GenTMB

Nascut a Badalona, graduat en Criminologia i coordinador de Seguretat i Protecció Civil de Metro des de fa més de quinze anys, Alberto Sedeño fa el salt a la literatura amb un primer llibre marcat per l’estudi del comportament humà més fosc. Inquietant, pertorbadora i provocadora, ‘¿Serás mi juguete?’ és una novel·la que incomoda a qui el llegeix;  a través d’una mirada experta, analitza les ments d’un assassí metòdic i un policia corrupte per conèixer les motivacions que porten als protagonistes a creuar diverses línies vermelles. Parlem amb l’Alberto del seu nou llibre i del camí que l’ha dut a escriure aquesta història negra.

Enhorabona, Alberto, per la teva primera novel·la! Per què has decidit escriure ‘¿Serás mi juguete?’ i què et va motivar a fer-ho?

Aquesta novel·la és una fita personal molt important perquè és el meu primer llibre publicat. Un somni fet realitat i gestat des de fa molt de temps. La vaig escriure amb un objectiu clar: ajudar als lectors i lectores a comprendre com pensa una persona que comet conductes desviades. No volia limitar-me a explicar els fets, sinó endinsar-me en la ment del personatge per entendre què el porta a actuar així. Cadascú té una psicologia, uns valors i un entorn diferents, i aquesta diversitat influeix directament en com interpretem i apliquem els principis ètics. 

Treballes com a CSPC a Metro i també ets graduat en Criminologia, especialitzat en Delinqüència Corporativa (Compliance Officer) i expert en Perfilació Criminal. Tot això, t’ha influenciat en el moment d’escriure aquesta novel·la i, sobretot, a escriure sobre la ment de dos depredadors, allunyant-te del que seria un thriller tradicional? 

Sense dubte, el fet de ser criminòleg m’ha influït en l’escriptura del llibre. La criminologia és una ciència multidisciplinària que uneix la sociologia, la psicologia, el dret o la medicina per abordar el fenomen delictiu d'una manera integral. Per això no volia fer una novel·la tradicional on tot gira al voltant de resoldre un cas. He volgut anar un pas més enllà: ajuntar la ment de dos depredadors, explorar com pensen i mostrar com es desenvolupen les seves conductes des de dins.  Per tant, aquest llibre neix justament d’ajuntar l’experiència pràctica en seguretat a TMB i l’anàlisi teòrica de la criminologia. El resultat: una història que, més enllà d’entretenir, convida a qui la llegeix a la reflexió.  

Els personatges tenen alguna base real o neixen completament de la ficció?

Malauradament, no cal fer una recerca gaire exhaustiva a l’hemeroteca per trobar casos reals amb un perfil molt similar al dels personatges del llibre. La realitat, sovint, supera la ficció i ens mostra la gran complexitat del comportament humà. Això sí, vull deixar clar que el personatge de Javier Martínez és una creació completament fictícia. No està basat en cap persona real ni respon a vivències o experiències de ningú existent.  

La novel·la negra és un gènere literari que costa escriure, on existeix una fina línia amb el sensacionalisme i el ‘morbo’ que moltes vegades se centra més en els fets ocorreguts que en el per què de les coses. Creus que les persones que llegeixen novel·la negra necessiten més històries com la teva per entendre les coses abans de jutjar? 

Totalment! L’anàlisi del comportament humà no s’hauria de limitar només al moment en què es comet un delicte. Entendre per què actuem d'una determinada manera és útil en situacions extremes, però també en el dia a dia, especialment en l’àmbit quotidià. Ens ajuda a anticipar conflictes, millorar la convivència i, en definitiva, entendre millor els altres. Analitzar les conductes és una eina clau per interpretar des de les grans accions fins a les decisions més simples de la nostra vida.  

Has comentat altres vegades que la teva novel·la neix després de veure El silencio de los corderos. Per què i en quin moment et vas adonar que la psicologia criminal mereixia convertir-se en novel·la?

