GenTMB

─Mou-te és la campanya solidària que cada any TMB du a terme. Surt de la tria feta pels treballadors de TMB, entre diverses causes socials. Anteriorment s'ha tractat la lluita contra el càncer (2011) i la fam i la pobresa infantil (2012). Quina valoració fa del fet que aquest any els treballadors de TMB hagin escollit la gent gran i l’envelliment actiu com a causa solidària?

Que els treballadors de TMB hagin escollit aquesta causa és un acte generós i molt positiu, i diu molt de la seva sensibilitat social.

─Vostè és un referent, tant per la seva activitat professional, com pel seu compromís social. Què l’ha dut a participar d’una campanya com "Mou-te per la gent gran"?

Penso que sóc una persona afortunada perquè, malgrat la meva edat, segueixo activa. Penso en els altres que malauradament no tenen aquesta oportunitat de tenir una vida plena i crec que tenim l'obligació d'ajudar-los a obrir portes i finestres i a trobar la il·lusió.

─Cada cop més la gent gran reclama un espai a la societat. Com valora la situació actual de la gent gran i quines coses creu que els grans poden aportar-nos?

Avui en dia, la gent gran ajuda molt els més joves; en uns casos perquè estan sota la seva protecció econòmica perquè estan a l’atur, i en d’altres perquè els grans de la família cuiden les criatures i això permet que els joves puguin treballar i tenir vida social. En aquest sentit, la societat ha de ser conscient que té un deute amb la gent gran, i aquest deute només es pot pagar amb afecte i estimació.

─La crisi de valors en què la societat està immersa fa que sovint a la gent gran se la tingui poc en compte. A banda de campanyes com el Mou-te, què podem fer individualment cadascú de nosaltres per que tal gent gran se senti més valorada?

Crec que hauríem de fer un esforç per ajudar-los per tal que puguin continuar vivint a casa seva. Trobo lamentable que persones grans hagin d’abandonar la seva llar, plena de records i d’històries pròpies, per anar-se’n a una residència, segurament impecable però que no té el caliu de casa seva. Sabem que això no sempre és fàcil, però hi ha maneres per fer-ho possible. Es tristíssim treure’ls de la seva llar on tenen les seves arrels i on se senten veritablement còmodes i segurs.