GenTMB

Miguel Saperas Trinidad és conductor d'autobús del CON d'Horta des de l'abril del 1992, any en què va entrar a TMB i és, des de fa dos anys, el president de l'ONG Conductors Solidaris de Catalunya, CSC. 

CSC va ser creada l'any 2000 per un grup de treballadors d'Autobusos de Barcelona, conductors i mecànics la majoria, com una organització no governamental i sense ànim de lucre amb la missió de fer el transport d'ajuda humanitària a zones en situació de crisi humanitària o extrema pobresa. El seu objectiu principal és oferir tota la planificació logística, transport i distribució del material i vehicles, ambulàncies, camions, autobusos i 4x4, amb la voluntat de contribuir al desenvolupament personal i social allí on se'ls demana, col•laborant amb entitats, associacions o oenagés compromeses amb els més desfavorits. En aquests 16 anys l'ONG ha anat creixent i actualment compta amb un equip humà de més de 200 voluntaris, la majoria treballadors de TMB. 

─Fa setze anys un grup de companys de l'empresa d'autobusos vau crear i fundar Conductors Solidaris de Catalunya. Què queda d'aquells primers projectes?
─Han canviat molt les coses, abans no teníem experiència, però teníem les ganes i l'empenta necessària per superar qualsevol problema i entregar l'ajut el seu destí. Bàsicament queden la solidaritat, l'experiència i les ganes de continuar ajudant.

─S'ha quedat algun projecte pel camí?
─N'han quedat alguns que ens hauria agradat fer-los, però la falta de recursos econòmics, humans i materials, afegida a les dificultats de la situació política d'alguns dels països, ens va portar a desestimar-los.

─Quins són els principals objectius de Conductors Solidaris de Catalunya?
─Sense cap dubte el nostre objectiu principal és l'ajuda humanitària. L'ajut a totes les persones necessitades que puguem.

"Sense cap dubte el nostre objectiu principal és l'ajuda humanitària"

─És coneguda la vostra feina a l’Àfrica, sobretot al Senegal, i les vostres caravanes solidàries pel continent africà, però des de fa uns anys heu començat a treballar més directament a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana col•laborant amb associacions i ONGs que estan treballant amb els més pobres i necessitats. Quin paper esteu desenvolupant?
─Per desgràcia, la crisi ha colpejat molt durament les nostres ciutats. Gent que fa quatre anys tenia feina, habitatge i una vida digna, en no res s'ha trobat al carrer. La situació a les nostres ciutats no millora, empitjora per moments, només hem de fer una ullada al nostre entorn més proper per veure aquesta realitat de necessitat i pobresa.
A CSC fa molt de temps que estem treballant amb altres associacions per donar menjar a gent sense sostre, fer recaptes d'aliments, donacions de roba, mantes, sacs de dormir i donacions de material escolar per a les escoles amb alumnes en risc d'exclusió social.

─Explica'ns algun dels projectes que esteu portant a terme a la ciutat de Barcelona i amb quines ONGs i associacions col•laboreu.
─Col•laborem amb diverses associacions, però vull destacar molt especialment la col•laboració que estem fem amb l'ONG Casa Solidària, una associació que diàriament prepara 200 sopars calents per a persones sense sostre, persones que dormen als caixers automàtics, als bancs del carrer o als bancs dels parcs. Aquest és l'únic àpat calent que fan al dia. La nostra col•laboració consisteix a fer donacions dels recaptes d'aliments, de roba d'abric, mantes, sacs de dormir, tendes de campanya, etc. que fem.
Aprofito per dir que si algú està interessat a col•laborar-hi, els trobarà cada dia a partir de les 20.30 hores del vespre a l'estació del Nord, que és on donen el sopar. Es necessiten mans i col·laboradors.

