GenTMB

Francisco Funes Ayuso, supervisor del CCM actualment en comissió de servei a Panamà. Va accedir a Metro de Barcelona, en la primera i única selecció externa de comandaments intermedis de trens l’any 1995, en la recent estrenada L2. Aquest enginyer tècnic mecànic i enginyer superior d’organització industrial de formació a poc a poc va anar creixent professionalment dins de la companyia, i va començar a interessar-se pels projectes internacionals. El 2012 s’integra al grup de Panamà, i d’ençà de l’abril del 2013 està treballant a Panamà en la posada en marxa del metro de la capital panamenya, un dels projectes internacionals de TMB.

─Quan vas entrar a la companyia i com ha canviat la teva percepció de TMB?
─Vaig entrar a la companyia el desembre del 1995 com a comandament intermedi de trens, i sincerament, va ser com un regal de Nadal anticipat. Venia de treballar en companyies d’alta tecnologia com Hewlett Packard i a les línies internacionals dels trens Talgo, en posicions específicament tècniques. La feina de comandament també em va semblar un treball tècnic, però el temps m’ha demostrat que és un treball carregat de relacions personals. Que les màquines més importants i les que mouen l’empresa no són els trens, no són els telecomandaments, sinó les persones que treballen a TMB, i que la companyia té un gran potencial i qualitat humana, o sigui grans professionals que dia rere dia fan una feina excel·lent.

"La feina de comandament m’ha demostrat que és un treball carregat de relacions personals"

─Quina ha estat la teva trajectòria a la companyia?
─Com ja he comentat, vaig començar l’any 1995 com a comandament intermedi i durant 5 anys vaig estar a la L2. L’any 2000 vaig tenir l’oportunitat d’accedir a cap de sala o supervisor, com diem a TMB. Així doncs, durant aquests darrers anys aquesta ha estat la meva tasca.

─Què et va dur a col·laborar amb l’Àrea de Negoci Internacional?
─Quan entres a Metro, el que menys t’imagines és que acabaràs treballant a Porto, a Orà o a Panamà, per tant puc dir que va ser per casualitat. Una tarda de finals del 2011, parlant amb Jaume Pérez, el responsable del projecte a Panamà, em va explicar el projecte i em va semblar apassionant; així doncs, li vaig dir que si necessitava qualsevol cosa, estava a la seva disposició. Un dia primaveral del 2012, mentre dinàvem, en Jaume em va explicar amb més detall el projecte i tot seguit em va comentar que estaven buscant un perfil com el meu per col·laborar-hi, i em va suggerir la possibilitat de participar-hi. Al principi em feia una mica de vertigen, ja que estava en una fase molt inicial i hi havia moltes incerteses. A més, la figura que buscaven era un coordinador de tot el grup de professionals de TMB que ja estaven treballant, però el més interessant és que aquesta figura havia de treballar des de Panamà. Va ser així com, en poc temps, em vaig veure embarcant en un avió rumb a un país del qual poca cosa sabia.

He de dir que jo sóc el cap visible d'un extens grup de companys que estan treballant de valent des de Barcelona en el projecte de Panamà: Jaume Pérez, José M. Gallina, José Juan Alonso, Jaume Vila,  Juan Carlos Gallego, Sergio Rayo, Oscar Oliva, Concha Pardo, Jesús García, Dani Borrasilla, Miguel Bonilla, Guillem Camarasa, Silvia Prieto, Rosa Ficher i Pau Ruiz.

─En quins altres projectes has participat?
─Dins de l'empresa sempre estem col·laborant en projectes de més o menys envergadura, amb diferents nivells de participació. Tenim la sort que TMB és una empresa dinàmica, en la qual hi ha moviment, idees, i moltes ganes d’avançar i innovar. He participat en les ampliacions de línies, en les proves i posada en marxa de les línies 9 i 10, en processos de generació de documentació tècnica, procediments i normatives relacionades amb la circulació i la seguretat, així com en el disseny i la posada en marxa del nou model organitzatiu.

─Segons la teva opinió, quin valor aporteu els professionals com tu en el desenvolupament de projectes internacionals?
─Crec que el grup que estem treballant a Panamà aportem dos ingredients que combinen a la perfecció; d’una banda, una àmplia experiència professional en àmbits com l’explotació, el centre de control, els recursos humans, la gestió de qualitat, i és clar, la seguretat ferroviària. El segon ingredient, però no menys important, és la sobredosi d’il·lusió, passió pel nostre treball i les ganes de millorar la marca de TMB, una cosa inherent a tots nosaltres, i que es plasma dia a dia amb la nostra implicació.

