Divendres, 24 de setembre de 2021

Entrevista a Jaume García, director de l’àrea de Bon Govern i Assessoria Jurídica

 

Jaume García / Pep Herrero

Entrevista a Jaume García, director de l’àrea de Bon Govern i Assessoria Jurídica

Llicenciat en Dret per la Universitat Pompeu Fabra, ha complementat la seva formació amb diversos màsters i cursos d'especialització.  Ponent en cursos de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (dret del transport).

Albert Piqué / 25.06.21 - 07:15h

La seva carrera professional s'ha desenvolupat en l'àmbit de l'assessoria jurídica a l'Ajuntament de Tarragona, a Agbar i a l'ATM, on durant dotze anys ha ocupat el càrrec de responsable del servei jurídic i secretari conseller del Consell d'Administració.

Des de la seva posició a l'ATM, vostè era una de les persones que sense treballar a TMB, millor coneixien la companyia. S'ajusta la idea a la realitat que s'hi va trobar?

Des de fora no es veu la complexitat de gestionar una organització com la nostra, amb una gran diversitat d'agents que s’han de tenir en compte a l'hora de prendre decisions per dur a terme qualsevol actuació. Per tant, la resposta és que no era coneixedor de la dificultat addicional que comporta gestionar una companyia del volum de TMB.

Vostè s'hi va incorporar a principis de l'any 2020, així que el seu primer any ha estat centrat per una importantíssima caiguda de viatgers, derivada de la crisi sanitària de la Covid. Com l’ha viscut?

Des del punt de vista econòmic, és obvi que tots els operadors —no només els operadors públics, sinó també els operadors privats— han vist una davallada d'ingressos molt important que ha tingut un efecte negatiu en els seus comptes de resultats, si bé és cert  que per part del Ministeri de Transports i del Ministeri d'Hisenda s'han dut a terme unes aportacions per cobrir el dèficit de la Covid-19 i dels seus impactes.  Ara tenim pendent de rebre els fons locals, dels quals ja s'han dictat els criteris per poder donar les ajudes, i TMB espera rebre'n al voltant de 48 milions d'euros com a mínim. 

Per tant, aquest any l'he viscut amb preocupació des del punt de vista econòmic, i amb preocupació des del punt de vista sanitari, per tot el que comporta fer treballs presencials que són necessaris a l'organització per poder garantir el servei de transport públic com a servei essencial. 

La compra de material sanitari i de protecció ha estat, durant la pandèmia, un element molt crític. Com s'ha gestionat a TMB?

La feina que ha fet també Compres durant la pandèmia va ser molt gran. La màxima prioritat era tenir tot el material necessari per garantir la seguretat dels treballadors, i la compra de material sanitari, sobretot al març ,quan gairebé no hi havia estocs, va ser molt complexa. Es van fer uns esforços molt grans amb les administracions per poder rebre mascaretes, material sanitari i EPI de protecció. 

Això ens va portar a implantar un sistema dinàmic d'adquisició, que permet a qualsevol empresa productora que compleixi els estàndards de qualitat i les garanties necessàries  participar dels processos d'adjudicació. Fruit d'aquest nou sistema, en l'última adquisició de mascaretes hem estat de les empreses que hem obtingut el millor preu del mercat disponible per a les mascaretes FFP2. 

Però van ser moltes més coses. La compra i instal·lació de mampares en els autobusos, gel hidroalcohòlic per a les estacions de metro, la cartelleria per a l'adequació dels espais, les licitacions dels contractes de neteja —molt importants—, tant per al servei d'autobús com per a les dependències de metro, entre altres. 

I, paral·lelament, Auditoria Interna va haver de vetllar perquè totes les licitacions tinguessin la seva partida pressupostària i el finançament necessari per poder-la dur a terme. Van haver de treballar també en tot el tema de control de la mateixa contractació pública per vetllar que fos una compra competitiva i mirar realment si les ofertes dels proveïdors s'ajustaven a la relació qualitat-preu. A més, feien i segueixen fent un esforç molt gran en la negociació amb l'ATM, en totes les necessitats, i en la tramitació de les ajudes dels fons autonòmics i dels fons locals. 

Tot plegat, en un moment socialment ben complex i en un marc jurídic canviant.  

Així és, ja que hi va haver molts canvis normatius, i per això el suport d'Assessoria Jurídica va ser clau. Ells s'encarregaven de fer el recull normatiu, que era constantment canviat, i traslladar-lo a les àrees o serveis que en sortien afectats, ja fos Organització i Persones, Compres o qualsevol altre entorn de l'organització. També hi havia temes financers i econòmics que es van modificar i s'havien de traslladar a Auditoria Interna i a Comptabilitat. Fins i tot van haver d'adaptar les sessions de Consell d’Administració —que van passar a ser virtuals—, amb el reial decret que ho permet, perquè els nostres estatuts inicialment no preveien les sessions virtuals del Consell d’Administració de TMB. 

Sota la seva responsabilitat també hi ha un dels eixos estratègics de l'equip de direcció, la transparència i el bon govern. Quins avenços s'han fet en aquests àmbits?

Des de l'any 2018, ja s'estava treballant amb una consultora externa perquè identifiqués i fes la matriu de riscos penals, i el Consell d'Administració de maig de l'any passat la va aprovar. Des de llavors, les accions que s'han fet amb el suport incondicional de Bon Govern són, en primer lloc, aprovar el codi ètic i de conducta de TMB, instaurar un canal de denúncies que permet que qualsevol empleat de TMB pugui denunciar fets que consideri poc ètics. Aquestes denúncies són tractades de forma confidencial perquè el software que gestiona aquest canal és extern i, per tant, només hi tenim accés els membres de la Comissió d'Ètica. També s'ha format més de mil empleats ara per ara, s'han fet píndoles formatives en temes de conflictes d'interès i en temes de protecció de dades, i l'última píndola formativa que s'ha treballat és una píndola de compliance.