"És decebedora i vergonyosa la manera com els dirigents europeus estan gestionant un problema humanitari"

─Què opines sobre la situació dels refugiats sirians i quin programa teniu previst per quan comencin a arribar a la ciutat?
─Cinc anys de crisi humanitària, 11,5 milions de persones que fugen dels seus països, de les quals més de quatre milions fugen de la guerra de Síria. La gran majoria malviuen en camps de refugiats en països com Jordània o el Líban, i més d'un milió fugen cap a Europa en busca d'un lloc on viure en pau. I què es troben? Les fronteres tancades, rebuig per part dels governs europeus, els dirigents discutint quants en poden acollir per país per donar-los asil, i mentrestant veiem cada dia a les notícies com la gent s'està ofegant al mar, milers de persones caminant per camins enfangats, gelats, morts de fred i esgotats, molts abocats a les màfies, i tot això per ser rebuts en països com Hongria o Bulgària amb gasos pel fet de ser musulmans. És decebedora i vergonyosa la manera com els dirigents europeus estan gestionant un problema humanitari per al qual prenen decisions que vulneren els drets humans i la condició de refugiat. L'única solidaritat que reben és la de la societat civil i les ONGs que s’organitzen per cobrir el que haurien de fer els governs. No sabem quants refugiats acollirà Espanya, el ministre Margallo no ha concretat res sobre aquest tema. Tan de bo puguem acollir el major número possible de refugiats i garantir-ne les seves necessitats però, no hem d’oblidar, que a la nostra ciutat s'està detectant que hi ha nens que passen gana i que l'únic àpat que fan és el de l’escola. Cada vegada són més les associacions que ajuden més persones donant aliments i productes de primera necessitat.

Aquí, a la nostra ciutat, al nostre voltant tenim els refugiats de l’oblit: no és necessari mirar a l’horitzó per trobar-los i trobar la pobresa, perquè estan davant nostre i és molta la necessitat que hi ha. Nosaltres buscarem la millor forma de proporcionar assistència vital de productes que estiguin en la nostra disposició: mantes, sacs de dormir, roba d'abric, productes d'higiene i tot allò que puguem aconseguir per al seu benestar.

─Quins projectes generals teniu preparats a mig i llarg termini?
─Els dos projectes més immediats per a aquest 2016 són el comboi d'ajut humanitari als campaments sahrauís i proporcionar una línia d’autobús que comuniqui els tres campaments; i una caravana sanitària a Guinea Bissau que portarà dues ambulàncies amb tècnics sanitaris per atendre els diferents poblats de la zona on ens mourem, localitzant gent malalta per poder tractar-la. S'ha de tenir en compte que en molts poblats d'aquestes zones mai els ha tractat un metge i encara menys un metge blanc.
També tenim previst portar un contenidor a Gàmbia ple de material hospitalari i una ambulància per a l'Hospital Salayman Junkung Jammeh (Bwiam), amb la col•laboració del projecte solidari de "Mama Pepa".

─Teniu un conveni signat amb TMB. Quin tipus d'ajuda i col•laboració doneu i rebeu?
─Sí, tenim un conveni que es prorroga anualment. Aquest conveni és fruit de les accions realitzades per l'ONG al llarg d'aquests setze anys i pel suport dels companys de l'empresa. TMB va reconèixer aquesta feina i ens va convidar a participar en el seu Pla Director de Cooperació i Solidaritat, per col·laborar en molts dels projectes d'acció social que porten a terme. Rebem el suport de l'empresa i l'ajut a la difusió dels nostres projectes així com la utilització a les cotxeres d'espais per aparcar els nostres vehicles i els que són per a donacions. També se'ns permet poder reparar els vehicles que són per a donacions als tallers. Actualment estem esperant que es confirmi l'adequació d'un espai per poder realitzar amb garanties el nostre treball.

─Com us financeu?
─Amb la quota dels socis, venent loteries, roses el dia de St. Jordi, amb la festa solidària anual a la sala Bikini i amb la participació a les festes del Poblenou i la del Paral•lel a Barcelona, les festes del Barrejant i la Puríssima a St. Boi, fent tallers diferents i venent material divers fet per habitants dels poblats africans amb els quals treballem.   

─Com animaries a qui estigui pensant a fer un voluntariat?
─Li diria que no hi doni gaires voltes i que ho faci. S'adonarà que ajudar la gent gratifica moltíssim i t'ajuda a veure la realitat com mai l'havies vist.