GenTMB

Òscar Olivenza Garcia és conductor de bus del Centre Operatiu de Negoci de Zona Franca i va entrar a TMB al mes de maig del 2019. El dissabte 15 de maig guanyava, amb el seu equip, els Lidertel Badalona Dracs, la XXVII edició de la Spanish Bowl davant de l'equip madrileny de Las Rozas Black Demons.

Moltes felicitats, la cinquena lliga seguida d'un total d'onze. Èxit total, no? T'ho esperaves?

Moltes gràcies per la felicitació! Doncs sí, un èxit total, ja que som l'únic equip en la història del futbol americà nacional que ha aconseguit cinc lligues de manera consecutiva.

Esperar-m’ho? Aquest any ha sigut molt dur, la pandèmia ens ha fet adoptar uns protocols molt estrictes i hem tingut contratemps molt adversos dins de l'equip, alhora que els altres equips ens volien prendre aquest regnat als Dracs, així que guanyar aquest any era molt difícil, però ho hem tornat a fer! Gràcies als entrenadors, directiva, staff, físios i metges, que han contribuït a aconseguir aquesta tasca, i això fa que aquesta lliga sigui molt especial i de les més celebrades. 

I ara ja us esteu preparant per a la Copa d'Espanya, que es juga aquest mes de juny. Com veus els equips rivals? Creus que guanyareu?

Sí, ara ja estem dins de la preparació de la Copa d'Espanya i estem a les semifinals directament per rànquing, però guanyar-la serà molt difícil. Normalment, aquesta competició es juga al mes de novembre abans de la lliga, per això ara tenim més de 12 baixes en jugadors titulars, perquè tenen compromisos amb equips europeus i això farà que el nostre nivell baixi, mentre que la resta d'equips mantenen el seu equip intacte, però igualment farem tot el possible per guanyar-la.

Jugues en l’equip pioner del futbol americà a Espanya, guanyador d’onze lligues i 5 Copes d’Espanya. Com s'arriba a ser jugador dels Lidertel Badalona Dracs?

És un orgull poder dir que jugo als Lidertel Badalona Dracs, que és el millor club d’Espanya i dins del top 20 d'Europa. S'hi arriba amb treball, constància i disciplina. En el meu cas, passant per totes les categories del club, aprenent des de molt petit i adquirint els valors de ser un Drac.  

I des de quan jugues professionalment amb els Lidertel Badalona Dracs?

Vaig començar amb 14 anys als Dracs. Tot i que és un esport semiprofessional, és minoritari a Espanya i els recursos econòmics de què disposem són deficients. Al primer equip dels Dracs porto des dels 17 anys, així que en la màxima categoria uns 12 anys en total. 

Com i quan vas començar a aficionar-t'hi?

Amb 14 anys tenia un cos no apte per a futbol, era grassonet. Un company de l'escola em va dir d’anar a fer una prova als Dracs de futbol americà i en veure la inclusió que feien a tots els nois i noies, que no importava el físic, si eres alt, prim, gras, baix, sinó que tots érem importants i tots teníem un espai per poder ser jugadors, els valors que em van transmetre, respecte, disciplina, treball en equip... em van enamorar i va començar a ser part de la meva vida tant esportiva com personal. 

Què significa per tu aquest esport?

Ho és tot. Realment soc la persona que soc gracies a l'esport i al futbol americà. Els meus valors com a persona, la manera de veure la vida com un repte, la constància i el sacrifici han fet de mi, una millor persona, per tant, el futbol americà està molt lligat a la meva persona i a la meva manera de viure. 

Professional de la conducció i professional del futbol. Com es combinen aquestes dues professions?

És difícil, ha, ha, ha. 

Gràcies al grup humà que forma TMB, a Raül Cano i a totes les persones que m'han ajudat perquè pogués compaginar-ho. Ells han fet que fos molt més fàcil a l'hora de poder-me entrenar, anar al gimnàs, poder viatjar amb l'equip i no perdre entrenaments o partits. Sense aquest ajut, segurament no podria continuar jugant i no hagués aconseguit tot això sense TMB, així que, en part, sou responsables del meu èxit, també. 

Quants dies a la setmana t'entrenes?

Fem tres entrenaments setmanals de camp, però en setmanes de partit podem fer un quart entrenament, teòric o de vídeo, així que, depenent de la setmana, fins a 4 entrenaments. 

Tu ets atac, defensa, quarterback?

Jo jugo en atac, soc center, una posició de la línia d'atac, tinc la pilota i faig la passada inicial al quarterback. No és una posició gaire visible en anotacions i espectacle, ja que la meva funció és protegir el quarterback perquè no rebi pressió i obrir espais per tal que el meu corredor pugui avançar iardes i no el plaquin. És una posició que dins de l’equip té importància, però poc visible per a l'espectador. 

Per cert,  l’equip teniu algun ritual abans dels partits? I tu, en tens algun?

Tenim una sortida al camp en què sempre utilitzem la mateixa cançó, que ens fa d'unió amb l'afició i sempre fem la mateixa sortida. Personalment intento menjar sempre el mateix abans dels partits i utilitzar la mateixa samarreta interior tota la temporada. 

Quin és el teu somni en aquest esport?

Bé, el somni de tots és arribar a la NFL, però és com el somni impossible, ja que estem a anys llum del nivell americà. Però puc dir que, amb els Dracs, aquelles coses que somiava quan era més petit, que era jugar una final europea amb el meu equip i ser campió nacional, el 2014 ho vam fer, i tot i no guanyar la final europea, va ser increïble poder jugar al màxim nivell europeu i aconseguir la lliga aquell any després de 10 temporades sense fer-ho. 

Als Dracs tenim la sort de dir que som l'únic equip que ha arribat a 2 finals europees i ara treballem per tal que un any puguem ser campions d'Europa.

Què fa més por, el trànsit de Barcelona al volant d'un autobús o un defensa de l'equip rival de 2 metres i 140 quilos?

La pregunta més difícil... Totes dues són situacions que experimento cada dia i totes tenen la seva responsabilitat, ja que el trànsit de Barcelona pot arribar a ser estressant, però has de vetllar per les persones que portes dins del bus i intentar fer una conducció bona, suau i confortable per a l'usuari. En canvi, per enfrontar-se a un jugador d'aquestes característiques has de mantenir la concentració i tota la aportació física per aturar-lo i que el teu quarterback no pateixi. 

Totes dues situacions són complicades i, encara que no siguin del mateix àmbit, s'assemblen, ja que has de mantenir la concentració i donar el millor de tu per al benefici col·lectiu. 

Per acabar, fins quan et veus jugant com a professional?

És un esport que castiga molt físicament i t'exigeix molt, així que seria fins que el cos aguanti, perquè de ganes, encara en tinc, de continuar!

Sort i que guanyeu la Copa d’Espanya.