GenTMB

La Marta Franco, una periodista de formació i de vocació, treballa al gabinet de premsa de TMB des de l'any 2005 i és la coautora del llibre, recentment presentat, "Optimismo para periodistas, claves para entender los nuevos medios de comunicación en la era digital". Ha estat una de les veus més conegudes de l'espai radiofònic català, ja que durant molts anys s'ha encarregat de les connexions de tarda del servei TransMet, mentre compatibilitzava aquesta tasca amb la de redactora del gabinet de premsa. Un dels seus darrers reptes a la companyia ha estat l'impuls de les revistes digitals corporatives. La Marta, a banda de ser una gran professional, encara és millor persona, i amb la presentació d'aquest llibre està vivint un moment molt dolç de feina, i també a nivell personal, amb la seva pròxima maternitat.

─A qui va orientat "Optimismo para periodistas"?
─En general s'adreça als que creuen en el present del periodisme, gent que té un caràcter emprenedor i que vol reinventar-se, aprendre noves estratègies periodístiques que estan aplicant els nous mitjans. És indicat tant per a aquells que comencen com per als professionals que volen respostes davant la crisi d'una professió en canvi constant.

─L'escenari mediàtic està vivint un dels moments més convulsos dels darrers anys. Com veu una periodista jove la nova realitat dels mitjans de comunicació?  
─Malgrat el retrocés triple de la professió: econòmic, de prestigi i de rol en la societat, hi ha indicadors per ser optimistes. S'està obrint pas una generació emprenedora, disposada a experimentar i a llançar nous projectes, sense oblidar que el periodista mai havia tingut tantes eines per explicar coses. A més, hi ha una gran oportunitat d'arribar a públics joves que consumeixen informació d'una altra manera i hi ha noves oportunitats per als periodistes en crisi. Les empreses cada vegada demanen més professionals que sàpiguen moure's entre les estratègies, les xarxes socials i els continguts virals.

─Al pròleg del llibre s'enfoca el desprestigi de la professió; la Marta és "pianista" o "cabaretera"?
─Si puc escollir, preferiria ser pianista. Fa més per la meva manera de ser. A més, aprendre a tocar el piano és un objectiu pendent de la meva llista vital. No és broma. Això sí, per ara prefereixo seguir exercint la meva professió i que continuï així per molt de temps.

─Cada cop es consumeixen més mitjans digitals, però al nostre país encara no s'ha trobat una fórmula de finançament que els faci sostenibles en el temps i rendibles. Per on creus que passarà la fórmula?
─Les formes de monetitzar la producció de la informació són moltes i molt variades i s'està demostrant que totes són compatibles i es poden combinar. El sector està apostant per noves àrees de negoci com ara l'organització d'esdeveniments, conferències, consultoria, contingut digital pagat per firmes publicitàries, associació a canvi d'avantatges, la venda de serveis, aplicacions, de productes a través de plataformes e-commerce i de contingut de qualitat. També creix el crowfunding o finançament col·lectiu. Per ara, no obstant, no hi ha cap fórmula màgica. La innovació en publicitat i els murs de pagament són vies encara per desenvolupar, així com també el repte de la mobilitat.

"Allò que diguis a la xarxa repercutirà en la teva reputació i pot afectar en positiu o negatiu en la feina, la qual fora de l'àmbit laboral també representem"

─Les xarxes socials s'estan convertint en un canal de comunicació molt consumit per un percentatge molt gran de la població. Quines precaucions bàsiques hem de tenir, com a individus, per fer-ne un ús responsable i vetllar per la nostra reputació digital?
─A internet tots tenim una reputació digital encara que no en siguem conscients. Cal tenir en compte que tot allò que comentem a la xarxa s'eleva a un entorn públic i, per tant, no és convenient equiparar aquesta conversa amb la que podem tenir en un bar, en entorns més privats. Allò que diguis a la xarxa repercutirà en la teva reputació i pot afectar en positiu o negatiu en la teva vida, ja sigui a la feina, la qual fora de l'àmbit laboral també representem. És per això que és important cuidar que el que diu la xarxa de tu és realment allò que t'agradaria trobar quan busques el teu nom als cercadors. Al llibre, el Miquel Pellicer i jo donem alguns consells per cultivar la nostra reputació online com ara ser proactiu, tenir una estratègia en xarxa, aplicar la coherència i el sentit comú, compartir sense ser un "spammer", conèixer la teva audiència, controlar les crítiques i mesurar.

