GenTMB

Josep Maria Machado García va entrar a treballar a TMB l'any 2009. És enginyer en telecomunicacions de les xarxes i sistemes de Metro i Bus al Centre de Control de Metro (CCM) i director artístic de cinema del festival de cinema Americana Film Fest, el festival de cinema independent nord-americà de Barcelona. 

—Què és Americana Film Fest?

—És un festival de cinema que se celebra anualment als Cinemes Girona i pretén fer arribar a Barcelona pel·lícules que, tot i ser nord-americanes, no acostumen a arribar a la cartellera. Aquest any el festival dura 6 dies i s'hi projecten més de 30 pel·lícules i 20 curtmetratges. 

—Com sorgeix la idea de muntar aquest festival i per què?

—La idea sorgeix amb el grup d'amics amb els quals organitzem el festival i d'una oportunitat que ens va sorgir en un concurs per dur a terme projectes culturals. El concurs va anar bé i ara estem celebrant el 5è aniversari del festival.

—De quins tipus de produccions podem gaudir durant aquests 6 dies de festival?

—Tenim pel·lícules de tot tipus de gènere: comèdies, drames, thrillers, ciència-ficció, cinema documental... Habitualment projectem moltes primeres pel·lícules de joves realitzadors amb una visió més creativa que no tenen el pes de les grans produccions de Hollywood.  

—Les trieu vosaltres, les pel·lícules que voleu presentar al festival? 

—Les pel·lícules les seleccionem l’equip de programació a partir del que visualitzem en altres festivals durant l'any, i algunes ens arriben a través d'una convocatòria oberta per a directors que realitzem uns mesos abans.

—No totes les produccions del festival són dels Estats Units. De quins països són les altres? Teniu intenció d'anar ampliant-lo?

—Des de l'anterior edició projectem també cinema del Canadà. També preveiem produccions de Mèxic, tot i que encara no hem arribat a seleccionar cap pel·lícula mexicana.

—Catalunya i Barcelona concretament, tenen festivals de cinema ja consagrats i amb molts anys de trajectòria, com poden ser el de Sitges o el Festival de Cinema Independent de Barcelona. Què diferencia aquest festival dels altres? Què el caracteritza?

—En certa manera tots els festivals acaben tenint trets en comú. Tot i això, crec que molt del públic que ve a l'Americana busca un cinema alternatiu que sense grans pretensions ofereixi entreteniment i altres realitats diferents que la que s'acostuma a mostrar en el cinema mainstream.

"Consolidar-nos com un dels festivals importants de la ciutat i una cita destacada de l'agenda cultural de la ciutat"

—Del 7 a l'11 de març celebreu la 5a edició del festival. Què espereu d'aquesta edició?

—Com cada any, el repte és que la gent vingui al cinema i s'ho passi bé. També esperem consolidar-nos com un dels festivals importants de la ciutat i una cita destacada de l'agenda cultural de la ciutat.

—Aquest any feu una invitació a la GENTMB a participar organitzant un sorteig d’entrades, 10 abonaments i  4 entrades dobles per a la inauguració.

—Sí, cada abonament es pot canviar per 5 sessions qualssevol del festival (excepte a la inauguració). La sessió inaugural la realitzem al cinema Phenomena i va per invitació. 

—I què es trobaran en aquesta 5a edició tots aquells que assisteixin al Festival?

—En termes de programació, n'hi ha per a tots els gustos, des de comèdies per a tots els públics com Patti Cake$ o Brigsby Bear (que també va estar a Sitges) fins a cinema d'autor per als més experimentats, com pot ser el documental Ex Libris: La biblioteca pública de Nova York. Per als més petits organitzem dos tallers sobre el cinema i l'stop motion el dissabte i el diumenge al matí, perquè n'aprenguin mentre es diverteixen.

—El festival està dividit en diverses seccions —Tops, Next, Doc, Shorts i Movistar+—, tallers i seminaris. Explica’ns què podem trobar en cadascuna.

