GenTMB

Barcelona és una ciutat diversa i multicultural, i no només d’ara. A partir dels anys 60, Espanya va experimentar un gran èxode rural on milers de persones van marxar dels seus pobles per anar a les grans ciutats, cercant una vida més digna. Per Barcelona, va significar una gran onada de nova ciutadania a la ciutat, amb un creixement exponencial de la població i que a la vegada també va esdevenir en problemes per manca de serveis essencials per a tothom. En aquell context, persones provinents d’indrets com Andalusia, Extremadura, Aragó, entre altres zones, van aixecar barris on crear un futur per ells/es i les seves famílies. A base de lluita veïnal, es van anar aconseguint millores en serveis clau per totes les persones dels diferents barris de Barcelona i la seva àrea metropolitana. 

Torre Baró i El 47

L’any 1978, Torre Baró era un barri que quedava incomunicat a la muntanya i on el servei de bus era inexistent. De fet, tal com afirma Salvador Aguila, conductor i cobrador a finals dels anys 70 de Bus, “només hi havia un camí de terra per accedir al barri”. Per això, en Manolo Vital, conductor en aquella època de Transports de Barcelona, cansat de la negativa de les institucions per posar una línia que connectés el barri amb la ciutat, va decidir segrestar el bus de la línia 47 que conduïa, portant-lo fins a Torre Baró. “El Vital s’ha endut el bus articulat a Torre Baró i l’ha tingut tota la nit fora!” recorda escoltar aquell precís dia l’Antonio Noguera, conductor i cobrador de Bus durant 45 anys. La seva acció de dissidència pacífica i lluita veïnal va ser clau per ajudar a millorar la vida dels seus veïns i veïnes. En Paco Bernal, jubilat de TMB i també antic conductor de Bus, recorda aquells temps on barris de la ciutat patien falta de recursos públics: “hi havia molts barris de classe obrera on quedaven moltes millores per construir i serveis per aconseguir, entre ells el de la mobilitat.” A més, Bernal destaca la valentia del seu company per millorar la vida de la gent de Torre Baró: “el que està clar és que en el barri hi havia una necessitat i va haver-hi una persona valenta que va buscar la forma de solucionar-la i d’ajudar el seu veïnat, i ho va aconseguir. Va ser molt important que, malgrat la por que pogués haver-hi, demostrés que l’autobús podia arribar allà dalt.”

En Manolo Vital

Sota l’aparença d’una persona rude, amb camisa mig oberta, imponent bigoti i penjolls de gla, s’amagava un lluitador incansable per la justícia social i la lluita veïnal. Noguera destaca que Vital era un bon company, “als matins preníem el cafè junts i a sobre treballava sempre per portar el servei a zones que considerava necessàries”. Manolo Vital era una persona propera segons ens expliquen els seus coetanis, i sobretot, “tenia les idees molt clares per ajudar el seu veïnat”. Salvador Aguila, que coincidia amb Vital durant el servei, explica que tenia un “do de gents, reivindicatiu i que era una persona de tracte fàcil”, a més també destaca que “a la cotxera, parlàvem al final dels serveis, i era una persona que tothom escoltava”. 

Treballar a Transports de Barcelona als anys 70

La societat ha canviat molt des de llavors fins ara i el transport públic de la ciutat també ha avançat de la mà de les persones. Per Paco Bernal, treballar en aquells temps com a conductor era tot un repte: “les feines eren les mateixes, el que canviava era les formes de fer-les. Per exemple, els autobusos tenien moltes menys ajudes a la conducció que ara, però era el que hi havia, t’hi anaves adaptant.” Tot i això, el que més destaquen tots tres extreballadors és el tracte amb els usuaris i usuàries. “Normalment, quan estaves molt temps fent un servei, tenies ja la teva clientela i, de fet, a mi em trucaven fins i tot per telèfon per saber com estava. Es forjaven amistats i, al final, tot era com una petita família perquè sempre pujaven al bus les mateixes persones” afirma Antonio Noguera sobre la seva experiència durant aquells anys. En la mateixa línia, Salvador Aguila, remarca que “el tracte que hi havia abans amb la gent era molt més proper. M’ho passava molt bé com a cobrador i tinc molt bon record de treballar a l’empresa en aquella època.”

TMB com a motor vertebrador de la ciutat

L’arribada de la línia de Bus a Torre Baró després d’anys de lluita veïnal va significar un avenç important pel barri, que va començar a veure que es feia realitat la idea de connectar-se amb la resta de la ciutat. Durant els anys posteriors va anar augmentant el servei també per altres indrets de la ciutat amb l’objectiu de garantir el dret a la mobilitat de tots els i les ciutadanes. Per Salvador Aguila aquest fet s’ha reafirmat amb el pas dels anys: “Ara no és com abans, TMB està molt a sobre d’arribar a tots els llocs i s’ha compromès molt últimament per arribar a tots els llocs possibles de la ciutat”.

Antonio Noguera, Paco Bernal i Salvador Aguila han contribuït durant molts anys al creixement i funcionament de TMB. Paco Bernal ha definit el seu pas per la casa com “un motiu d’orgull”, i Noguera considera TMB “una molt bona empresa on m’he sentit sempre molt estimat pels meus companys i companyes.” Finalment, Salvador Aguila ha volgut destacar TMB com “la millor empresa del món. He passat molts anys i com tots he passat moments bons i dolents, però com aquesta empresa no n’hi ha un altre. Per mi és la millor no de Catalunya, sinó del món.”

Gràcies a tots tres per acompanyar-nos a recordar i rememorar temps passats a la companyia i, sobretot, per tots els anys de servei a TMB!