GenTMB

Les accions del "Mou-te per la gent gran" van des d'un taller de balls de saló que es va fer al vestíbul d'Universitat, en què persones grans i alumnes de l'escola Institució Montserrat compartien coneixements dels ritmes actuals o dels clàssics, fins a jocs de taula a l'estació de La Sagrera amb canalla de l'IES Acàcies, o una caminada conduïda pel Grup Excursionista de TMB per la carretera de les Aigües, en què membres d'Amics de la Gent Gran i Avismón Catalunya van poder gaudir d'una jornada festiva.

El TMB Educa també hi va posar el seu gra de sorra amb una sessió educativa teoricopràctica sobre l’ús del transport públic, i una xerrada-col·loqui sobre la història del transport públic i TMB, ambdues a càrrec dels seus monitors.

L'Espai Gaudí va ser triat per fer una visita guiada a l'exposició de les obres creades per membres del grup de pintura de TMB, en la qual el mestre Antoni Sánchez Rufas va poder explicar les tècniques utilitzades en cada obra i donar petits consells a les persones grans que tenen afició als pinzells.

En la recta final de la campanya, l'actriu catalana  Meritxell Ané va ser la protagonista d'un contacontes en què avis i néts van poder gaudir de la màgia i la fantasia del Nadal.

"Mou-te per la gent gran" ha estat la principal campanya solidària desenvolupada el 2013, triada pels treballadors de TMB, en què l'intercanvi generacional entre la gent gran i els infants ha estat el comú denominador.

La campanya ha comptat amb tres figures de la cultura catalana, que han volgut apadrinar-la. Montserrat Carulla, Núra Feliu i Peret ens ofereixen la seva valoració:

─Mou-te és la campanya solidària que cada any TMB du a terme. Surt de la tria feta pels treballadors de TMB, entre diverses causes socials. Anteriorment s'ha tractat la lluita contra el càncer (2011) i la fam i la pobresa infantil (2012). Quina valoració fa del fet que aquest any els treballadors de TMB hagin escollit la gent gran i l’envelliment actiu com a causa solidària?

Peret: Totes les causes escollides pels treballadors i que han donat lloc a les diferents  campanyes solidàries de TMB són molt importants i, de fet, segur que les que surtin altres anys també ho seran. Però la gent gran és una causa especialment rellevant per mi, perquè estimo les persones grans i crec que se les ha de cuidar i respectar al màxim.

Núria Feliu: La gent gran del nostre país està patint molt i crec que és un acte de responsabilitat que els treballadors de TMB hagin pensat en aquestes persones i hagin convidat a la campanya Avismón Catalunya i Amics de la Gent Gran com a entitats serioses i amb una trajectòria considerable.

Montserrat Carulla: Que els treballadors de TMB hagin escollit aquesta causa és un acte generós i molt positiu, i diu molt de la seva sensibilitat social.

─Vostè és un referent, tant per la seva activitat professional, com pel seu compromís social. Què l’ha dut a participar d’una campanya com "Mou-te per la gent gran"?

Peret: La gent gran són el referent de la vida. Jo tinc una tieta de 95 anys que es diu Maria, amb la qual comparteixo agradables estones de conversa i m'adono que persones com ella tenen molts coneixements de la vida i tenen molt a aportar-nos. Per això felicito els treballadors de TMB per tenir en compte aquest col·lectiu.

Núria Feliu: Des que era jove sempre he estat vinculada amb la gent gran, i ara sóc jo una persona gran. Un sector vulnerable com és la gent gran necessita polítiques actives d'inclusió, de solidaritat, d'activació, de propostes engrescadores i projectes que ens situïn en els eixos fonamentals de la societat. En definitiva, cal fer accions de suport de la gent gran i que tothom es mogui. 

Montserrat Carulla: Jo penso que sóc una persona afortunada perquè, malgrat la meva edat, segueixo activa. Penso en els altres que malauradament no tenen aquesta oportunitat de tenir una vida plena i crec que tenim l'obligació d'ajudar-los a obrir portes i finestres i a trobar la il·lusió.

─Cada cop més la gent gran reclama un espai a la societat. Com valora la situació actual de la gent gran i quines coses creu que els grans poden aportar-nos?

Peret: Lamentablement avui en dia es té poc en compte les persones grans, perquè el ritme de la vida és cada cop més accelerat. Abusem molt de l'expressió “calla un moment”, quan justament la gent gran té molt a dir. Ens aporten experiència i saviesa.

Núria Feliu: Cada vegada hi ha més persones grans, som més actius, participem, ens movem, opinem, ens fem veure i ens fem escoltar. I això és meravellós. Som un dels grups més nombrosos de la societat, i ara, per culpa de la situació de crisi ens tornem a fer càrrec de moltes famílies. La societat civil d'aquest país és el motor de Catalunya, i en un moment tan important com el que aquest país està vivint, la gent gran en som i en serem uns protagonistes principals. L'experiència que  podem aportar, el nostre punt de vista, la nostra opinió, la nostra ajuda ha de ser fonamental.

Montserrat Carulla: Avui en dia, la gent gran ajuda molt els més joves; en uns casos perquè estan sota la seva protecció econòmica perquè estan a l’atur, i en d’altres perquè els grans de la família cuiden les criatures i això permet que els joves puguin treballar i tenir vida social. En aquest sentit, la societat ha de ser conscient que té un deute amb la gent gran, i aquest deute només es pot pagar amb afecte i estimació.

─La crisi de valors en què la societat està immersa fa que sovint a la gent gran se la tingui poc en compte. A banda de campanyes com el Mou-te, què podem fer individualment cadascú de nosaltres per que tal gent gran se senti més valorada?

Peret: La gent gran no demana gaire. És tremendament important escoltar-los i estimar-los, tal com ells han fet amb nosaltres. La vida és una cadena i els que avui són ancians, ahir eren nens, i els que avui són nens, demà seran avis. En definitiva, es tracta de donar-los tot l'amor que ells ens han donat abans i ara i ser exemple per als nostres fills. Jo sóc clar i català, els que volem conscienciar i aportar a la gent gran, per sobre de tot, el que hem de fer és donar exemple d'estimació, i no només dir-ho, sinó també posar-ho en pràctica.

Núria Feliu: Hem de començar des de la base familiar, els nostres avis. Tenir-los en compte, cuidar-los, anar-los a veure, sortir amb ells. Després, en el nostre context bàsic, aquells veïns grans que viuen sols, veure quines necessitats tenen, pujar-los el pa si no hi ha ascensor, que ens acompanyin a comprar i es distreguin; això és molt important. I després en l'àmbit de barri, si tenim una estona, va molt bé anar als casals d'avis, preguntar-los què fan, llegir-los un llibre, ajudar a les entitats com Amics de la Gent Gran o Avismón... són petites coses que, entre tots, cal fer.

Montserrat Carulla: Crec que hauríem de fer un esforç per ajudar-los per tal que puguin continuar vivint a casa seva. Trobo lamentable que persones grans hagin d’abandonar la seva llar, plena de records i d’històries pròpies, per anar-se’n a una residència, segurament impecable però que no té el caliu de casa seva. Sabem que això no sempre és fàcil, però hi ha maneres per fer-ho possible. Es tristíssim treure’ls de la seva llar on tenen les seves arrels i on se senten veritablement còmodes i segurs.