─I professionalment, tu què n’has tret?
─N’he tret una experiència fantàstica! Mai m’hauria pogut imaginar poder veure néixer un metro. El nostre metro porta moltes dècades funcionant i hem heretat una empresa molt gran, molt consolidada i amb tots els rols molt ben definits. Ara estem participant en un projecte en què estem veient néixer la criatura. Hem vist fer el forat de l’estació, hem estat dins de la tuneladora fent el túnel, hem estat a la fàbrica veient com arribaven les barres d’alumini per fer el tren que ara està circulant, estem muntant la capacitació dels conductors, de la gent dels centres de control, estem muntant tota l’empresa des del principi fins al final. Això jo crec que a nivell mundial és una cosa que molt poca gent pot tenir l’oportunitat de veure.

"Panamà és un país en creixement que ofereix grans possibilitats professionals i personals"

─Tot i que són pocs els casos en què la col·laboració implica un desplaçament, el projecte de Panamà ho ha requerit. Què et va fer decidir acceptar la proposta de marxar una temporada cap al continent americà?
─Darrerament es parla molt de sortir de la zona de confort, i aquesta va ser una aposta clara per fer-ho. Com ja he comentat, la meva vida professional estava molt ben encarrilada, però no per això deixava de tenir ganes de nous projectes i d’innovar. Panamà no és un país conflictiu, més aviat al contrari. És un país en creixement que ofereix grans possibilitats professionals i personals. No negaré que va ser una decisió difícil d’explicar, molt especialment a la família, que no acabaven d’entendre quina necessitat tenia de fer un pas com aquest. Ara tots els dubtes s’han resolt; em veuen entusiasmat amb la feina i, tot i la distància, això els fa feliços.

─Quins paral·lelismes trobes entre Metro Panamà i Metro de Barcelona?
─Encara que soni pedant, el metro de Panamà és pràcticament un fill del metro de Barcelona, i per tant els paral·lelismes són grans. Començant pels trens ─el model Metròpolis d’Alstom, que és el mateix que corre per les línies de Barcelona, és el que circula pel metro de Panamà i disposen de tecnologia semblant al metro de Barcelona─, seguit pel sistema de conducció CBTC amb conductor, per l'estructura de l'explotació amb categories polivalents que condueixen i atenen les estacions ─igual que a TMB─ i acabant per la documentació, normativa, procediments, etc., tot té el segell de TMB, però, és clar, endolcit amb un toc panameny!

─Com es treballa i es viu lluny de casa i dels teus?
─La veritat és que tens més temps per treballar, ja que no tens l’obligació de recollir els nens a l’escola, ni anar a les entrevistes amb els tutors, o reunions de comunitat, per tant a la llarga significa que el temps invertit en el treball és sempre considerable. Però les noves tecnologies ajuden a mantenir un contacte constant amb la família i estar al cas de les darreres trastades dels petits o de les bones notes del gran. Intento venir a casa cada dos o tres mesos, i quan vinc faig un intensiu familiar fent aquelles petites coses que anteriorment no he pogut fer, com sortides amb els nanos, anar a menjar hamburgueses ─que els encanta!─, o simplement ajudar-los a fer els deures o jugar junts.

─La teva funció a Panamà et fa estar en contacte amb molts professionals d’altres empreses de transport; quina imatge es té de TMB al món?
─Aquesta ha estat una de les meves grans sorpreses desde que vaig arribar a Panamà; la gran transversalitat que tinc. Pots parlar amb directors de multinacionals, amb caps de policia o de bombers, ministres de Panamà i fins i tot hem arribat a estar amb el president de la República. És increïble l’oportunitat que tens de relacionar-te i parlar amb tothom, i és molt d’agrair que tothom coneix Barcelona, tothom coneix la nostra ciutat i tothom ha sentit o té referències del metro de Barcelona i el tenen considerat com a “high level”.

─Recomanaries als teus companys participar en projectes de l’Àrea de Negoci Internacional?
─Rotundament sí! És una experiència impagable. Et permet tenir una realització personal i un reconeixement a vegades escàs en la nostra societat. Estic convençut que ningú es penediria de fer aquest pas i provar-ho, perquè és una experiència molt satisfactòria.