─I com a periodistes, com canvia la nostra manera de treballar?
─Canvia radicalment tot el procés de producció i distribució de la informació. Abans el periodista manejava les seves fonts, se li assignava un tema, sortia a cobrir-lo, entrevistava els testimonis i les autoritats, tornava a la redacció, creava la notícia amb el material recopilat i donava per finalitzada la peça. Ara el periodista, a més de la seva agenda de contactes, ha de seguir una comunitat i supervisar els temes del moment a les xarxes socials per detectar possibles històries filtrant prèviament la seva credibilitat. Ha de donar una cobertura multimèdia de l'esdeveniment. Un cop a la redacció ha d'editar el material si no l'ha transmès ja i ha de tractar la notícia com si fos un projecte, és a dir, pensar com complementar-la, buscar hipervincles cap a altres notícies publicades, crear una galeria de fotos o una infografia que expliqui millor algun fet o procés, seleccionar bé les paraules clau dels seus textos perquè estigui ben posicionada als cercadors, etcètera. En aquest escenari apareixen nous rols professionals, entre els quals destaquen l'estrateg de xarxes socials i el reporter multimèdia, que experimenten amb nous formats i estableixen noves relacions amb l'audiència.

─“Optimismo para periodistas” és la darrera publicació de l'editorial UOC, i s'afegeix a la col·lecció Manuales, de la qual també formen part figures com Iñaki Bustínduy o Pau Atienza; has entrat al món editorial per la porta gran!
─Anar de la mà d'una editorial com la UOC, que és referència en temes de comunicació, la veritat és que és tot un luxe, perquè com bé dius aglutina títols publicats per professionals d'un gran talent i amb unes trajectòries professionals ben rellevants. Estem orgullosos de formar part d'aquest excel·lent catàleg, que personalment en més d'una ocasió ha sigut de gran ajuda a l'hora d'adquirir nous coneixements en la meva professió.

─La presentació del llibre a l'FNAC va ser tot un èxit ─vaig haver d’esperar per comprar el meu exemplar perquè s'havien exhaurit!─. Se n'ha editat una versió digital? 
─Sí, a Amazon es pot comprar en format paper i digital. A més d'algunes llibreries de Barcelona també es ven en plataformes com Editorial UOC i a Agapea.com, entre d'altres. A més, anem aportant nous continguts sobre la temàtica del llibre a través d'una pàgina específica de Facebook i al perfil de Twitter @Optidismo, uns espais on volem que els lectors comparteixin les seves pròpies experiències i opinions amb nosaltres.

"És una aposta de la companyia pel món digital que a més permet optimitzar recursos econòmics destinats a millorar el servei"

─Com a experta en el món 2.0, com veus el canvi de l'offline a l'online en la comunicació de TMB?
─Crec que hem sigut valents perquè hem estat de les primeres grans empreses del sector de la mobilitat a fer el salt a l'estratègia online, sempre buscant millorar l'experiència del viatge i la informació de l'usuari, obrint-nos a noves formes de relació que demostren que som una organització propera i oberta. És una aposta de la companyia pel món digital que a més permet optimitzar recursos econòmics destinats a millorar el servei i contribueix a fer avançar Barcelona i l'àrea metropolitana en la línia de les "smart cities".  

─En aquests 9 anys que fa que formes part de la gran família TMB, quins són els principals aprenentatges que n’has tret?
─Quan vaig entrar em va permetre aprendre les tasques que es duen a terme en un gabinet de premsa. Això de la comunicació corporativa als de la meva generació no ens ho ensenyaven a les universitats. Només et preparaven per treballar en un mitjà de comunicació però no per dedicar-te a fer “periodisme de marca” o a ser “periodista de fonts”. En aquests 9 anys hem viscut una aposta creixent de l'empresa per l'àmbit de la comunicació, un impuls que personalment ha afavorit l'aprenentatge de noves competències, sobretot últimament, relacionades amb l'entorn digital. Paral·lelament he invertit molt de temps en formació complementària en el meu temps lliure, uns coneixements que he pogut posar en pràctica en alguns nous projectes de l'empresa, com ara amb els webs de notícies i darrerament amb la gestió compartida de les xarxes socials corporatives de l'empresa. A més, sóc afortunada de tenir molt bons companys i rigorosos professionals al meu costat que m'ensenyen coses noves cada dia. No tothom ho pot dir, això, i en la nostra professió és crucial estar contínuament en reciclatge i actualització.