GenTMB

Roberto Óscar Pérez Martínez és conductor de bus des del 2002, any en què va entrar a formar part de la plantilla de TMB i treballa al CON de Zona Franca. Acaba de publicar la seva última novel·la, “Sergei”, basada en la vida d'un passatger del bus de la línia 38.

─El Darko és el protagonista de la teva última novel·la i està basat en una persona real que vas conèixer dins la línia 38 de bus. Què et va atraure d'aquest personatge perquè acabessis escrivint una novel·la protagonitzada per ell?

─Del personatge em va atraure la sinceritat quan ens va explicar la història de la seva vida, sense entrar en grans detalls, però sense que això li fes perdre ni la duresa ni la dolçor. Però realment la mateixa història em va marcar i em va captivar.

─Què narres en aquesta novel·la?

─La novel·la narra com pot canviar la teva vida a causa de les decisions de terceres persones. Decisions basades en la rancúnia, l'odi, les mentides, el racisme, l'avarícia, el poder. Fets que fins i tot poden portar a una absurda guerra civil en la qual s'arribaran a enfrontar pares contra fills i germans contra germans, moltes vegades simplement pel fet d'estar en un lloc o un altre d'una imaginària línia de la batalla. En el cas del Darko perquè era d'una regió, una religió i una ètnia diferent d'altres iugoslaus.

─El títol del llibre és 'Sergei'. Qui és el Sergei?

─El Sergei comença sent un personatge rebutjable i al final és un ésser entranyable que està marcat en tot moment per les dures circumstàncies que l'envolten.

─El bus és una de les teves fonts d'inspiració?

─No exactament, és el lloc on vaig conèixer la història i el personatge, i hi he volgut ser fidel i respectar aquest fet.

─Quantes històries tens de clients del bus?

─Moltes, moltíssimes. N'hi ha de tristes, de divertides i alegres, tant les que se senten a dins del bus com les que es veuen al carrer.

─Quins temes t'interessa tractar als teus llibres?

─Quan escric tracto diversos temes: problemes socials, fets històrics, temes familiars i personals, però sense ser erudit en cap d'aquests temes. Els encaro sempre amb molt de respecte i buscant el cantó humà en cada tema i vers el personatge, tot per facilitar la comprensió a les persones que llegeixen el que jo escric i que fins i tot es poden identificar amb els personatges.

─Quants llibres tens escrits? I publicats?

─He escrit quatre llibres. Tres són una trilogia titulada "Momentos y sentimientos", l'altre és "Sergei". També escric en diverses pàgines de Facebook. Els escrits d'algunes d'aquestes pàgines, per petició popular, potser acabaran sent un llibre.
Pel que fa a publicar, només n'he autoeditat dos, la primera part de la trilogia (les altres dues no s'han publicat per raons econòmiques i de mercat), i Sergei, que està tenint molt bona acceptació i crítica dins del mercat que jo puc ocupar, esperem que de moment, i que vagi a més. 

─Què t’impulsa a escriure?

─El fet de sentir-me bé expressant els sentiments, positius i negatius. Exercitar la meva ment per desenvolupar tots aquests sentiments i successos mentre escric, aprendre mentre busco informació per als meus textos. Fer pensar al lector, motivar-lo a continuar llegint, com crec que suceeeix a la novel·la “Sergei”.

─Quan vas començar a escriure, ho recordes?

─Podríem dir que el primer que vaig escriure i vaig guardar per publicar va ser el 1997, quan un cosí meu va perdre la vida en un accident de moto. Per mi ell era com un germà, i jo no trobava la manera de treure tota la ràbia i el dolor que em produïa aquell fet, com expressar-me, i en un moment vaig seure i em vaig posar a escriure un poema on expressava tot això.

─Escrius novel•la i poesia. Amb quin d'aquests gèneres et sents més còmode?

─Per escriure és més fàcil i còmoda la prosa, dóna més joc i hi ha més opcions. La poesia és més complicada, i més quan no segueixes les regles de la mètrica, com és el meu cas en moltes ocasions. Aleshores els entesos et critiquen, et diuen que et saltes la mètrica o la resta de regles, i si les respectes, els menys entesos en el tema et diran que no l'entenen. Al final, jo escric per expressar coses, sentiments, i que el lector els pugui comprendre, i identificar-se fàcilment amb el que he escrit.

─Quant de temps trigues a escriure un llibre?

─“Sergei” han sigut dos anys i mig de feina, en col·laboració amb molt bons amics com Eva Benítez, Arturo Parrilla, Elena Benito, Luis Miguel "Moz" i José María Medina, a més de les il·lustracions impressionants realitzades per Jaime Munuera i Natalia Martínez "Natalia Muscaria".

─Et resulta difícil escriure i al mateix temps dedicar-te professionalment a conduir un bus?

─No, són horaris diferents i feines diferents. El més difícil és la falta de temps per poder escriure i compaginar la vida familiar, que és d'on veritablement trec el temps per poder escriure.

─En aquests 14 anys treballant a TMB, quins són els principals aprenentatges que n’has tret?

─Molts. Escoltar, observar, atendre la gent gran, la gestió de situacions de certa tensió amb altres persones, anticipar-me a altres reaccions i accions que poden acabar sent conflictives. He après a compaginar i gestionar la feina en equip amb la feina en solitari.

─Quin és per a tu el moment idoni per escriure?

─Jo prefereixo escriure de nit, sol, sense que ningú m'interrompi, amb música de fons. Però qualsevol moment és bo. Si et ve una idea al cap, has d'intentar escriure-la abans que te'n puguis oblidar, però això no sempre és possible.

─Què estàs escrivint, ara?

─Estic escrivint un passeig virtual pels carrers del poble d'Alcoroches, on vaig passar gran part de la meva infantesa i joventut i on ara passo alguns dies a l'estiu. Vaig citant els habitants i comparant els seus antics carrers amb els nous. També estic escrivint un diari de la meva etapa escolar i de les vegades que ens reunim actualment com a exalumnes i amics de la infància, tot això compaginat amb la recollida d'informació i documentació per preparar un nou llibre.

─El teu escriptor/a preferit?

─No crec que sigui bo centrar-se en un sol escriptor, músic o pintor. Crec que es bo alimentar la ment amb la gran riquesa de la majoria d'artistes. Si n'hagués de citar alguns, doncs citaria Pérez Reverte, Juan Eslava Galán, José Luis Sampedro, Luz Gabas, Eduardo Mendoza, Ildefonso Falcones, Cervantes, Jules Verne. Molts i variats, fins i tot Joaquín Sabina i Aute.

Relació de llibres publicats:

Momentos y sentimientos, 2002

Sergei, 2016