GenTMB

Malgrat que la taxa de curació es troba al voltant del 90% quan es diagnostica de manera precoç, els homes continuen sense ser del tot conscients de la importància de sotmetre's a revisions periòdiques per prevenir el càncer de pròstata, així com altres malalties prostàtiques. 

Què és la pròstata?

La pròstata és un òrgan intern que es troba a la pelvis, situat darrere del pubis, davant del recte i immediatament per sota de la bufeta de l'orina. La seva funció principalment és aportar nutrients als espermatozoides i líquid per al seu transport en el semen. Anatòmicament, sempre s'ha dit que la pròstata té forma de castanya. No obstant això, la seva grandària tendeix a augmentar a partir dels 50, fet que suposa una major probabilitat de sofrir alguna complicació per aquest motiu.

Les malalties més freqüents de la pròstata

• Hipertròfia prostàtica. Es tracta d'un augment de la grandària deguda a un tumor benigne denominat adenoma prostàtic. És molt comú, i la seva freqüència augmenta a partir dels 50 anys.
• Prostatitis. Sol ser més freqüent en homes més joves. Es tracta d'una inflamació de la glàndula que pot ser d'origen infecciós.
• Càncer de pròstata. És un tumor maligne que s'allotja a  la glàndula prostàtica. La seva freqüència també augmenta a partir dels 50 anys.

Factors de risc del càncer de pròstata

Com ja hem comentat, l'edat és el principal factor de risc del càncer de pròstata, especialment a partir dels 50. Però, a més, s'han descrit altres factors que també poden influir en el desenvolupament de la malaltia:

• La dieta i l'obesitat poden estar associades als casos més agressius. Hi ha evidència que les dietes amb alt contingut en greixos podrien augmentar el risc de càncer de pròstata, així com la ingesta de molta carn vermella i productes lactis amb alt contingut en greixos, encara que no hi ha una evidència consistent.
• Els antecedents familiars poden considerar-se un altre factor de risc. Així, l'existència de casos de càncer de pròstata en familiars de primer grau (pare, germans, fills), augmenten el risc, sobretot, si s'ha diagnosticat en edats primerenques.
• D'altra banda, i per causes no ben conegudes, el càncer de pròstata és més freqüent en homes afroamericans (aproximadament un 70%). Els homes d'ascendència asiàtica o els habitants de les illes del Pacífic tenen les taxes més baixes d'incidència i mortalitat. Els països del sud com Espanya, Grècia o Itàlia presenten una taxa de càncer de pròstata més baixa.
• En un petit percentatge de casos, el càncer de pròstata pot estar relacionat amb certs canvis genètics. Existeixen algunes famílies amb mutacions en els gens BRCA (associats també al càncer de mama), o en la síndrome de Lynch (càncer colorectal hereditari sense poliposi), que augmenten el risc de patir un càncer de pròstata.
• Finalment, altres factors com les infeccions de transmissió sexual o la vasectomia segueixen en estudi perquè encara no hi ha conclusions sòlides sobre la seva incidència.

Estil de vida i prevenció del càncer de pròstata

La posada en marxa d'hàbits de vida saludable sempre és aconsellable per mantenir un bon estat de salut i prevenir moltes malalties, també les patologies associades a la pròstata i al càncer de pròstata. Mantenir un pes adequat, una dieta saludable (que sigui variada, baixa en greixos, amb un alt consum de fruites i verdures), i realitzar activitat física regular podria tenir algun paper en la prevenció del càncer de pròstata, sobretot en l'aparició dels casos més agressius. També s'aconsella evitar una ingesta excessiva de calci (per exemple, suplements de calci) si no està justificada per una causa mèdica. Disminuir el consum d'alcohol (sempre és millor si l'eliminem completament) i suprimir l'hàbit de fumar són també hàbits molt aconsellables per mantenir en bones condicions la salut general del nostre organisme.

Quan s'ha d'anar a l'uròleg?

S'ha d'acudir a l'especialista sempre que existeixin símptomes urinaris: hematúria (sang en l'orina), canvis en el ritme de les miccions, dificultat per orinar, miccions freqüents, nictúria (aixecar-se a la nit a orinar), urgència miccional (ganes incontrolables d'orinar), incontinència, dolor en la micció, hemospermia (sang en el semen), ejaculàlgia (dolor en ejacular), dolors ossis sense causa justificada… Cal assenyalar, però, que el càncer de pròstata en els seus estadis inicials no presenta símptomes o són indistingibles dels provocats per la hiperplàsia/hipertròfia benigna de pròstata.

Com hem vist anteriorment, si no hi ha un especial risc de patir un càncer de pròstata, convindria consultar amb l'uròleg la possibilitat i pertinència de realitzar algun tipus de proves a partir dels 50 anys. Aquesta consulta ha d'avançar-se en cas que existeixin factors de risc.