Entre altres coses, el que també s'ha fet és reforçar l’assistència de seguiment en matèria de compliance a través d'una consultoria, que dona suport a Bon Govern i al Comitè d'Ètica, per identificar qualsevol contingència en l’àmbit penal o normatiu. I, per altra banda, s'han desenvolupat, però estan pendents d’aprovació per part de la Comissió d'Ètica, els procediments que controlen la mitigació dels possibles riscos penals que es puguin produir dins de TMB. Estem parlant aproximadament de 25 procediments que s'han hagut d'elaborar amb totes les àrees de TMB i que estan pendents simplement d'implementació i aprovació per part de la Comissió d'Ètica.

I quins falten?

Els pròxims passos són continuar la formació, perquè la formació ha de ser contínua, atès que és l'eix principal en matèria de compliance, i formar tots els empleats de manera que tota l'organització vagi alineada amb la mitigació de qualsevol risc o conducta contrària a l'ordenament jurídic.

Ens falta acabar de procedimentar totes les matrius de riscos penals que es van identificar per evitar la possibilitat que es produeixi un inici penal dins la mateixa organització. 

Ens podria explicar què és el compliance?

El compliance sorgeix de la reforma del Codi Penal. Inicialment es va reformar el Codi Penal en relació amb les persones jurídiques l’any 2010. L'any 2015 es va fer l'última reforma més important, en què es va regular la responsabilitat penal de les persones jurídiques en els delictes comesos pels seus empleats i es va establir quins eren els mecanismes per eludir i evitar una responsabilitat penal de la societat mercantil quan algú en el si d’una organització comet un delicte penal. 

Així doncs, el compliance intenta evitar que les conductes individuals puguin traslladar aquesta responsabilitat als membres del Consell d’Administració i Direcció i, alhora, a la mateixa societat mercantil, identificant tots els processos de l’organització que es fan, i com s’hauria de millorar aquest procés i com es pot tenir més control per evitar qualsevol risc penal.

El codi ètic ha estat un dels productes resultants de la seva àrea. Quins objectius persegueix?

Establir els principis de TMB quant a transparència, confidencialitat de la informació, pel que fa als altres, quant a una compra ètica i sostenible. Recollir els principis institucionals i traslladar-los en un codi de conducta que no només han de complir els empleats i càrrecs directius, sinó tota l'organització, inclosos els proveïdors externs. Perquè als proveïdors externs i contractuals se'ls exigeix el compliment íntegre dels principis que recull el Codi ètic i de conducta de TMB. Això ja es fa així en moltes organitzacions. 

Tot el tema del codi ètic i de conducta ve dels països anglosaxons, i el que estem fent és recollir els nostres propis valors per traslladar-los a tots els nivells a escala organitzativa i que tothom compleixi. 

Pel que fa als alts càrrecs i membres del Consell d'Administració, també existeix el Codi ètic i de conducta de l'Àrea Metropolitana. Per tant, nosaltres hem fet un pas més enllà i no només hem regulat el codi de conducta dels alts càrrecs, sinó també un codi de conducta de tot el model organitzatiu, com pugui fer l'Ajuntament de Barcelona o qualsevol corporació important. 

Ens podria explicar què ha de fer un treballador o treballadora, que detecti algun fet susceptible de ser valorat com a poc ètic?

Si un treballador/a detecta una conducta que presumiblement pot ser contrària a la llei, ho ha de comunicar a la Comissió d'Ètica a través del canal de denúncies. Reitero que hi ha la possibilitat de fer consultes o de fer una denúncia, si realment els fets són tan obvis —o considera que són tan obvis— i s’ha infringit algun procediment propi de TMB. 

I pel que fa a la transparència, què hem de fer si creiem que hi ha poca claredat en alguna decisió de la companyia?

La llei de transparència era una llei estatal, l'any següent es va aprovar la llei autonòmica i aquest any s'ha aprovat un reglament que desenvolupa la llei de transparència catalana, que afegeix noves obligacions. Es divideix en dos grans àmbits. Primer, el Portal de transparència, que és on hi ha la informació institucional de la companyia: informació societària, els contractes, els convenis, les retribucions salarials, la composició del Consell d’Administració i dels altres òrgans de direcció... Tota la informació de la companyia que la llei exigeix que s'ha de publicar al Portal de transparència en un format obert perquè els ciutadans la puguin consultar. Aquesta és una de les claus de la llei de transparència. I l’altra gran clau de la llei de transparència és la sol·licitud d’accés a la informació. Això vol dir que qualsevol ciutadà té dret a demanar a l'Administració pública accés a determinada informació que pugui necessitar amb motiu de la seva activitat. És el que es diu vulgarment SAIP, sol·licitud d'accés a la informació pública. En l’àmbit de la transparència, nosaltres hem vetllat per donar tota la informació que se’ns requereix i que és accessible al nostre portal i per atendre les sol·licituds de la ciutadania  via sol·licituds concretes. Quines accions hem fet? Informar, organitzar-nos amb les altres àrees per demanar la informació de què disposen i lliurar-la al ciutadà si és possible, perquè no sempre és possible lliurar tota la informació que es demana. De vegades, per exemple, et demanen informació de treballs concrets que la llei no t’exigeix de desenvolupar. És a dir, jo no puc fer de consultora en benefici del ciutadà per fer-li un treball d'elaboració de recerca tret que jo aquestes dades ja les tingui.

 

Compartir:

Informació relacionada

Seccions
Institucions
TMB
Conceptes
Anys

GenTMBapp

Club GENTMB

Club GenTMB