GenTMB

El Guillem Bright Magalona, que va entrar a TMB el 19 de juliol de l'any 2010, és el Responsable del Manteniment Extern dels Sistemes de Telecomunicacions de Bus al Centre Operatiu de Negoci de Ponent i lletrista, guitarra i veu del grup de música de rock alternatiu Speaker Cabinets.  

Fa tres mesos va sortir al mercat el primer LP del grup, “Requiem for Atlas City” i l'1 de desembre van fer la presentació en societat del disc a la Sala Sidecar de Barcelona. 

—Com va anar el concert de presentació del primer LP?

—Doncs la veritat és que va ser tot un èxit, vam aconseguir abarrotar la sala Sidecar amb prop de 120 persones... Després del concert la gent estava encantada, i amb ganes que els signéssim els discos que acabaven de comprar. Així que genial!  

—I la venda del disc, com està anant?

—Ja fa anys que la indústria discogràfica tal com la coneixíem va morir. La gent ja no compra discos, sinó que se'ls baixa, o bé els escolta a través de les plataformes digitals. La venda de discos ha deixat de ser un ingrés significant per a qualsevol banda petita/mitjana, i nosaltres no en som l'excepció. Tot i així, entre els discos que hem venut als amics i familiars i els que ens han comprat aquells seguidors més melòmans, hem aconseguit recuperar part de la inversió feta pel disc. Esperem recuperar-la del tot conforme anem fent concerts. 

—“Requiem for Atlas City”, títol de l'LP que canta a una ciutat que és un bany de sang. He llegit l'"Atlas City Journal" i m'he quedat enfonsada. La ciutat és un caos amb morts i ferits. Què ha passat per arribar a aquest punt? 

—Els problemes que van acabar per ensorrar Atlas City els coneixem bé: desigualtats socials, conflictes arran d'interessos particulars, violència entre col·lectius d'estrats diversos. Finalment la bombolla va esclatar, i ja no hi va haver marxa enrere. 

—On és aquesta ciutat?

—En aquests moments, encara que la busquéssiu, només en trobaríeu ruïnes.  

—Tu ets els lletrista de la banda i totes les cançons de l'LP són en anglès. Queden millor en anglès que en català o en castellà?

—Aquesta és una pregunta recurrent a les entrevistes que ens fan amb Speaker Cabinets... La veritat és que prefereixo escriure en castellà, que és la llengua amb què m'expresso millor. La qüestió és que la música que fem amb Speaker es mou per unes sonoritats d'influència clarament anglosaxona i, en certa manera, el cos ens demana lletres en anglès. Les mateixes cançons en castellà o català ens sonarien “molt estranyes”, no sé si m’explico. Un símil seria l'òpera, encara que podríem escriure òpera en català o castellà, hi ha un element estilístic i cultural que ens fa esperar lletres en italià o alemany. De totes maneres, quan componc cançons “per a mi”, solc escriure en castellà, m'hi trobo més còmode.

"M’interessa el concepte psicodèlic, encara que també em trobo còmode dins del pop o altres estils més moderns, fins i tot amb elements electrònics” 

—D'on surt la inspiració per a les lletres i la música de les teves cançons?

—La inspiració musical va molt lligada a l'univers sonor que cadascú es construeix a través de les seves influències. Tots aquells músics que escoltem ens ajuden a definir-nos com a compositors i ens aporten idees amb les quals elaborar el nostre discurs. El mateix succeeix amb les lletres, encara que, en aquest cas, crec que pesen més les experiències vitals de cadascú. En el meu cas, més que amb les muses, la inspiració està relacionada amb la capacitat de plasmar les experiències —sonores, vitals o artístiques— d'una forma personal i sincera, a través dels recursos artístics/tècnics de què disposo. Encara que normalment no ho aconsegueixo a la primera!  

En el cas concret de Speaker Cabinets les composicions són grupals, així que existeixen infinitat de sinergies que fan que tot el procés creatiu sigui molt més imprevisible que quan treballo sol.  

—De què parlen les teves cançons?

