GenTMB

El primer bus Barreiros arribat a Barcelona, que es va numerar com a 1801, era més curt que els Pegaso i disposava de tres portes. El seu exterior incorporava una carrosseria moderna, amb finestres grans, mentre que l'interior disposava d'una àmplia i envidrada plataforma posterior. Els seients eren encoixinats i uns elements incandescents proveïen la il·luminació del vehicle. A més, al costat de la porta posterior tenia un espai habilitat com a cabina per al cobrador.

No obstant, aquest autobús no va acabar d'ajustar-se a les expectatives que s'havien creat al seu voltant i al cap d'un any es va retornar al constructor.

L'any 1966 es va fer una altra prova amb un altre bus de la casa Barreiros, en aquest cas numerat com a 1800, però tampoc no va acabar de quallar. Aquest segon vehicle s'assemblava bastant als Pegaso Monotral i, a diferència de l'anterior model 1801, era una mica més llarg (feia 11,5 metres).

L'objectiu final, si les proves haguessin anat bé, era que l'empresa Barreiros lliurés, a partir del 1967, 25 autobusos mensuals a Tramvies de Barcelona fins arribar a les 100 unitats, i que, més tard, s'incorporessin 100 vehicles més a la flota de la companyia.

Barreiros, sinònim de dièsel

Eduardo Barreiros (1919-1992) va ser un dels empresaris espanyols més representatius dels anomenats “anys del desenvolupament” durant el franquisme. Va arribar a crear un gran complex industrial, dissenyant i produint màquines especials per facilitar la feina i transformant motors de gasolina en dièsel per abaratir el consum dels camions, iniciativa que li va donar molta fama i rèdits, fins al punt que el motor dièsel va ser per als espanyols sinònim de Barreiros.

La seva empresa va produir motors dièsel, però també fabricava camions, tractors, autobusos i automòbils. Fundada l'any 1954, va estar activa fins al 1978. A l'inici de la dècada dels 60, la fabricació de camions i autobusos va créixer fins a arribar a fer ombra a la supremacia de la marca Pegaso, líder indiscutible fins llavors a Espanya.