Víctor Oriol Aguilar, ambaixador TMB
Esport, risc i informàtica, un còctel anomenat Víctor. Va apostar per TMB ara fa dos anys, sense conèixer gaire la casa, i ara s’enorgulleix de la feina que hi fa. Defineix els seus companys com la seva família.
Qui és el Víctor?
Doncs un amant de l’esport a qui li agrada compartir el seu temps lliure amb els seus amics. La feina és una altra part molt important de la meva vida, ja que, des del meu lloc, puc aportar valor, fet que m’implica una gran responsabilitat. Ah, i tinc 30 anys.
Quins esports practiques?
Bastants, en els últims deu anys he fet diversos esports d’aventura, com l’escalada, l’alpinisme i el muntanyisme. Ara, per una petita lesió que em vaig fer a la mà, m’he obert camí en les arts marcials amb el karate, i en bicicleta de muntanya, però en una versió dura, ja que m’agrada fer baixades buscant dificultat i millorant la tècnica. En definitiva, difícilment em veuràs fent una marató, però sí una cursa curta i difícil.
Professionalment, què fa en Víctor?
Bé, com has pogut veure, aquí som informàtics, tot i que no ens dediquem a reparar PCs, que és el que a tothom li ve al cap. Els meus companys i jo ens dediquem a buscar solucions a problemes concrets a partir de l’arquitectura de sistemes, o sigui, unint sistemes perquè funcionin de la millor manera possible.
Posa’ns-en un exemple.
Ara mateix estem treballant per crear un sistema per rebre en temps real dades de tota la flota d’autobusos que hi ha al carrer, i que aquestes dades arribin als sistemes d’informació de la companyia. Són moltes dades i tractar-les adequadament ens permet millorar el servei.
Vas estudiar un mòdul professional d’informàtica i després vas fer el grau, la teva vocació per la informàtica és clara.
Sí, però realment no ho vaig decidir fins a segon de batxillerat. Sempre he estat més de ciències i mates, i és clar, la informàtica té moltes matemàtiques!
I com ho porta, una persona tan activa com tu, això de dedicar-se a una feina sedentària?
La veritat és que encara que no ho sembli, la meva feina també comporta moure’s i estar actiu. Ara mateix, quan has arribat, ens has trobat fent una reunió d’equip, que avui era al davant de la pissarra, però que podria haver estat en diversos formats. I és clar, quan acabo surto a fer una mica d’esport. Em carrega les piles! De fet, quan vaig estar lesionat i no podia fer gens d’esport em posava una mica nerviós, ja que no podia cremar aquesta energia.
Abans de treballar a TMB, vas estar en una gran empresa d’informàtica internacional. Què és el que et va portar a fer aquest canvi?
Hi vaig entrar com a becari, després vaig passar a ser un treballador extern i, finalment, em van internalitzar i contractar directament. No em puc queixar de com em van tractar, però per un motiu o un altre, quan vaig acabar la carrera no vaig rebre el reconeixement que esperava; això va fer que mirés què hi havia fora. Barcelona és una ciutat molt gran i en creixement pel que fa a les empreses d’IT, així que vaig tenir unes quantes propostes, però la de TMB és la que més em va convèncer, i ja veus, aquí em teniu!
I què tenia de diferent la proposta de TMB?
Sincerament, t’he de dir que quan vaig veure la proposta de TMB desconeixia força la part tecnològica de l’empresa, però en veure el perfil que buscaven vaig pensar que al darrere podia trobar bons projectes i fer coses molt xules. Un cop dins t’adones que aquí es treballa amb tecnologia molt puntera que conviu amb altres sistemes més antics.
Què és el que et reté a TMB?
A TMB hi he trobat un equip molt bo, amb el qual em trobo molt a gust i, més enllà de la feina, podria dir que els meus companys formen part de la meva vida. Fem barbacoes junts i tot! Som com una família i, per mi, aquests vincles són molt importants.