controvèrsies; no obstant això, al final aconseguíem entendre’ns i interpretar la documentació, gràcies a les fonamentades i expertes aportacions de l’Albert, l’equip de Patrimoni, i per descomptat, gràcies també a la comprensió i paciència de l’equip de Consman.

Ha estat aquesta la restauració d’un autobús històric més complexa que ha dut a terme la Fundació?

Es podria dir que sí, és una de les més complexes, pel vessant tecnològic, per la poca documentació tècnica i per l'antiguitat de la unitat, amb el que suposa trobar recanvis i components.

El Tilling Stevens, que ha lluït a l’esplanada de Montjuïc, ha estat l’autobús estrella d’aquesta edició. Està totalment operatiu per circular per la via pública?

Sí, sens dubte ha estat l’estrella, encara que hi havia algun cotxe fins i tot una mica més antic, però la grandària i les seves característiques n’han fet l’estrella del certamen d’aquest any, i estic convençut que ho continuarà sent.

Al final, el recorregut del ral·li fins a Caldes no s’ha efectuat amb cap vehicle. Teníem previst que el Tilling Stevens fes un petit recorregut, tanmateix, el vehicle té pendent alguna petita equipació i millora, i també és convenient fer un adequat rodatge del motor tèrmic, així com els ajustos típics d'aquesta actuació. També tenim pendent la corresponent documentació actualitzada, ja sol·licitada. Quan tot això conclogui, ja tindrem les garanties necessàries per circular, clarament ho farem amb moltíssima cautela per no posar en risc aquesta joia del transport.

Sí que està previst que camini, de fet ja l’hem fet circular, en proves en recinte tancat, però sempre procurarem que siguin circuits, assequibles i molt limitats, quan ja tinguem ultimades totes les actuacions tècniques.

Ja l’has conduït? Què tal l’experiència?

Sí, molt bé, amb les precaucions del primer dia. Com que no té direcció assistida, ha estat impactant recordar els vehicles antics en què es requeria una força i destresa especial al volant que ja quasi se’ns havia oblidat.

Per tancar l’entrevista, hi ha algun autobús històric que et resulti especialment interessant i que t’agradaria que estigués a la col·lecció de la Fundació TMB? Per què?

Per a mi, tots tenen una motivació o altra, cadascun té la seva màgia. M’agraden especialment, per haver-los viscut més de prop, els Pegasos; els Pegaso 6035A els reparava en tallers de MM, o els Pegaso 6038, que eren els nous quan jo vaig entrar a la casa, fa ja gairebé 42 anys. Però també el Chausson o l'Aclo, que em porten records d’infància, de quan el meu pare els conduïa i algun diumenge que ell treballava hi fèiem una volta amb ell en la línia.

I els més antics pel que he viscut amb ells en l'actualitat, en què he pogut apreciar la seva estètica d’època, que d’alguna manera et trasllada a aquells temps. Això també et fa apreciar quantes millores –que de vegades, per òbvies, ens passen desapercebudes– podem gaudir en l'actualitat.