GenTMB

És probable que en alguna ocasió hagis sentit parlar de les teràpies alternatives i que alguna persona, famosa o no, hi ha recorregut com a “tractament” d'un càncer. Per això, intentarem explicar-te en què consisteixen i per què NO són una bona opció. Comencem aclarint un parell de termes: què són les teràpies alternatives i les teràpies complementàries?

• Les teràpies alternatives són aquelles que s'ofereixen com a substitutes dels tractaments convencionals (cirurgia, quimioteràpia i radioteràpia) i prometen la cura del càncer.
• Les teràpies complementàries són les que s'utilitzen conjuntament amb la medicina convencional; per tant, no s'ofereixen com una cura del càncer sinó com una ajuda per millorar els efectes secundaris dels tractaments, generar benestar, reduir el dolor o bé per augmentar les probabilitats de recuperació.

De quants tipus n'hi ha?

Existeix una gran varietat de tècniques i procediments dins d'aquest tipus d'enfocament, però per donar-te'n alguns exemples, seguirem la classificació que estableix el Centre Nacional de Medicina Alternativa i Complementària dels Estats Units:

• Sistemes integrals o complets. Aquí s'hi inclouen l'homeopatia, la naturopatía, l'ayurveda i la medicina tradicional xinesa..
• Teràpies biològiques. Utilitzen substàncies com herbes, aliments i vitamines. 
• Mètodes de manipulació i basats en el cos. Són els que se centren en el moviment d'una o més parts del cos, com l'osteopatia, la quiropràctica, la reflexologia, el shiatsu, l'aromateràpia i els massatges. 
• Enfocaments sobre la ment i el cos. Fan referència a la interacció entre la ment, el cos i el comportament, i tècniques de control mental que afecten les funcions físiques i promouen la salut. Exemples d'aquestes pràctiques són el ioga, la meditació, l'oració, la curació mental i les teràpies creatives relacionades amb l'art, la música i la dansa. En aquest enfocament també s'hi inclouen aquelles que defensen l'origen emocional de la malaltia i, per tant, la curació mitjançant la resolució del conflicte (nova medicina germànica del Dr. Hamer, bioneuroemoció, biodescodificació, bioreprogramació, etc.). 
• Teràpies sobre la base de l'energia. Es basen en l'ocupació de suposats camps d'energia per influir en l'estat de salut, com fan el taitxí, el reiki, el txkung, la teràpia floral o el toc terapèutic.

Són segures les teràpies alternatives?

Tots els tractaments, tant si són de medicina convencional, com alternativa o complementària, poden presentar riscos per a la salut. Per això és fonamental que comptin amb estudis científics de qualitat i haver estat aprovats per les autoritats sanitàries. Els tractaments que utilitza la medicina convencional compten amb aquests avals. Les teràpies alternatives no. Per tant, rotundament: no són segures. Cal fer un esment especial de les denominades pseudociències i els productes miracle, dels quals no hi ha cap evidència científica. El risc d'aquests productes és que, de vegades impedeixen que el pacient rebi la teràpia adequada per a la seva malaltia o li fan abandonar el tractament establert pel seu oncòleg i substituir-lo per l'alternatiu.

Són útils per a pacients amb càncer?

NO, NO i NO. La medicina alternativa no compta amb cap evidència científica, de manera que el seu ús en substitució dels tractaments oncològics convencionals pot ser altament perjudicial per als pacients amb càncer. Per tant, rotundament: desaconsellem utilitzar-la. Per tot això, des de l'AECC recomanem als pacients amb càncer que no prenguin cap tipus de substància o producte natural, que no realitzin cap teràpia sense coneixement del seu oncòleg i que mai abandonin el seu tractament oncològic.

Important

• Cal allunyar-se de les teràpies no convencionals que prometen guarir el càncer.
• Algunes teràpies es promocionen com a complementàries, però el que aconsellen és que es vagin abandonant a poc a poc els tractaments convencionals. És important tenir clars els riscos d'abandonar el tractament oncològic habitual.
• Les activitats que aconsegueixen un efecte de benestar psicològic (meditació, mindfulness, reiki, etc.) no solucionen els problemes psicològics quan existeixin. Per tant, si el pacient opta per acudir a aquest tipus d'activitats, hauran de ser sempre un complement d'una teràpia psicològica completa duta a terme per professionals de la psicologia.
• Es pot buscar el benestar general amb teràpies complementàries, però també existeixen moltes altres activitats habituals que poden generar aquesta mateixa sensació de relaxació i benestar com, per exemple, veure una pel·lícula, xerrar amb un amic, cuinar, passejar pel camp, etc., sense que suposin una despesa econòmica. 
• S'ha d'informar el metge sempre que comenci una teràpia complementària. Algunes podrien ser perjudicials per a la salut i interferir en el tractament mèdic.
• Recorda, el fet que un producte sigui natural no significa que sigui innocu.