GenTMB

Mai no és tard per adquirir costums sans, però com més aviat ho fem, menys esforç costarà, el benefici sobre la nostra salut serà més gran  i podrem transmetre els mateixos hàbits a les persones més properes, sobretot els nens i joves que estiguin a càrrec nostre.

Els pares són el referent principal per als nens, un model en què s’inspiren per aprendre cada dia i que intenten imitar.

El càncer més visible

Quan els nens veuen que els seus pares mengen de tot, que fan exercici, que no porten una vida sedentària, ni fumen, que moderen el consum d’alcohol i es protegeixen del sol de manera adequada, serà molt més fàcil que aprenguin aquest estil de vida. A més, en cas que s’hi resisteixin, sempre serà més congruent que els pares els ho puguin exigir.

Els nens són sensibles a tot allò que els envolta i no es limiten a copiar actes; també assimilen frases i actituds. Per tant, no n’hi ha prou que et vegin menjar verdura; l’ideal és ensenyar-los que en menges gaudint-ne i fins i tot que verbalitzis com n’és de bona. La frase “a mi tampoc m’agrada, però en menjo perquè és molt sana” pot ser que no els soni gaire convincent, perquè a segons quines edats és més important si allò els agrada o no els agrada que no si és sa o no és sa.

És evident que els pares o tutors no són les úniques persones exemplars. També es recomana que siguin un model de vida saludable els avis, tiets i qualsevol altre adult pròxim al nen.

Després de la teoria ve la pràctica

• Com més aviat comencin, millor.  Alimentar-se de manera sana i equilibrada és el primer que han d’aprendre, així que serà fonamental que, per exemple, quan puguin menjar tota mena de fruita no us limiteu a poques varietats. Acostumar el paladar a molts gustos i textures diferents evitarà que hi hagi resistència a tastar altres tipus d’aliments i de plats. Cada temporada podreu trobar una àmplia gamma de productes al mercat.
• No feu més d’un menú. No hi ha res a negociar, tota la família ha de menjar el mateix, fins i tot el més rebel. 
• L’exercici, si pot ser, millor en equip. Els beneficis són més grans, aprendran a treballar en equip, a ser generosos, a superar les derrotes i a motivar-se i ajudar-se els uns als altres.
• Carregar-se de paciència. Cada nen té el seu ritme per aprendre. Només cal que siguis perserverant i que reforcis cada petit canvi o esforç (quan es posi la crema protectora ell solet o tingui la iniciativa de posar-se gorra, cada vegada que tasti un aliment nou, etc.). Si no ho fa correctament, no li diguis que ho fa malament. Simplement reforça’l i corregeix-lo ensenyant-li la manera correcta de fer-ho per a la pròxima vegada.
• Fes que la cuina sigui un entorn agradable i útil, on pugui ajudar a crear plats. Els nens poden ser grans ajudants de cuina quan estiguis fent el menjar, sempre que no sigui per obligació i que ho percebin com una tasca creativa. Els farà sentir importants.
• Les tasques a la cuina s’han d’adaptar sempre a la seva edat i a les seves capacitats maduratives: donar-te els ingredients, rentar els aliments, remenar la cassola, amassar, decorar, mirar a veure com està de sal... I sempre reforçant la bona intenció, encara que no els acabi de sortir bé.