GenTMB

Les persones més grans de 65 anys de manera freqüent pateixen caigudes, la principal causa de les hospitalitzacions per problemes traumatològics al nostre país. Les caigudes poden estar causades per diversos factors; problemes de salut com l'artritis, problemes neuromusculars, podològics o d'equilibri, feblesa muscular, etc. o per factors ambientals, com una il·luminació inadequada, les escales, terres relliscosos o la dificultat per accedir a espais, edificis i utilitzar transports. 

És una etapa vital que es caracteritza per desenvolupar signes fisiològics d'envelliment que afecten en diferent mesura a cadascú. Cal mantenir-se actius físicament i mentalment. La pèrdua gradual d'agilitat, auditiva, visual, etc., exigeix una major atenció en les tasques habituals i una adaptació de l'entorn, a mesura que es necessita. També, potser, una supervisió o suport.

Si bé la casa és l'entorn on les persones grans passen més temps, condicionar-la per reduir el risc de caigudes de la gent gran permetrà millorar la seva seguretat i autonomia. Algunes mesures que pots tenir en compte són:

• La il·luminació ha de ser potent. Utilitza bombetes de baix consum i interruptors accessibles a l'entrada de les habitacions, però evita llums que enlluernin.
• Procura que a totes les habitacions hi hagi prou espai per transitar-hi sense dificultat, i que els mobles siguin fàcils de netejar i tinguin les cantonades arrodonides.
• Evita que hi hagi cables a terra i evita les catifes, tapissos o les estores. Si n'hi ha, fixa’ls bé per evitar les relliscades.
• Si la casa té escales, busca sistemes alternatius d'accés, com ara rampes, ascensors o elevadors. Senyalitza els esglaons perquè siguin fàcilment visibles.
• El llit ha de ser còmode i de l'altura adequada a la talla de la persona. Si són molt alts, hi ha més perills de caigudes, i si són molt baixos, és més difícil ajeure-s'hi.
• Les portes han de ser de fàcil accés i s’han de poder obrir i tancar des de les dues bandes. Les finestres, que tanquin bé.
• Procura que hi hagi sistemes de comunicació àgil per demanar ajuda si es necessita (telèfon, internet, sistema de teleassistència). 
• Al lavabo: substitueix les banyeres per plats de dutxa amplis i antilliscants, col·loca seients estables tipus tamboret per poder descansar durant la dutxa, posa agafadors a la dutxa perquè tinguin més seguretat en els moviments i adapta el vàter amb un dispositiu elevador del seient perquè sigui més fàcil asseure-s'hi i aixecar-se.
• També tingues en compte que la roba sigui còmoda i que no dificulti els moviments, que utilitzi el calçat adequat —mai a retaló— i utilitzi bastó adaptat a la seva talla. 

Actuar després d'una caiguda

Després de les caigudes, les conseqüències per a la persona que ha caigut no només són físiques, sinó també psicològiques i socials. De vegades, la por la pot limitar i pot ser que tingui ansietat a causa de la pèrdua de confiança després d’una caiguda. Fins i tot pot tenir por de sortir i preferir estar moltes hores asseguda. És l'anomenada síndrome postcaiguda. Ofereix-li suport i comprensió perquè disminueixi la por, però evita la sobreprotecció; que necessiti ajuda en alguna activitat no significa que hagi perdut l'autonomia per a totes les activitats de la vida diària.

Si tens algú proper que està experimentant una pèrdua d’autonomia i no saps ben bé com actuar, adreça't a la teva infermera. T’ajudarà a saber com pots actuar i quins recursos tens a la teva disposició.

Consulta la treballadora social, Sra. M. Josep Franch (ext. 87466), si necessites informació de les ajudes al teu abast per tenir cura de les persones grans de la teva família.

Consulta més informació sobre la prevenció i les conseqüències de les caigudes en gent gran.