GenTMB

Jordi Centeno Bono és analista programador sènior des de l'abril del 2006, any en què va entrar a formar part de la plantilla de TMB. Treballa a la unitat organitzativa de serveis comuns de gestió de l'Àrea de Tecnologia. El Jordi fa 16 temporades que arbitra partits de futbol sala i fa una setmana que ha estat nomenat àrbitre de Primera Divisió.

─Moltes felicitats. Àrbitre de Primera Divisió, un somni fet realitat?

─La veritat és que sí, quan em vaig iniciar en aquest món mai m'hauria imaginat que arribaria aquest moment. Em considero un privilegiat, actualment només hi ha 41 àrbitres a nivell nacional en aquesta categoria, i considero que per a tothom que realitza una activitat o esport que l'apassiona és una satisfacció enorme poder realitzar-ho a la màxima categoria. 

─Ara tindràs més pressió. Això et motiva més?

─Doncs sí, és la màxima categoria. La lliga nacional de futbol sala és reconeguda com la millor lliga del món; per tant us podeu fer una idea del nivell de responsabilitat i exigència que recau en la nostra tasca. A més, també hi ha retransmissió televisiva d'alguns partits de cada jornada de lliga. Però tots aquests factors no han de ser perjudicials per a la nostra tasca, sinó aspectes que ens ajudin tant en la nostra motivació com en la concentració.

"M’encantaria poder viure la competició de la Copa d'Espanya, els play-off pel títol, fins i tot arribar a ser internacional"

─Quina és la propera meta?

─El proper pas és superar satisfactòriament les proves físiques la primera setmana d'agost. A partir d'aquell moment és quan tinc l'apte per debutar en la categoria. La propera meta és continuar preparant-se, tant físicament com tècnicament i psicològicament, per estar al nivell de la competició i gaudir de tot allò que representa. 

Si et digués que no tinc cap meta més a nivell arbitral, no estaria sent sincer. La veritat és que m'encantaria poder viure la competició de la Copa d'Espanya, els play-off pel títol, fins i tot arribar a ser internacional, però ara és el moment de buscar l'excel·lència en cada partit de la competició i tot allò que vingui després no deixarà de ser resultat de la feina ben feta.

─Per què àrbitre?

─Havia jugat molt a futbol sala, tant en la infància com en l'època d'adolescent, i no em preguntis per què, però sempre m'havia cridat l'atenció iniciar-me com a àrbitre. L'horari d'institut coincidia amb l'horari del curset per ser àrbitre, així que fins al primer any d'universitat no em vaig poder apuntar.

─Com vas començar i quina ha estat la teva trajectòria en el món de l'arbitratge al llarg d'aquests anys?

─Vaig començar amb 18 anys a nivell escolar, i en veure que m'agradava vaig decidir federar-me. Aquí va ser quan el nivell d'exigència i preparació s'anava incrementant a mesura que anava pujant de categoria. A l'edat de 23 anys vaig assolir la categoria de Segona B Nacional, i després de 8 temporades en aquesta categoria vaig pujar a Segona Divisió Nacional, categoria en què he estat durant les últimes 4 temporades.

─Què t’aporta, per portar-hi tants anys?

─El futbol sala és un esport que m'encanta!! La rapidesa del joc, l'habilitat necessària per jugar-hi, etc. L'arbitratge m'aporta formar part d'aquest esport com un esportista més, que és el que som. La funció que tenim els àrbitres és privilegiada. Prenent com a base un reglament hem de prendre les decisions correctes en funció del que succeeix a la pista, en un escenari on hi ha dos equips que comparteixen el mateix objectiu, que és el de guanyar un partit, així que imagina't què pot aportar a nivell d'aprenentatge en la presa de decisions, seguretat, confiança, concentració, motivació, relació amb les persones, etc.  

"La preparació física és un aspecte molt important, ja que per prendre les millors decisions és important estar a prop de les jugades i ben posicionats"

─Quina preparació física heu de fer els àrbitres?

─La preparació física és un aspecte molt important, ja que per prendre les millors decisions cal estar a prop de les jugades i ben posicionats, i com menys fatigats estiguem, millors decisions realitzarem. Per poder verificar que els àrbitres estem en les condicions físiques òptimes hem de passar dos controls físics per temporada, un abans de l'inici de la temporada (agost) i l'altre a meitat de temporada (gener). Però no només és necessària una bona preparació física, sinó que també és fonamental tenir tant una bona preparació tècnica del reglament com psicològica.

─Sempre has estat amb la mateixa parella arbitral? Quina és la clau per portar junts tants anys?

─He tingut diferents parelles arbitrals durant la meva trajectòria. Un dels meus germans, que és 16 mesos més gran, també és àrbitre de futbol sala i ens vam iniciar en aquest món al mateix temps. Fa quatre temporades vam ascendir junts a la Segona Divisió Nacional, moment en què vam començar a arbitrar junts.

─Us ve de família, l’arbitratge?

─No, hem sigut els primers que ens hem iniciat en aquest món.

─Et graves els partits i els visiones després?

─El que fem és aconseguir a través dels equips les gravacions dels partits que hem realitzat. És una eina molt útil per veure com has actuat en un partit, per corregir o millorar diversos aspectes. Les gravacions també són de gran utilitat per analitzar o estudiar els equips i jugadors que hem d'arbitrar.

─Quant de futbol veus al llarg de la setmana?

─D'altres esports no en veig gaire, però cada vegada que televisen un partit de futbol sala, si tinc disponibilitat, la veritat és que no me'l perdo. I cada vegada que aconsegueixo la gravació d'un partit realitzat pel meu germà i jo el vaig mirant i analitzant a estones.

