Carme i Mario, TB i Metro, components de la Chirigota de Barcelona
CARME “El Carnestoltes ha estat una forma de vida, d'introduir-me en la música, viure moments que a vegades no es poden explicar en companyia d'amistats” MARIO “La nostra missió és fer riure, que la gent s'ho passi bé i gaudir nosaltres a l’hora d’actuar”
La Carmen Seglar és conductora de bus i va entrar a formar part de la plantilla de TMB l’any 2019; el Mario Otero és especialista en sistemes elèctrics i comunicacions de Metro i va entrar a TMB l’any 2020 i tots dos formen part de la “Chirigota de Barcelona”.
Les xirigotes són cançons i monòlegs que es reciten pels carrers de les ciutats amb formes musicals senzilles. Les lletres tracten de temes molt diversos, centrant-se sobretot en l'actualitat, tant política com de la premsa del cor. L'objectiu principal de les xirigotes és fer riure el públic a través de la crítica satiricohumorística.
Feu riure molt amb la vostra xirigota?
Mario.- La nostra missió principal és fer riure i per això ho fem, per a què la gent s'ho passi bé i per gaudir nosaltres a l’hora d’actuar.
Carmen.- És una de les prioritats del grup. Divertir-nos nosaltres i fer riure el públic.
Aquest any us dieu “Los extraterrestres catetos de la sierra de Marte”, que veniu d’un altre planeta, quines intencions porteu?
M.- Les intencions són bones, no venim a conquerir el planeta, ni a posar fi a l'espècie humana. El nostre objectiu és conquerir i interactuar amb el públic a través d'acudits o paròdies de cançons conegudes durant el repertori.
C.- Les nostres intencions són, abans que res, que qui tingui l'oportunitat d'escoltar el nostre repertori gaudeixi i somrigui. Puguin conèixer l'essència d'aquesta festa que es viu tan intensament a la nostra terra, i fer crítiques com les pujades de preus, problemes d'aparcament, i molts més temes, sempre des del respecte i amb una mica de gràcia.
Expliqueu-nos la trajectòria de la “Chirigota de Barcelona”, quan i com va néixer?
M.- La Chirigota de Barcelona es forma el 2019, diversos components de la comparsa de Barcelona se separen d’aquesta comparsa i formen una “minixirigota” amb només 6 veus i un guitarra. Comencen utilitzant coples populars del Carnaval de Cadis en les seves actuacions, i després d'actuar en alguna festa de barri i sorprendre's de l'acollida del públic, pensen a formar alguna cosa més seriosa amb lletra i música a càrrec de l'agrupació. El 2020 es crea “La canción del Vegano”, amb un repertori canalla i uns components amb molt poca vergonya. Aquesta xirigota sorprèn el públic per bé i comencen a sortir contractes/ actuacions per diferents localitats. Després de la pandèmia, es crea la segona xirigota “Las Trasnochadoras”, de gran èxit, es repeteixen les actuacions de l'any anterior i se n’hi sumen d’altres. I aquest any es torna a donar el pas amb l'obligació d'agradar al públic que ja ens espera.
Sou membres fundadors?
M.- No som els membres fundadors de l'agrupació, encara que des de l'any passat he agafat les regnes de la direcció i afinació de la xirigota i m'he involucrat molt més en la confecció de lletres i músiques.
C.- Jo m'he incorporat aquest any al grup. Vaig veure un missatge que buscaven components, em vaig decidir a escriure i em van acollir amb els braços oberts.
Com decideix un/a a formar part d’una xirigota?
M.- Un amic de Cadis em va comentar fa dos anys que hi havia una xirigota a Barcelona formada per andalusos amb la qual tocava la guitarra de tant en tant i que necessitaven gent compromesa, no m’ho vaig pensar pas dues vegades.
C.- En el meu cas, em ve per tradició familiar. Els meus germans grans sortien en grups a Ceuta i ho he viscut des de nena a casa. Vaig començar a sortir en infantils per Ceuta, la meva ciutat d'origen, l'any 1990.
Quants membres té i d’on veniu? Quantes dones té la xirigota?
M i C.- Ara mateix som 12 membres, la majoria som andalusos treballant per aquí, encara que tenim dos components catalans, un noi de Cornellà i un dels autors de lletra, que és de Rubí. Hi ha components que viuen a Esparreguera, Cardedeu, la Palma de Cervelló, Terrassa, el Prat..., encara que la majoria residim a l’Hospitalet i Barcelona.
Hi ha dues noies a l'agrupació, la Carmen, companya de TMB, que és de Ceuta i toca la guitarra, i la Mayte, gaditana i germana de dos dels components de la xirigota, que canta de tenor, i fa algunes notes altes.