—A la secció Tops destaquen les pel·lícules premiades en altres festivals de referència o dirigides per directors consolidats; la secció Next és una aposta pel talent jove i per les produccions més desconegudes de l'any, i a la Shorts fem una selecció dels millors curtmetratges americans de l'any, en tenim un que està nominat a l'Oscar i tot.

Si el que us agrada són els documentals, aquesta és la secció Docs, cinema documental —a vegades la realitat supera la ficció—, i finalment destacaria les Sessions Movistar+, que són gratuïtes i que ofereix el nostre espònsor principal per a tot el públic.

Els tallers per a nens que us deia són el que anomenem Americana Kids, i com bé dius, també realitzem taules rodones i xerrades per a professionals del sector. El festival també té molt present la formació, i en col·laboració amb l’escola La Casa del Cine organitza tres cursos sobre crítica de cinema, comunicació i cinema indie. Ho teniu tot al web. 

—Aquest any compteu amb l'assistència al festival del director Alex Ross Perry. Està previst algun col·loqui amb ell?

—Sí, una de les xerrades d'indústria que farem el dia 7 és amb ell. També vindrà a presentar el dia 7 la retrospectiva que li hem dedicat a la Filmoteca de Catalunya, i dintre del festival vindrà a presentar l'estrena de la seva nova pel·lícula.

—Una novetat del festival d’aquest any és La Route 66, fent que el festival volti per diferents ciutats catalanes i espanyoles. Quina és la idea d’aquesta route?

—La idea és exportar la programació del festival més enllà de Barcelona per fer que aquest tipus de cinema arribi a més llocs. Com podreu veure al programa de mà arribem a Manresa, Vic, Igualada, Vilafranca, la Garriga, València, Sant Sebastià i Madrid. No ens podem queixar...

"L'espectador del festival és un públic jove consumidor habital de cultura i cinema"

—Com és l’espectador d’aquest festival?

—Cada any hi trobem tot tipus de públic, potser sí que la mitjana es podria definir com un públic jove consumidor habitual de cultura i cinema.

—Teniu suport institucional?

—Sí, ens ha costat (els primers anys d’un projecte cultural sempre són durs), però finalment tenim el suport de l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Consolat General dels Estats Units a Barcelona.

—He consultat el programa de mà del festival i és força complet, he comptat 42 pel·lícules. No se si podré veure-les totes. Recomana’ns-en alguna.

—Mmm... Bé, per exemple et puc recomanar Ingrid goes West, una comèdia molt divertida que a la vegada fa crítica de les xarxes socials. Si ens posem més seriosos recomanaria Lucky, l'última pel·lícula que va fer l’actor Harry Dean Stanton abans de morir i que és una petita joia del cinema transcendental. Els documentals també estan molt bé: The Work és un documental multipremiat que s’endinsa en la teràpia d’un grup de reclusos presidiaris, molt intensa. 

—Parlant de tu, he vist que portes la direcció artística del festival. En què consisteix la feina? Què és un director artístic?

—Bé, en aquests tipus de projectes al final un acaba fent de tot. La vessant artística és la que toca més la part de programació, tot i que, com ja et dic, al final tots fem de tot.

—Has dirigit alguna pel·lícula o has treballat en alguna? 

—Doncs no, però m’agradaria. La qüestió és tenir temps i ganes, i en aquest sentit de temps vaig molt malament amb l’organització del festival i la meva feina.

—Inspiren les instal·lacions de metro per a un guió?

—Esclar que sí, les instal·lacions del metro sempre donen per a grans trames, com podem veure moltes vegades en el cinema fet a Nova York.

—Per anar acabant, qui destacaries com un bon actor? I director?

—El meu actor favorit contemporani ens va deixar fa uns anys: Philip Seymour Hoffman. Pel que fa als directors, en tinc molts de referència, per dir-ne un, diré Jim Jarmusch.

—Un somni per a aquest 2018.

—Ups, no sé que dir-te, si penso en el festival et diria que ens agradaria arribar a tenir un ressò més nacional.

Molta sort en la nova edició del festival!!! 

Americana Film Festival se celebrarà al cinema Girona del 7 a l’11 de març