GenTMB

El Papa Francesc ha volgut modernitzar el seu estil amb un abric blanc? Donald Trump ha estat reduït i detingut per una munió d’agents de policia? Les fotografies són, des de fa temps, una via més (igual que el contingut textual) cap a la desinformació.

Enfrontaments o successos violents succeïts anys enrere (o a d’altres països) que es fan passar com a actuals; fotografies compromeses que s'han manipulat per tal que semblin protagonitzades per un personatge popular, etcètera.

Imatges d’aquest tipus fa anys que es viralitzen a Internet i les xarxes socials, no és un fenomen nou. El que s’afegeix ara és la possibilitat de sofisticar els muntatges (fent-los més difícils de detectar) gràcies a l’ús de la intel·ligència artificial. A sota, trobareu un exemple proper d'aquest fenomen. I aquest article fa un recull d’algunes de les creacions que han esdevingut populars recentment.

Com detectar les imatges falses?

De vegades, la foto d’un perfil a una xarxa social no ens acaba de quadrar; en ocasions, ens sembla que hem vist a un altre lloc la il·lustració d’una publicació digital; o ens genera dubtes l’autenticitat de la fotografia d’algú amb qui ens relacionem a Internet i que no coneixem personalment. Com podem saber si ens volen fer passar gat per llebre amb imatges com la de sota aquestes línies? 

En aquest cas, es volia fer passar aquesta instantània (presa a Xile) per la d'un suposat atac a un bus (a Barcelona) durant les protestes que van seguir a la sentència del Procés (font: Newtral). Hi ha algunes passes a fer que poden ser-nos útils. Per exemple, quan guardem una fotografia a l’ordinador, picant a sobre amb el botó dret del ratolí trobarem (si no s’han esborrat abans) algunes dades sobre la imatge (en demanar que ens mostri les propietats).

També podem utilitzar eines com la recerca d’imatges a Google (o a Google Lens si parlem del mòbil), que permet pujar un arxiu o una URL a través de la icona de la càmera. A partir d’aquí, farà una cerca d’imatges similars. Així descobrirem si, per exemple, algú està fent servir com a pròpia una imatge extreta d’Internet o que pertany a un tercer (habitual en els casos d’usurpació o simulació d’identitats digitals).

La cerca inversa és també el sistema que empra TinEye, aquesta publicació en dona més detalls sobre les possibilitats de l’eina.

Anàlisi forense d’imatges

Hi ha eines molt avançades, però d’ús relativament senzill, a la nostra disposició a Internet. És el cas de FotoForensics, un web que ens oferirà informació sobre les metadades, la font, etc. d’una imatge (que pujarem en format fitxer o a través d’un enllaç).

Segurament, el que més crida l’atenció de Forensics és l’apartat del menú que es diu ELA: un algoritme que, a través d’indicis com la coloració de la fotografia, ens dona pistes sobre la possible manipulació de la imatge o imatges originals. En aquesta notícia trobareu més informació sobre com fer-la servir.

I, eines a banda, també podem emprar les nostres capacitats detectivesques, fixant-nos en detalls que no quadrin (per exemple, la intel·ligència artificial sol trobar dificultats per reproduir mans) o recórrer a les pàgines de verificació de notícies que mencionàvem en un article anterior.