GenTMB

Els joves aprenents ja no estaven a l'escola i van ser cridats per complir a l'operativa com a mossos d’estació. Per a tots ells i les seves famílies era un motiu d'orgull poder fer el pas i començar a treballar després d'aquells anys a l'Escola d'aprenents. Tots recorden les funcions que els hi tocava fer quan van arribar a Metro, però una d'elles destaca per damunt de la resta: el “botijo”. Aquest càntir d’aigua, es trobava a les cabines d’estació i servia perquè els motoristes poguessin beure. “Et deien: ves a omplir el “botijo” a la font a prop de la benzinera que està fresqueta! I a tu, doncs et tocava anar al carrer per aigua” explicava Badena, amb les rialles còmplices de la resta. Castro, també explicava que “a l’L5 a Horta, arribaven “botijos” de les estacions d’Hospitalet perquè l’aigua no era bona i cada 45 minuts anaven i tornaven els càntirs per la línia”. Les estacions de metro d’aquella època han canviat molt. Abans hi havia inspectors de línies, caps d’estació de segona, motoristes... “Recordo donar butlletins de bloqueig”, afirmava Bueno rememorant aquells temps. També, hi havia escola, economat i cercles socials, entre d’altres. I molts d’ells, també van haver de passar el servei militar a Metro. 

La ‘mili’ dels aprenents de Metro 

Alonso, Castro i Bueno van ser alguns dels joves que van passar el servei militar a Metro. En aquell moment, l’exèrcit tenia unes unitats que estaven especialitzades en ferrocarrils per si hi havia conflicte. Del voltant de les 50 persones que feien la mili a Metro, uns 12 havien passat per l’Escola d’Aprenents. Així doncs, alguns es coneixien i van poder passar els 20 mesos en companyia. Alonso explicava que “els primers mesos hi havia instrucció militar, cursos i apreníem per a ser conductors, i després fèiem de caps d’estació i caps de tren. No conduíem.” Mentrestant, Castro destacava que “a la tarda anàvem a treballar ja fos de cap d’estació o de tren i al matí anàvem a la caserna, i els dies de festa fèiem guàrdies”. Metro guardava una part del sou del temps treballat a tots ells i un cop es llicenciaven, ho recuperaven. Aquesta pràctica no passava a altres llocs, però era una mesura d’estalvi de la que molts d’ells es van poder beneficiar a l’època. “Aquells diners eren bastant per aquells temps i em van ajudar a comprarme el meu pis”, afirma Alonso.

Una generació a les portes de la jubilació 

Avui, molts d’aquells aprenents son a punt de jubilar-se després de 46 anys de servei a Metro. Han vist molts canvis i han viscut la transformació del metro i de la ciutat de Barcelona a mesura que passaven els anys. “Quan vam començar no existien ni els ordinadors”, “quan van inaugurar la parada de Santa Coloma, jo estava allà treballant i hi havia una riuada de gent baixant al metro. Al final de cada servei havíem de portar tots els diners a liquidar a un altre lloc. Amb el perill que això comportava durant els anys 80!”, recorda Badena de temps passats. Ara, tots ells volen que la seva història es reconegui i no s’oblidi mai l’existència de l’Escola d’Aprenents de Metro que els hi va donar l’entrada a tota una vida de servei dedicada al suburbà de Barcelona. “Jo no sé què és un currículum. Porto tota la vida al metro”, destaca Badena i afegeix que “Metro fa 100 anys d’història i en més de la meitat d’aquesta història jo he estat present.” Persones que porten tota una vida treballant entre vies, andanes i estacions, i que com Castro recorda “ha estat la meva primera feina i última”. 

“Estic molt agraït a Metro i m’agradaria tenir una retirada digna després de tants anys amb els meus companys i companyes”. Alonso 

Amb la perspectiva del temps, tots quatre miren enrere i agraeixen el pas per Metro. Rememoren anècdotes i riuen plegats de les centenars d’històries viscudes. Recorden els seus companys i companyes, que molts d’ells s’han arribat a convertir en família després de tants anys. I sobretot, recorden als que no hi són, aquells amics que van començar amb ells a l’Escola d’Aprenents i que per circumstàncies diferents, ja no estan presents. Però tots ells, coincideixen en una cosa: “la millor etapa que hem passat mai a les nostres vides va ser de joves a l’Escola d’Aprenents de Metro”.