GenTMB

El Daniel Baena Mirabete és tècnic analista d'informació de l'àrea de màrqueting i va entrar a TMB l'agost del 2009. El diumenge 12 de març, el Daniel, atleta aficionat, va córrer la marató de Barcelona en un temps excepcional de 2 hores, 36 minuts i 3 segons. Va entrar en la posició 28 de 16.500 corredors i va ser el primer espanyol de la seva categoria. 

—Vas córrer 42 km 195 m en 2 hores 36 minuts! Tenies pressa, no?
—He, he, he. Pressa, no, però sí que portava moltes ganes i molta il·lusió. També alguns nervis, la veritat.  

—I l'endemà, a treballar.
—Sí... però anar a treballar l'endemà va ser un plaer!! Tot van ser felicitacions, i la veritat és que tot i que no calen, el reconeixement i veure que la gent s'alegra pel que has fet, doncs t'omple. Això sí, estava destrossat!! 

"Anar a treballar l'endemà va ser un plaer!! Tot van ser felicitacions. El reconeixement i veure que la gent s'alegra pel que has fet t'omple"

—Era la teva primera marató?
—No, era la segona. La primera va ser el 2014, a Sevilla. Vaig acabar amb un temps de 2:48, però amb unes sensacions horribles. Vaig patir rampes a les dues cames a partir del km 30, que van fer que el camí a la meta fos una veritable odissea. Recordo el moment a la plaça d'Espanya de Sevilla, un lloc superbonic on vaig haver de tirar-me a terra per una rampa. He, he, he. No, no, no m'ho vaig passar igual de bé que el diumenge 12. Però tot i això vaig acabar, i amb un temps molt bo, i al final de tot se n'aprèn. Allà vaig aprendre que s'ha de tenir molt de respecte a una marató. 

—La marató és una prova de resistència que porta el cos al límit de l'esforç i tu no ets un atleta professional, sinó que corres per afició. Com ha estat aquesta experiència? T'ha resultat fàcil, la recuperació física?
—Molt bé!! Una experiència inoblidable. Córrer a la meva ciutat, amb la majoria de carrers plens de gent animant, amb música i trobant-me moltíssims amics i coneguts durant tot el circuit, i a més a més em va sortir una bona carrera... Segurament faré més maratons, però aquesta de ben segur que no l'oblidaré mai.  

La recuperació no és fàcil. Encara avui tinc alguna molèstia. Però ha valgut la pena. Ara a poc a poc a recuperar i sense presses. 

—Quina ha estat la part més dura d'aquesta cursa? En quin quilòmetre et vas trobar amb el famós “mur”?
—Doncs diria que va ser en el km 32-33 que vaig tenir un moment fotut. Va ser un tema de coco. Les cames tiraven prou bé, però el coco jo crec que es va atabalar en pensar que encara quedaven tants quilòmetres!  Vaig tenir sort que anava amb un amic, em vaig posar darrere seu i vaig centrar la mirada en les seves vambes. Res més. Em vaig concentrar només en això i al cap de poc temps van tornar les bones sensacions. Després al meu amic li va passar el mateix en el 37 aproximadament i el vaig ajudar de la mateixa manera. Bé, i el Paral·lel també va ser dur!! Els 2 últims quilòmetres es fan eterns!!

—Tu creus que és sa córrer una distància tant llarga com una marató?
—No tinc ni idea de medicina esportiva, però suposo que no. El cos el portes al límit, però no només el dia de la prova, sinó que també hi has de sumar els entrenaments previs, que són molt exigents... Sincerament, no crec que sigui gaire sa...

—Quines qualitats físiques i psicològiques es requereixen?
—Sobretot una bona base. Em fa molta ràbia la gent que fa poc que comença a córrer i ja vol fer una marató. No! Has de cremar etapes. Per a això estan les carreres de 10 km i sobretot les mitges maratons. Tenir una bona base és el més important per afrontar una marató. Un cop tens una bona base, ja sí que pots fer una preparació més específica per a la marató, amb més km setmanals etc. 

—Quantes setmanes o mesos has entrenat per aguantar una prova esportiva d'aquesta magnitud?
—Jo he fet més o menys 3 mesos. 

—S'ha de preparar molt la ment per afrontar una marató?
—No.  Penso que no cal res especial.  El dia a dia, entrenament a entrenament. Així es prepara una marató. Dies que surts a entrenar i el cos no tira però tot i així acabes fent l'entrenament que havies pensat. O diumenges que surts a córrer ben d’hora amb gens de ganes i  acabes fent una tirada llarga, o dies que plou i tot i així acabes sortint a fer el teu entrenament... Entrenar-se, entrenar-se i entrenar-se. No hi ha res més. Després el dia de la marató has d’estar preparat i ser conscient que segur que vindran moments durs!! 

