GenTMB

"Les fake news (en català, notícies falses o enganyoses) han nascut amb Internet". Veritat o mentida? És cert que l’explosió de les noves tecnologies (amb l’aparició, primer, d’eines com el correu electrònic i, mes endavant, de les xarxes socials) n’ha facilitat la difusió. Però les informacions falses (o que indueixen a confusió) que busquen manipular l’opinió pública (o obtenir un profit) són molt més antigues.

Un dels exemples més coneguts el trobem retratat a la pel·lícula d’Orson Welles ‘Ciutadà Kane’, inspirada en el magnat estatunidenc dels mitjans William Randolph Hearst. A la cinta es veu com Kane (o Hearst) va publicar als seus diaris (tot i saber que es tractava d’una hipòtesi com a mínim dubtosa) que el responsable de l’enfonsament del vaixell americà Maine a Cuba era l’exèrcit espanyol, en guerra des de feia temps amb la insurgència de l’illa. Els titulars incendiaris de la premsa (no només de Hearst, també de l’editor Joseph Pulitzer) van crear un clima procliu a la declaració de guerra dels Estats Units a Espanya.

De la premsa groga al fact-checking: plataformes de verificació

Hearst i Pullitzer van ser els primers a utilitzar a gran escala als mitjans de masses tècniques pioneres del que coneixem com a premsa groga: titulars cridaners, paper destacat de la imatge, fets no contrastats (o directament falsos) que es presenten com a veraços...

L’evolució de les tecnologies va fer passar les notícies falses del paper a la ràdio i la televisió fins arribar a Internet i les xarxes socials. Això ha permès que tothom estigui exposat a rebre missatges falsos i, sovint, potencialment perillosos.

Per posar de relleu aquestes pràctiques i desmuntar les informacions falses han nascut les agències de fact-checking. El seu objectiu és contrastar les informacions que es viralitzen i que poden amagar falsedats i una voluntat de manipular l’opinió pública.

En el nostre àmbit en trobem diverses, algunes d’elles membres de la International Fact-Checking Network (IFCN): és el cas de Verificat, EFE Verifica, Maldita.es o Newtral.

Si et qüestiones sobre la veracitat d’una imatge o notícia que s’ha viralitzat en el teu entorn, és possible que alguna d’aquestes pàgines ja ho hagin confirmat o desmentit. Però si no és així, totes elles ofereixen la possibilitat que se’ls plantegin peticions de fact-checking. La propera vegada, no et quedis amb el dubte!

Comencem una línia d'articles al voltant de les informacions falses. Trobaràs nou contingut una vegada al mes.