La novel·la té el seu origen en l’impacte que em va causar veure El silencio de los corderos, moment en què vaig prendre consciència de l’existència dels i les psicòpates i em va despertar un interès que, amb el temps, s’ha anat consolidant tant personalment com professionalment. Amb els anys, he constatat que la societat té un coneixement limitat sobre la seguretat i els comportaments psicològics, fet que dificulta comprendre i anticipar conductes desviades. Per aquest motiu, he escrit aquesta obra, incorporant pinzellades de criminologia per apropar aquests conceptes al lector/a d’una manera més accessible.

Avui en dia la novel·la negra està creixent i, de fet, també hi ha pòdcasts i inclús existeixen programes de TV com Crims que tenen un gran èxit. Per què creus que avui en dia la societat s’interessa més per la crònica negra i els thrillers psicològics?

La curiositat pels fets delictius ha existit sempre, però ara ha canviat radicalment la manera d’accedir-hi, de consumir-los i la intensitat amb què el públic s’involucra. Des de la meva perspectiva, és un fenomen fascinant. De fet, aprofito per recomanar dues sèries fantàstiques des d’un punt de vista analític: la primera és Mindhunter, que mostra com dos agents de l’FBI comencen a entrevistar assassins en sèrie als anys 70 per crear perfils psicològics. I la segona és SAC. En la mente del criminal, centrada en l'estudi de la ment de l’autor en casos reals. Per a mi és un orgull formar part de la UNIR i treballar colze a colze amb Juan Enrique Soto, el creador d'aquest mètode SAC a Espanya. 

Del procés creatiu, quina ha sigut la part que més has gaudit i quina la que menys?

He gaudit moltíssim de tot el procés. El que més em va motivar va ser preparar la trama i fer que cada peça encaixés dins d'un marc lògic; aconseguir que tot tingués sentit és molt enriquidor. A més, vaig trobar una satisfacció especial en poder integrar teories i dades criminològiques reals dins de la narració per donar-li profunditat i credibilitat, en lloc d'explicar una història simple de ficció.  

A quin tipus de lector/a va dirigida aquesta novel·la i què esperes que s’endugui després de llegir-la?

És ideal per a persones que gaudeixen del grip-lit, aquestes històries que t'atrapen des de la primera pàgina i mantenen la tensió (com El silencio de los corderos o El código Da Vinci), i també per als amants del thriller psicològic i la novel·la noir més pura, que explora el costat més fosc de l’ésser humà, la corrupció i els conflictes morals (en la línia de Psicosis o obres de Jo Nesbo).  

A més d'escriure sabem que has estat un lector voraç. Pels companys i companyes que devoren llibres a TMB o volen començar a fer-ho, hi ha alguna eina o plataforma que ens recomanis per seguir la teva pista o descobrir noves lectures?

Sens dubte, us recomano molt Goodreads. És una aplicació molt bona que funciona com una mena de xarxa social per a lectors i lectores, però que curiosament molta gent encara no coneix. Aquí pots portar el registre del que llegeixes, veure què n'opinen altres i descobrir la teva propera lectura.

Per mi, com a escriptor, és una eina meravellosa. Sempre dic que el viatge d'una novel·la no s'acaba quan la publiques, sinó quan algú la llegeix. Per això em faria moltíssima il·lusió que el personal de TMB que s'animi amb ¿Serás mi juguete?, entri a Goodreads, i em deixi la seva ressenya. Tant me fa si és una crítica boníssima o si m'enganxen una xapa tremenda explicant-me què no els ha agradat, el bonic d'això és el debat. Aquesta sensació d'aixecar-te al matí i veure que una persona va acabar el llibre a les tres de la matinada i ha deixat la seva opinió sincera a l'app... això és una experiència màgica per a qualsevol autor o autora. Així que espero a tothom allà!

Després d’aquesta publicació, en quin moment creatiu et trobes i quins projectes tens al cap per al futur? Hi ha la possibilitat d’una continuació de ‘¿Serás mi juguete?’?

Actualment, estic centrat en la fase de promoció, una etapa molt enriquidora perquè em permet connectar amb qui em llegeix i rebre el seu feedback directe. I responent a la pregunta: no descarto en absolut una segona part. Aquest projecte m'ha aportat tant a nivell creatiu que sento que encara hi ha aspectes, històries i personatges que tenen molt camí per recórrer més enllà d’aquesta primera obra.