Alfredo Segarra García, conductor de bus i escriptor

Alfredo Segarra / Pep Herrero

Alfredo Segarra García, conductor de bus i escriptor

LLETRAFERIT “M'encanta llegir. Sempre llegeixo dos llibres al mateix temps. Un el tinc a la tauleta de nit, i l'altre és el que porto amunt i avall” OBSERVADOR “L'observació es la meva principal eina de treball a l'hora d'escriure”

Àngels Rodríguez / 15.07.15 - 12:10h

El 15 d'octubre d'aquest any, l'Alfredo farà 25 anys que treballa com a conductor a Transports de Barcelona. Va entrar a TB la tardor de l'any 1990 a la cotxera de Lutxana i actualment forma part de la plantilla de conductors del CON de Ponent.

L'Alfredo, que signa les seves novel·les amb el pseudònim Al Segar, va publicar el seu primer llibre, “La daga de los 7 dioses”, l'any 2010 i des de llavors que no ha deixat d'escriure novel·les i relats. El 2013 va publicar “El galeón del murciélago”, una novel·la d'aventures on la trama es desenvolupa a la seva ciutat, Sant Boi de Llobregat, a cavall entre el segle XVII i l'actualitat. Acaba de publicar per aquest Sant Jordi el seu tercer llibre, “Donde está el cuerpo...”, d'Edicions Dédalo. Un llibre de 40 relats curts els beneficis de la venda del qual es destinaran a l'Associació Hermano Mayor.

─Per què aquest títol al teu darrer llibre?

─"Donde está el cuerpo..." és la meitat del refrany, la segona part seria "...está el peligro". En aquesta antologia de relats n'hi ha molts que parlen de persones que ho han perdut tot, o que la seva vida ha fet un gir inesperat que no saben com afrontar. Vinc a dir que de vegades pensem que la nostra vida està instal·lada fermament sobre una base sòlida que hem construït, però veritablement penja d'un fil que és fàcil de trencar.

─És doncs un recull de relats depriments?

─Més que depriments, per fer reflexionar sobre certs aspectes de la vida. Com que no vull deprimir ningú, hi ha també mitja dotzena de relats humorístics, i altres de gènere fantàstic, de novel·la negra o eròtics.

─He llegit al teu blog la presentació que fas de tu i del món: “Soy soñador, iluso, fiel, impulsivo y desengañado del opresivo sistema de esclavitud establecido, basado en hacernos creer que realmente somos libres”. “Desde el momento de nuestro nacimiento somos manipulados y adoctrinados para que todo nuestro potencial vital quede atrapado en un sistema ideado para satisfacer las ansias de poder y de lucro de un puñado de poderosos que gestionan el planeta”. Una mica desolador i depriment, no? Vivim dins de Matrix, un món virtual per amagar la realitat?

─Una mica, sí. Ens van crear una societat amb falses expectatives burgeses en què tot semblava fàcil d'aconseguir. Un miratge que ha caigut com un castell de cartes quan la famosa bombolla ha esclatat i els que deixaven els diners per a tanta gresca han dit que s'havia de pagar la festa.

“Pensem que la nostra vida està instal·lada fermament sobre una sòlida base que hem construït i veritablement penja d'un fil que és fàcil de trencar”

─El bus és una de les teves fonts d’inspiració?

─Sí, és clar. La vida i el carrer són una gran font d'inspiració. Tinc la sort o la desgràcia de veure i patir les reaccions de la gent. L'observació és la meva principal eina de treball a l'hora d'escriure.

─Dius en la teva presentació que la teva professió no defineix la teva personalitat. La defineix la faceta d'escriptor?

─Com a escriptor puc dir i fer coses que no podria fer en la meva vida quotidiana. El més gran que té l'escriptura és que el poder de la imaginació és infinit.

─En la presentació no dius que ets una persona solidària. Tots els beneficis econòmics del tercer llibre seran donats a l'Associació Hermano Mayor. Quina relació tens amb aquesta associació?

─La meva dona té un gabinet psicopedagògic que col·labora amb Pedro García Aguado. Jo sóc vicepresident de Lletraferits de Sant Boi, una associació d'autors locals, i un dia em va passar pel cap dir-li a la meva dona que per què no li deia a en Pedro que vingués a lliurar uns premis literaris que vam organitzar per a nois i noies de primària. Hi va accedir tot i que tenia programat un viatge i va estar molt accessible i amable amb tothom: nens, pares, mares, avis. Va signar autògrafs i es va fotografiar amb tothom que li ho va demanar. Ho va fer desinteressadament i a més va portar llibres per fer uns lots que formaven part dels premis. Em va captivar com a persona. Li vaig proposar cedir els guanys de la venda dels meus llibres a la seva associació i hi va estar d'acord.

─És difícil escriure i al mateix temps dedicar-se a una altra activitat professional com ara conduir un bus?

─Si ho fas tot al mateix temps sí, ha, ha, ha. No, de cap manera. Jo sempre dic que dintre d'una mateixa persona hi trobem diferents “jos”. El jo com a treballador, el jo com a pare de família, el jo com a escriptor... Hi ha moltíssima gent que compatibilitza la feina amb altres aficions que no tenen ni de bon tros res a veure l'una amb l'altra.

─Trigues gaire temps a escriure un llibre?

─Les novel·les, més. Entre dos i tres anys perquè porten molt treball de documentació. Els relats, com que són un flaix de coses que veig, són molt més ràpids d'escriure. Després s'han de revisar ortogràficament, però és qüestió d'una tarda.

─Quan vas començar a escriure, ho recordes?

─Sempre he escrit. El que passa és que no veia interessants els meus escrits i ho llençava tot a les escombraries, fins que fa uns set o vuit anys algú em va dir que escrivia bé i vaig decidir provar sort. Vaig començar a presentar-me a concursos i a rebre premis i així he entrat de ple en aquest món.

“Pedro García em va captivar com a persona i li vaig proposar cedir els guanys de la venda dels meus llibres a la seva associació”

─T'agrada llegir? Quin llibre estàs llegint?

─M'encanta llegir. Si vols posar-te a escriure, és imprescindible llegir. Sempre llegeixo dos llibres al mateix temps. Un el tinc a la tauleta de nit, i l'altre és el que porto amunt i avall. A la tauleta tinc un poemari de Bukowski i el que viatja amb mi és “Los libros repentinos” de Pablo Gutiérrez.

─T'ha marcat alguna lectura o algun llibre?

─Un llibre en concret, no. Un autor, sí. Charles Bukowski és el meu referent literari. Em fascina aquesta manera seva de retratar les misèries de la gent normal.

─Quins són els teus escriptors favorits?

─Doncs en Bukowski, com ja he dit, i també m'agraden molt Carlos Ruiz Zafón, Mario Benedetti i Julio Cortázar.

─Els personatges de les teves novel·les existeixen, t'has inspirat en algú per construir-los?

─Hi ha de tot. Alguns existeixen, d'altres estan inspirats en algun conegut, n'hi ha que són inventats i també gaudeixo molt inventant un alter ego meu amb el qual em parodio en alguns dels meus relats.

─Has publicat tres novel·les, però quantes en tens d'escrites?

─D'acabades, cap. Però tinc diversos projectes començats. Sóc un tipus hiperactiu i no paro de fer coses. Vaig fent fins que arriba el moment que un d'aquests projectes agafa velocitat, es distancia dels altres i acaba sent aquell al qual dedico tot el temps.

─Què estàs escrivint, ara?

─Un poemari. I una història d'un personatge sortit d'un suburbi però que acaba triomfant per la seva gran capacitat per a certa disciplina artística.

Obres publicades