La GenTMB diu adeu, en una jornada festiva, a la cotxera més ‘familiar’: Ponent
Unes 400 persones van voler, malgrat la pluja, acomiadar unes instal·lacions que molts i moltes defineixen com una segona casa, i que va tancar portes el passat 13 de gener.
Aquest dissabte 1 de febrer, menys de tres setmanes després que la cotxera de Ponent tanqués portes, molts companys i companyes que hi van treballar van venir, amb les seves famílies, per dir l’adeu definitiu a les instal·lacions.
Si hi havia un adjectiu sobre Ponent que repetien contínuament les persones assistents era “familiar”. Tothom recordava l’ajuda entre companys i companyes, independentment de quin esglaó de la cadena de treball i comandament ocupessin.
Un tracte proper que venia facilitat per les dimensions reduïdes de la cotxera on, en aquests darrers mesos, hi treballaven 500 professionals.
Batucada, botifarrada, nostàlgia i molta pluja
Tot i que el comiat tenia un punt nostàlgic, el sentiment que es respirava entre els i les assistents era d’alegria. Alegria pels retrobaments amb antics companys i amistats, per poder presentar les famílies, o per l’èxit de les activitats d’animació, infantils i musicals.
En aquest últim apartat, cal destacar l’actuació dels Tukats de Gelida, una formació que dirigeix un treballador de TMB, l’Ernest Costa. Una vintena de membres del grup de percussió van desplaçar-se des de Gelida per posar el toc més festiu de la trobada.
Els participants a la festa van gaudir d’algun dels centenars de plats de botifarra amb seques que es van cuinar i servir al pati de Ponent. Això sí, els autobusos que es van exposar per a l’ocasió van esdevenir improvisats menjadors, ja que la pluja va donar poca treva durant l’esdeveniment.
El conseller delegat, Xavier Flores, va voler agrair la seva dedicació a tothom que hi havia treballat a Ponent al llarg dels anys. Com va destacar, prenent com a metàfora la pel·lícula El 47, “quan algú veu aquesta pel·lícula entén com és d’important el que fem a TMB: aquell bus va portar el reconeixement de la dignitat de Torre Baró i de la seva gent permetent-los arribar a la feina, al metge, a l’escola... Vull donar-vos les gràcies perquè això mateix és el que heu estat fent tots aquests anys a Ponent”.
Adeu, Ponent!