─Suposo que has de viatjar bastant per tot el territori espanyol. Com es gestiona això amb la feina i la família?

─Doncs, sincerament, és complicat. Sense la comprensió de la família i la il·lusió i passió per l'arbitratge, no seria possible, perquè tant l'exigència de la competició com la d'un mateix requereix compromís i dedicació. Cada setmana no arbitrem la nostra categoria, per tant no estem viatjant setmanalment, però en la majoria dels casos, quan arbitrem fora hi hem de passat també la nit, així que entre el viatge d'anada i el de tornada gairebé et passes el cap de setmana fora.

Fins ara a Segona Divisió Nacional la gran majoria de partits eren en cap de setmana, així que no hi havia gaire complicació per poder compaginar-ho amb la feina. Ara, en haver pujat de categoria, l'escenari canvia una mica, ja que molts partits es juguen en divendres i algunes de les jornades són entre setmana, així que hauríem de buscar una solució.

─Et queda temps per fer vida social?

─La veritat és que la major part del poc temps que em queda el dedico a la família. La vida social generalment la realitzo tant amb els companys d'arbitratge com amb la gent amb qui coincideixo al gimnàs.

─Com a analista programador i persona que està dins del món tecnològic, com s'explica que un esport com el futbol, que té trajectòria mundial, no s'hagi introduït cap tipus de tecnologia en els partits?

─En la part tecnològica, la FIFA ha realitzat diverses proves, com per exemple la incorporació d'un xip a la pilota, però crec que de moment no han trobat una solució totalment fiable. Per altra banda, sí que existeix el debat  d'incorporar, com en altres esports, la possibilitat de poder aturar el partit en un moment donat per comprovar si la decisió presa ha sigut la correcta, però això és un aspecte molt delicat, ja que en algunes jugades, fins i tot amb diverses repeticions de les imatges la decisió no es veu del tot clara. A més, aquest tipus de solucions penalitzen directament la fluïdesa del joc, ja que obliguen a haver d'aturar el joc temporalment. Així que entenc i crec que totes les incorporacions tecnològiques aniran apareixent lentament i per a casos molt concrets.

─El àrbitres esportius sou un col·lectiu poc donat a parlar amb la premsa, a fer declaracions, per què? 

─La veritat és que mai després d’un partit ha vingut la premsa per demanar una declaració, he, he, he. Bromes a banda, és important destacar que els protagonistes dels esports són els components dels equips i no els àrbitres. Per tant és important també que a nivell de premsa es mantingui aquesta prioritat. El paper de l'àrbitre sovint és motiu de conflicte pel diferent punt de vista que pot haver-hi d'un equip en determinades decisions. Crec que és important no donar peu que existeixi més debat en aquest aspecte; es prenen moltíssimes decisions durant un partit, i si algun jugador o tècnic ens sol·licita explicacions d'alguna de les jugades, per exemple, en finalitzar el partit li explicarem amb honestedat la nostra decisió. És important també tenir en compte que durant el partit els jugadors tenen les pulsacions altíssimes, així que és molt probable que qualsevol explicació en aquest moment no tingui l'efecte desitjat.

"Som els primers que volem que un partit tingui un gran espectacle i que la nostra feina hagi sigut totalment indiferent per als dos equips"

─Teniu un ADN diferent a la resta?

─La veritat és que som persones molt normals, i com als jugadors o tècnics ens apassiona l'esport i la nostra funció. Som els primers que volem que un partit tingui un gran espectacle i que la nostra feina hagi sigut totalment indiferent per als dos equips.

Considero que el requisit primordial, tant en el món del arbitratge com en qualsevol aspecte de la vida, és que t'apassioni i tinguis ganes d'aprendre i millorar constantment, perquè amb il·lusió i sacrifici és com es gaudeix en el procés i s’aconsegueixen molt èxits.

─Segur que després de tants anys arbitrant deus tenir moltes anècdotes. Per què no ens n'expliques alguna? 

─El meu pare venia a algun partit, i, és clar, ell no era ni d'un equip ni de l'altre, ell anava a veure l'àrbitre, i m'explicava que ell estava a la grada i cada cop que jo xiulava una falta o qualsevol altra acció del joc que la gent protestava, doncs ell aplaudia i animava l'actuació del àrbitre, és clar. Ell m'ho explicava en finalitzar el partit i em deia que el miraven malament...

─I algun moment difícil?

─Actualment ha canviat força, però fa molts anys em va passar que arbitrava un partit, i per les diverses amenaces d'un dels equips vaig haver de suspendre el partit, dirigir-me al vestuari i tancar-me amb clau fins a la arribada de la policia... 

─Tens bon rotllo amb els futbolistes?

─La veritat és que en general sí, a mesura que vas coincidint amb ells en els partits, et van coneixent i viceversa. Tots formem part d'aquest esport, i generalment són conscients que volem ser justos i buscar l'excel·lència en les nostres decisions.

─I amb l’afició?

─Amb l'afició no tenim contacte directe, ells són a la grada i nosaltres a la pista i tampoc poden accedir a la zona on tenim el nostre vestuari. El que sí que et puc dir és que es nota moltíssim la presència ambiental per part d'ells.

─Un consell per a tots aquells que vulguin entrar en el món de l'arbitratge.

─Aquell a qui li agradi o tingui curiositat per conèixer aquest món, que no s'ho pensi i agafi aquest tren. És una oportunitat per gaudir i evolucionar, tant a nivell personal com professional.