"Córrer la marató ha estat una experiència inoblidable. Córrer a la meva ciutat, amb els carrers plens de gent, amics i música, animant durant tot el circuit, no ho oblidaré mai"

—Córrer és un esport solitari. En què penses quan corres?

—No hi estic d'acord. Per mi córrer no és un esport solitari. Pots fer-lo solitari o no. Hi ha moltíssims grups o equips que queden per entrenar-se, anar a curses etc. Per tant, de solitari res de res!  En el meu cas, la majoria d'entrenaments els faig en solitari. Però mira, precisament la marató la vaig fer de principi a fi amb un amic. I ens vam ajudar mútuament. Per tant, córrer pot ser també un esport d'equip. 

En què penso quan corro? En tot i en res a la vegada. Depèn del dia, del ritme que portis i les coses que et rondin pel cap. Jo només sé que a mi em va molt bé per desconnectar i relaxar-me. En moments en què per lesió no he pogut fer-ho ho passo malament, ja que em trobo molt més nerviós i inquiet. Així que duri per molts anys!

—Per què corres?
—Em fa feliç. M'encanta! Els caps de setmana m'ho passo genial anant a la cursa, amb l'ambient... L'esport en general m'agrada, però córrer és avui el que més em motiva.  Corro simplement perquè m'ho passo molt bé. 

—Quan vas començar?
—Córrer així de manera més intensa i amb més dedicació diria que va ser el 2013. Fins llavors només jugava a futbol i de tant en tant sortia a córrer i anava a alguna cursa amb el meu germà quan no tenia partit el cap de setmana. Fins i tot el 2010 vaig fer un triatló olímpic, però així de forma bastant improvisada. 

—I com et va sortir el triatló olímpic? Vas guanyar?
—He, he No!!! No vaig guanyar! I ara!  No recordo ni el temps que vaig fer. Només sé que va ser una experiència fantàstica, que és un esport que m'agrada molt, ja que combina 3 disciplines precioses i més si les fas a l'estiu amb bon temps. Però potser requereix més temps de dedicació. En el meu cas va ser una experiència... fins i tot recordo que vaig fer-la amb una BTT i li vaig posar rodes de carretera! També vaig fer un duatló! M'agrada provar coses noves!

—Fas alguna dieta especial?
—Res de res. Menjo de tot i no faig res especial. Tot amb total normalitat. Els companys que mengen amb mi dia a dia al menjador de ZF ho saben bé... Això sí, crec sincerament que menjo en general bastant sa. Vaja, menjo el dinar casolà de tota la vida i que considero que és la millor dieta que existeix!! 

—Quants quilòmetres corres cada dia?
—Depèn. Jo sempre dic que m'entreno sempre que puc. Per mi sortir a córrer no suposa cap obligació. És cert que cal descansar, però el descans ja m'arriba molts cops de forma involuntària. Vull dir que ja de tant en tant em surt algun compromís o algun refredat, etc., que m'obliga a descansar. Per tant, en general, si puc i en tinc ganes, surto. Ara bé, si un dia no em ve de gust (que són pocs), doncs no surto! Cap problema!! 

—Ara està de moda córrer. Creus que tothom pot arribar a completar una carrera d'aquestes característiques?
—Sí. I tant!! El que sí que crec és que tot té el seu procés. S'ha d'anar de menys a més. A poc a poc i amb bona lletra. 

"Menjo de tot i no faig cap dieta especial"

—Practiques algun altre esport?
—Si, m'agrada fer bici. A l'hivern és més complicat per falta de llum, però a l'estiu faig bici alguns dies. Sobretot quan em lesiono tiro de bici, he, he. No sé estar de repòs absolut. Abans feia futbol, fins fa bastant poc, però, mira, va arribar un dia que em va deixar de motivar i mai més. Des de llavors no he tornat a tocar una pilota (només amb els nebots). 

—Quin és el següent repte? Una ultramarató?
—No, no. Ara mateix no em plantejo fer cap ultramarató. No estic preparat. De moment continuaré fent curses de muntanya i asfalt. Les que em vagin motivant. Ja de cara a l'any vinent, un possible repte seria millorar la marca actual en marató però... ja ho veurem!!

—Ara seriosament, quin és el truc per completar una marató en un temps tan bo sense ser professional?

—Primer de tot, gaudir del que fas. T'ho has de passar molt bé sortint cada dia a entrenar-te. Segon, entrenar-te molt. L'atletisme no regala res. Si t'entrenes, aconsegueixes el que vols. Si no, res de res. Tercer, el dia de la marató has de sortir amb confiança i segur de tu mateix. I per últim, i com tot a la vida, tenir també una mica de sort...