—Per a les lletres de Speaker Cabinets em vaig recolzar en la història d'Atlas City, per disposar d'un fil conductor que m'ajudés a trobar contingut —el fet d'escriure en anglès, fa que necessiti més recursos dels habituals—. Independentment d'això, a les meves lletres sempre hi apareixen qüestions quotidianes, socials, amoroses, etc.., encara que de tant en tant m'agrada explorar temàtiques més abstractes on puc explotar al màxim la meva creativitat.  

—Des de quan estàs en el món de la música?

—El meu pare era músic, compositor, pianista i cantant, i ma germana també tocava el piano, així que ho vaig mamar de ben petit. Però no va ser fins que vaig fer 15 o 16 anys que vaig agafar la primera guitarra, arran de veure un concert de Jimi Hendrix, concretament la mítica actuació a Woodstock 69. Vaig quedar completament impactat, i des d'aquell moment vaig decidir que volia tocar la guitarra elèctrica per sobre de tot.  

Després de dedicar-m'hi de forma autodidacta uns anys, vaig començar a estudiar al Taller de Músics, on bàsicament treballo el llenguatge del jazz, encara que intento aplicar aquests coneixements a tots els altres estils.

—I també toques jazz. Tens alguna composició teva en jazz?

—La realitat és que el jazz és un llenguatge molt ampli i específic, i requereix moltes hores de treball arribar a dominar-lo. En el meu cas, puc dedicar-hi només una part del meu temps lliure, ja que prioritzo altres estils amb els quals m'identifico més. Així doncs, em considero un guitarrista completament amateur dins del jazz. De tota manera, a poc a poc vaig progressant, i confio poder arribar a dominar en certa mesura l'estil i disposar d'un repertori d'estàndards prou interessant. Respecte a les composicions, he fet alguna coseta al Taller de Músics, però res professional. 

—A part de la guitarra toques algun altre instrument?

—També canto. Encara que vaig començar “d'aquella manera”, des de fa un temps m'ho he anat prenent més seriosament, en part perquè Speaker Cabinets m'exigia millorar el meu registre. D'altra banda, m'agrada fer gravacions de temes meus a casa, i de tant en tant em toca agafar un teclat o un baix, encara que justejo bastant. 

—He llegit a la vostra web que us definiu com una banda que integra influències tan dispars como el rock psicodèlic o l'electrònica. Com et definiries tu? Quin és el teu estil de música?

—Es difícil de dir, suposo que tinc una base de guitarra blues/rock/funk hendrixiana força marcada, encara que també em moc per altres estils. M'agrada intentar fer coses noves, ja sigui mitjançant una melodia, un arranjament, o bé fent servir un efecte inversemblant. M'interessa el concepte psicodèlic, encara que també em trobo còmode dins del pop o altres estils més moderns, fins i tot amb elements electrònics. La veritat és que estic força obert a tocar qualsevol cosa. Segons el moment, tot em pot semblar interessant. 

—I les teves influències musicals?

—Tinc influències de diverses èpoques i estils: mitjans dels 60s i principis dels 70 —Beatles, Bowie, Velvet Uderground, Pink Floyd, Led Zepellin etc.—, mitjans dels 70 i 80 —Queen, Joy Division, The Smiths, New Order etc.—, 90 i 2000 —Radiohead, The Chemical Brothers etc.—. Com a guitarristes, primer Hendrix, i després Frank Zappa són els que més m'han marcat, encara que podria citar-ne un munt, sobretot de blues com Clapton o “els tres Kings”, Albert, BB i Freddie. També m'han influït músics de jazz com Coltrane, Davis o Montgomery; de funk/soul, Stevie Wonder, James Brown, així com certs compositors clàssics/romàtics. A nivell nacional m'ha marcat sobretot Extremoduro, encara que també he escoltat força música d'arrels flamenques. 

—A quina sala de Barcelona t'agradaria actuar?

—La veritat és que amb Speaker Cabinets ja hem tocat en bona part de les sales de l'escena barcelonina. Posats a somiar, tocar al Sant Jordi significaria que la cosa va molt bé, encara que no hi ha res comparable al Palau de la Música (encara que no seria el lloc més adequat per tocar amb Speaker Cabinets).

—Quin seria el teu cartell ideal per a un concert? Amb quins tres grups t'agradaria que figurés la teva banda?

