GenTMB

Al llarg de diferents articles hem parlat de com es creen i difonen les notícies falses, del seu origen, dels perills (fins i tot legals) de compartir-les i de la sofisticació que estan aconseguint gràcies als avenços que permeten eines com la intel·ligència artificial.

Potser alguna vegada has vist com es difonia una ‘fake news’ sobre un tema que t’afectava, han suplantat la teva identitat a Internet o han difós imatges personals teves sense el teu consentiment. Per alertar d’aquestes situacions, totes les xarxes socials compten amb sistemes de denúncia de comportaments inadequats.

Facebook, Instagram i WhatsApp

En els darrers anys, Meta (nom actual de l’empresa Facebook) ha adquirit les plataformes Instagram i WhatsApp. A totes tres és possible reportar problemes amb difusió d’informació falsa. Així és a Facebook, a Instagram (on recorden que des de fa un temps treballen amb verificadors externs) o a WhatsApp, on expliquen com bloquejar contactes i ens donen pistes sobre quins missatges poden ser sospitosos (per exemple, els marcats com a reenviats moltes vegades en ocasions són ‘bulos’ que s’han viralitzat).

Un article de l’Organització Mundial de la Salut (publicat durant la pandèmia, un moment en què es van difondre moltes notícies falses) enllaça a les pàgines per reportar usuaris o contingut d’altres xarxes socials (com LinkedIn, YouTube o TikTok).

I si parlem d’un possible delicte?

Si el contingut o comportament que volem denunciar a Internet és susceptible de ser un delicte, a banda de les accions que portem a terme a les xarxes socials, els cossos policials també tenen vies específiques per reportar problemes a internet.

Els Mossos d’Esquadra disposen d’una adreça de correu (internetsegura@gencat.cat) per contactar si creiem que hem estat víctimes d’un delicte a la xarxa. I en aquesta informació de l’AEPD trobarem un llistat de recursos on demanar ajut.