He vist al vostre facebook que componeu les vostres cançons i dissenyeu les vostres disfresses, què us inspira a compondre les lleteres i el repertori de cançons?
M.- Sí, les lletres són 100 % nostres, intentem portar un repertori actual i li donem molt voltes per quadrar-ho tot de la millor manera. Les músiques són populars, que el públic coneix, així s'hi enganxa més. Som tres components els que organitzem una mica els assajos, actuacions, i componem les lletres que es cantaran, totes les lletres estan consensuades amb el grup. L'any passat es va comentar anar algun any d'extraterrestre, però que fossin molt rústecs en parlar. Aquesta idea ens va semblar simpàtica a diversos integrants i directament aquest any ens hi hem posat.
C.- Qualsevol tema que estigui d'actualitat serveix per treure una “coplilla” , ja sigui crítica, qualsevol tema amb toc d'humor, i fins i tot l'amor per aquesta festa, que és un verí del qual és difícil escapar.
Teniu moltes actuacions previstes per a aquest Carnestoltes 2023? On us podem veure?
M.- Van sortint coses a poc a poc, i tindrem actuacions durant tot l'any, però sí, una gran majoria són en període de Carnaval. Ens estrenem el dia 11 de febrer en un esdeveniment privat a Sant Cugat.
-17 de febrer: Auditori Barradas (l'Hospitalet)
-18 de febrer: 10:00h Carrers de Mataró / 20:00h Actuació al Teatre de Mataró
-19 de febrer: Actuació al carrer al Carnaval de Sitges
- 25 de febrer: Actuació a l'esdeveniment del dia d'Andalusia organitzat per Radiolé, al centre comercial “La Farga”, on actuaran Andy & Lucas, El Arrebato i Paco Candela entre d'altres.
- 4 de març: Actuació al Prat de Llobregat, organitzada per la casa de Cadis
- 5 de març: Monòleg i Carnaval, amb el còmic “Manolito el gafas” (a l’espera de Teatre o auditori)
- 11 de març: Certamen de Mataró, al teatre Monumental de Mataró
- 25 de març: Certamen de Macael, a Esplugues de Llobregat.
I algunes més que estem negociant i intentant agendar.
Quatre anys portant l'humor del Carnestoltes de Cadis per diferents localitats de Barcelona com Mataró, Viladecans, Sant Pere de Ribes, Cunit, Sant Vicent de Montalt, l'Hospitalet de Llobregat, el Prat de Llobregat, San Just Desvern, Sant Joan Despí, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar. Per quan el salt al carnestoltes de Cadis i al concurs de xirigotes del Teatre Falla?
M.- La majoria dels components del grup tenim aquesta il·lusió, anar a cantar a la nostra terra. Nivell per no fer el ridícul, en tenim. El nostre problema és la disponibilitat per assajar, només podem quadrar els assajos una o dues vegades per setmana. Per actuar al Teatre Falla, cal anar-hi molt preparat, el nivell és altíssim i hauríem d'assajar alguns dies més. Un altre problema és que no tothom pot demanar-se un dia lliure o dos quan vulgui, i allà et pot tocar cantar un dimecres a la 1 del matí, i també hi ha la despesa que implica viatjar-hi. D’il·lusió, en tenim, però no és fàcil.
C.- Seria un dels meus somnis, de les meves il·lusions des que vaig començar en aquesta festa. Seria magnífic poder anar al Gran Teatro Falla, però això comporta moltíssim esforç, moltes hores i un gran desemborsament econòmic per moure un grup des de Barcelona fins a Cadis. Però tant de bo algun dia es faci!!
Per acabar, què significa el Carnaval per a vosaltres?
M.- Per a nosaltres el Carnaval és una passió, independentment de néixer en un entorn on les ‘coples’ de Carnaval se sentin tot l'any. És molt satisfactori actuar i provocar rialles entre el públic, que la gent et digui que s’ho han passat genial. Això és molt bonic i no té preu, encara que requereixi quatre o cinc mesos d'assaig perquè surti bé. És un sacrifici que et dona la millor de les recompenses.
C.- Per a mi, el Carnestoltes ha estat una forma de vida, d'introduir-me en la música, viure moments que a vegades no es poden explicar en companyia d'amistats. Experimentar sensacions que només se senten quan s'obre el teló i has de començar a mostrar el treball de moltes hores, de molts mesos al públic que omple un teatre. Cantar unes cobles, que arribin, i siguin rebudes amb el màxim grat i amb resposta d'aplaudiments és el millor que puguin oferir-te en aquest màgic moment. Per a mi, és un trosset de la meva vida, que, unint-me a aquest grup, des que vaig sortir de la meva terra fa 5 anys, m'han tornat alguna cosa que vaig creure que no tornaria a sentir.