—Un cartell que crec que funcionaria molt bé seria obrir amb MGMT, seguir amb Speaker Cabinets, de plat fort Radiohead i, per tancar amb festa, Moderat. 

—Què esperes d'aquest primer disc?

—Espero que ens ajudi a accedir a certs festivals. Tot i que és molt difícil, ens encantaria tenir certa continuïtat dins de l'escena independent. 

—Quins festivals?

—Ara mateix ens conformaríem amb poder tocar en festivals petits o mitjans, però més endavant ens encantaria poder formar part del cartell d'algun dels “grans”, com poden ser el FIB, el BBK o Primavera Sound.

“Hauríem de començar a pensar temes per a un futur segon disc”  

—Les cançons de l'LP són atractives i molt ballables, cosa que es contradiu amb el títol. Està fet expressament?

—Encara que sempre hi ha un puntet de reflexió estilística en tot el procés, les composicions han sorgit de forma bastant orgànica. En certa manera, aquest tipus de música és el punt de comunió que hem trobat tots tres per encaixar les nostres influències, que són molt diverses i en alguns casos incompatibles. De tota manera, a part de la música ballable, crec que també tenim un registre una mica més calmat i detallista que encara hem d'explotar més.

—Com es compagina la vida personal, familiar, social i laboral amb els assajos, concerts, etc.?

—Tinc la sort de fer horari de matins de dilluns a divendres, així que tinc les tardes/nits lliures, a més dels caps de setmana. Amb això i una mica de planificació a l'hora d'agafar les vacances... es poden fer meravelles!

—El grup està format per Adrià Muixí, bateria, seqüenciadors i cors; Nacho Yoldi, baix i veu, i tu, lletrista, guitarra i veu. Per què no ens expliques com neix el grup, des de quan esteu junts, ...

—Amb el Nacho ens vam conèixer cap allà el 2005 dins d'un grup que va trigar poc a dissoldre's. Més tard vam decidir formar una nova banda on, a més de tocar, poguéssim cantar i compondre. El 2007 vam tenir la sort de conèixer l'Adrià, amb qui vam formar Powered Speaker Cabinets, l’embrió del que ara és Speaker Cabinets. 

—Com sorgeix el nom de Speaker Cabinets?

—El Nacho va agafar el nom de l'etiqueta d'un ampli que deia “Powered Speaker Cabinets” quan començàvem, ja que havíem d'enviar unes cançons a un concurs aquella mateixa tarda i no sabíem quin nom posar-nos. Ens va semblar que encaixava amb la música que fèiem, i amb el temps vam decidir quedar-nos només amb Speaker Cabinets.

—He vist que signes com  Guillem Bright “Me-too”. Per què, quin significat té?

—Quan vaig néixer, el meu pare em posar el sobrenom de “Me-too”, en al·lusió que em deia com ell (Güilly Bright). La majoria dels meus amics i familiars em coneixen amb aquest nom, així que no tinc més remei que signar amb el “pack complet”, ha, ha.

—Quins plans de futur té Speaker Cabinets?

—Tot just acabem de fitxar per una discogràfica independent (Ventilador Music), així que estem amb moltes ganes de començar a fer “bolos” i, amb una mica de sort, entrar en algun festival. També hauríem de començar a pensar temes per a un futur segon disc.

“Els nostres concerts són una festa, i musicalment sempre procurem deixar el llistó ben alt”

—Com és un directe vostre, la vostra posada en escena?

—Crec que és el nostre punt fort. Pel que ens comenta el públic, els nostres concerts són una festa, i musicalment sempre procurem deixar el llistó ben alt. Però, el millor serà que vingueu a comprovar-ho vosaltres mateixos!

—Per quan el proper concert?

—Estem pendents de fer un petit calendari amb la discogràfica a veure cap a on anem. De moment, tenim programada una actuació a BTV al programa "Feeel".

Informació de Speaker Cabinet:

• Pàgina web del grup: http://speakercabinetsband.com/
• Videoclip: http://youtu.be/1fwpnx_iYlc
• Cançons de LP: https://soundcloud.com/speakercabinets/